L'ombra de la corrupció torna a l'actualitat política. I ho fa en un moment d'increment de la desafecció i en què els discursos populistes que donen ales a l'extrema dreta guanyen terreny. Com una malaltia crònica de la política, els casos de corrupció dins dels grans partits sembren el dubte sobre l'eficàcia dels mecanismes de control, però també posen en evidència que, electoralment, es castiguen molt menys del que, en un primer moment, pot semblar.

Prova d'això, segons coincideixen diversos experts consultats per Nació, és la victòria de Mariano Rajoy després dels escàndols destapats -i condemnats- en el si del PP. La trama Gürtel no va impedir que Rajoy guanyés amb majoria absoluta el 2011 i fos el candidat més votat de nou el 2015 i el 2016.

El cas Cerdán, que esquitxa un càrrec gens anecdòtic com és el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdan -ja apartat del partit i del Congrés-, ha tornat a posar sobre la taula les males pràctiques que han conformat des de la Transició una corrupció força estesa que erosiona el sistema de partits i, de retruc, la confiança d'una ciutadania cada cop més allunyada de la política. El cas -relacionat amb la trama de Koldo García i José Luis Ábalos, que afecta el PSOE i que s'està investigant-, se suma a casos que han afectat la política catalana i espanyola menys actuals, però prou coneguts, com ara Pretòria o Mercuri, del PSC; Palau o 3%, de Convergència; i Gürtel, Púnica o Kitchen, del PP.

33 anys després del cas Filesa, una investigació de l'UCO, la unitat anticorrupció de la Guàrdia Civil, ha fet tornar la sospita de possible finançament irregular a les files socialistes, tot i que ara com ara el cas es limita a indicis de corrupció de Cerdán, Ábalos i Koldo García. En tot cas, l'entrada dels agents de l'UCO fa uns dies a la seu del carrer madrileny de Ferraz per clonar el correu electrònic de Cerdán ha fet evocar com un fantasma del passat l'última vegada que la policia va accedir a la seu del PSOE buscant informació sobre la seva comptabilitat.

Poca penalització electoral, i tampoc interna

Ara, el dubte -i la por dins del PSOE- rau en si les presumptes corrupteles que estan posant en evidència les darreres investigacions poden afectar electoralment i empènyer encara més la deriva cap a la dreta que pronostiquen bona part de les enquestes. El politòleg i professor de Ciències Polítiques a la UPF Toni Rodon i el catedràtic de Dret Constitucional de la UAB Joan Lluís Pérez Francesch coincideixen que la corrupció no se sol castigar a les urnes.

Però això no sempre és així. L'esquerra penalitza més electoralment els casos de corrupció que la dreta. "Al PP no l'afecta. Hi ha un votant permanent del PP a qui no li arriba aquest efecte negatiu de la corrupció", assegura Pérez Francesch, qui afirma que "l'esquerra castiga més" les males conductes de les formacions progressistes. "Si llueixes molta superioritat moral, amb els casos de corrupció la caiguda és més forta", apunta el catedràtic.

Perquè la corrupció es castigui electoralment ha de tenir una gran magnitud, estar sostinguda en el temps i hi ha d'haver una alternativa política clara, segons Rodon. El politòleg apunta a l'existència de barreres ideològiques que fa que els electors pensin que "els seus" no són corruptes. "Normalment, no afecta electoralment, però ara sí que sembla que el PSOE sortirà penalitzat", sosté.

El baròmetre del CIS del juny, elaborat abans que sortís a la llum la presumpta implicació de Santos Cerdán en la trama corrupta, donava la victòria al PSOE amb un marge de 7 punts per davant del PP. Les enquestes privades, per altra banda, donaven la victòria al PP, però per la mínima amb un punt de marge, i Pedro Sánchez seguia sent el candidat preferit com a president del govern espanyol. Després de fer-se públics els àudios de l'UCO que incriminen l'exnúmero tres dels socialistes, noves enquestes com la que va publicar El Periódico de Catalunya van mostrar una victòria dels populars 3,5 punts per davant del PSOE. En aquesta línia, també Rodon i Pérez Francesch creuen que els socialistes es veuran perjudicats pel cas Cerdán.

Finançament, obra pública i portes giratòries

Però, què falla perquè la corrupció continuï sent un problema tan arrelat a la política? "Fallen moltes coses, fallen els mecanismes institucionals per donar resposta, però també els judicials", afirma Rodon, qui també destaca que des de la justícia i des dels mateixos partits també es falla en l'abordatge de la corrupció: "Tenen pocs incentius per castigar internament. A vegades els aparten i els hi donen un càrrec al Senat o altres llocs menys exposats", assenyala. En el cas del PSOE, sí que ha actuat amb rapidesa per apartar tan Cerdán com Ábalos.

La clau de volta de moltes de les pràctiques irregulars és l'adjudicació d'obra pública, sobre la qual "falten més controls efectius", afegeix Pérez Francesch. El catedràtic explica que els principals problemes a Espanya són les obres públiques i el finançament dels partits. "Hi ha gent que creu que tot val per pagar tot el que s'ha de pagar", assegura. En aquest sentit, les portes giratòries també formen part de la quotidianitat. Ambdós experts coincideixen que a Catalunya s'ha avançat, però que es podria "fer més" per acabar amb el pagament de favors per acabar ostentant llocs de responsabilitat en empreses.

Posar el focus en qui corromp

L'adjudicació d'obra pública i les mossegades són, precisament, al que la investigació de la Guàrdia Civil apunta en el cas Koldo. En casos com aquest, hi ha dues parts. "Qui vol corrompre i qui es deixa corrompre", apunta Pérez Francesch, que assenyala directament les empreses de construcció com a corruptores. "Falta posar més al centre no la persona corrompuda, sinó qui corromp, qui utilitza la política per a beneficiar-se", conclou.

Els empresaris són la "part més misteriosa" de les corrupteles, segons Rodon. A parer seu, "qui paga acostuma a ser vist com a víctima" i, per tant, s'haurien de posar més recursos per investigar aquesta part moltes vegades oculta i fonamental perquè es produeixin les pràctiques irregulars i corruptes. En el cas Cerdán apareixen com a investigades membres d'empreses com Servinabar, Acciona, Obras Públicas y Regadíos o Levantina Ingeniería y Construcción, que haurien pagat a canvi de rebre contractes públics.

Percepció de la corrupció i auge del discurs antisistema

Mentre la corrupció, quasi de forma cíclica, torna a la política donant un missatge que els mecanismes institucionals no són prou efectius, la ciutadania l'interioritza com a una cosa sistèmica. Segons el baròmetre de l'Oficina d'Antifrau del 2024, el 82% dels catalans creu que hi ha molta o bastanta corrupció, i el mateix percentatge assegura que la corrupció a Catalunya és un problema greu o bastant greu.

Els partits polítics són la institució on es percep una major presència de corrupció amb un 74%, segons el mateix baròmetre. En un moment d'auge de l'extrema dreta a escala internacional, però també a Catalunya, la desafecció política es pot veure incrementada pels casos de corrupció donant ales als discursos populistes i antisistema que posen en dubte l'eficàcia de les institucions com els partits polítics i els òrgans de poder.

En aquest sentit, tenint en compte tant aquesta deriva cap a la dreta com la intransigència més gran des de l'esquerra quant a casos de corrupció, a les files del PSOE ensumen el perill que poden suposar, ara mateix, les urnes. Mentre Sánchez demana perdó i promet "tolerància zero", el PP critica, tranquil·lament, els casos que presumptament esquitxen els socialistes com si la corrupció no hagués anat mai amb ells.