Cap de setmana de forta calor arreu del país, que —com explica Arnau Urgell— s’allargarà com a mínim fins dimarts. Els dies de sol intens i les nits roents (aquí alguns consells per fer-hi front) han deixat almenys una víctima i han coincidit amb una altra onada, també roent: la política. Dissabte vam saber que, finalment, la Comissió Bilateral Estat-Generalitat es reunirà el 14 de juliol. El compromís inicial era fer-ho avui a tot estirar. Sobre la taula: tancar les “línies mestres” del nou finançament singular per a Catalunya i qüestions troncals com l’ordinalitat o la recaptació de l’IRPF a partir del 2026.

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

Els socialistes —amb Salvador Illa al capdavant— han impulsat aquest mes projectes clau com l’ampliació del Prat, els suplements pressupostaris, la nova empresa de Rodalies o la candidatura d’una gigafactoria d’IA a Móra la Nova. Tenen encara la pilota al terrat i la responsabilitat de no fallar: el finançament singular és clau per garantir, a mig i llarg termini, la viabilitat dels serveis públics catalans, i a curt termini, per mantenir l’estabilitat tant del Govern català com del de Sánchez. Ara els la proporciona, entre altres, ERC. Els republicans van pactar-lo i estan damunt de l'acord entre governs. Ho explica aquesta informació de Bernat Surroca a partir de fonts coneixedores de les converses.

Les negociacions es duen a terme en un context polític d'alta tensió i de molt desgast per al PSOE i Sánchez. L'únic avantatge de tot plegat és que el focus no és, en cap cas, en les carpetes catalanes. La dreta política, judicial i mediàtica rosega i rosegarà tant com pugui i una miqueta més l'os dels casos de corrupció del PSOE. Avui mateix, l'exsecretari d'Organització socialista, Santos Cerdán, investigat per cobrar comissions il·legals, declararà al Suprem. De com desgasta a uns i altres la corrupció us aconsello el reportatge de Sara Escalera.

Volia fer-ho públicament perquè ell i la seva defensa, que recau en l'exdiputat de la CUP Benet Salellas, pretenen portar-ho per la via política presentant-lo com a víctima d'un muntatge de les clavegueres de l'Estat per haver trencat el gel primer amb EH Bildu a Navarra i al Congrés i després amb Carles Puigdemont.

En alguns entorns polítics madrilenys s'afirma, fins i tot, que les gravacions estarien manipulades. És possible que Cerdán fos una peça cobejada pel deep state i les seves clavegueres. El que és segur —i dirigents de l'antiga Convergència amb qui ja hi tenia una relació d'amistat l'hi podien explicar— és que si t'hi enfrontes ho has de fer sense el plom de la corrupció a les ales. Fer-ho net com una patena no és garantia d'èxit, però la màcula assegura la trompada.

Tot plegat projecta una ombra d'inestabilitat en l'executiu socialista, que afrontarà, segur, més escàndols. A finals de setmana el PP comença el seu congrés a Madrid on intentarà, malgrat la inconsistència d'Alberto Núñez Feijóo i la deriva radical del partit, projectar-se com una força preparada per governar, i dissabte Sánchez s'explicarà al comitè federal del PSOE on els nervis estan a flor de pell. El president espanyol té complicat resistir dos anys més a la Moncloa enmig de tanta pressió externa i interna.

Ara Sánchez ha de triar: deixar que la legislatura es converteixi en un campi qui pugui fins que s’esgoti el temps, o intentar endreçar la situació. Avui repassem tot el que està en risc per als partits independentistes si cau el PSOE. Si hi ha noves eleccions, l'escenari resultant segur que no serà millor i, per això toca, com deia fa uns dies Gabriel Rufián i Junts vol fer també, aprofitar el poc o molt que quedi pel finançament singular, el català a Europa (sobre la llengua llegiu l'entrevista al conseller Francesc X. Vila), les competències d'immigració o fins i tot perquè Laura Borràs no acabi empresonada.

El que val per Junts i ERC val per a la resta de socis, inclòs Podem, que, arribat el cas, hi té més a guanyar esperant (no sembla que Sumar pugui redreçar res) que no pas apareixent com a culpable de la caiguda del govern d'esquerres. Però Sánchez no pot bunqueritzar-se a la Moncloa, no tenir pressupostos, no aprovar cap llei o no escometre cap reforma democratitzadora. El mínim exigible, un cop passat el primer impacte, les declaracions d'Ábalos i Cerdán, el congrés del PP, el comitè federal i la bilateral sobre el finançament, és que presenti als socis i a la ciutadania un full de ruta realitzable i valent per acabar la legislatura. El campi qui pugui no pot ser un programa de govern, 

Avui no et perdis

• «Aprofitem mentre es pugui»: què està en risc si cau el PSOE?; per Oriol March.

• Entrevista: Rosa Gasol (conservadora): «Si s'haguessin deixat les pintures a Sixena ja no existirien»; per Pep Martí i Vallverdú.

• Lleida CF: de l’esperança a la liquidació; per Àlvar Llobet i Sotelo.

• La Santa Espineta: Sílvia Orriols, cap de cartell de la Cantada d'Havaneres; per Carles Rútia.
• No m'invento res: Noves masculinitats, mateixes excuses; per Noelia Karanezi. 

El passadís

El periodista Ricard Ustrell ha compaginat aquesta temporada que ja s'acaba la presentació del Matí de Catalunya Ràdio i de Col·lapse a TV3. Però dissabte, a la Festa Major de Sant Cugat del Vallès, es va destapar en una nova faceta: la de cambrer. El seu amic i també presentador Àngel Llàcer viu a la ciutat i enguany va ser el pregoner de la Festa Major. La va viure intensament malgrat la calor del cap de setmana i dissabte a la nit el va acompanyar Ustrell, que és de Sabadell. Tots dos van acabar fent de cambrers a la barra de l'Espai Arrel —un servei de la festa major gestionat per les entitats de la cultura popular local— de la plaça Octavià. Molts dels que s'acostaven a refrescar-se van quedar sorpresos de qui els posava les birres, com és el cas d'aquest tuitaire que ho va immortalitzar. 

Vist i llegit

El turisme és, cada estiu, un dels grans temes a casa nostra. Estar-hi en contra o voler-lo desterrar d'un país mediterrani i ple d'encants com el nostre seria estúpid. Tant com mirar cap a una altra banda i voler, en nom d'un suposat progrés i cosmopolitisme, amagar les externalitats negatives en la sostenibilitat, l'encariment de l'habitatge o la banalització de l'espai públic que comporta quan es desborda. Sobre això tracta el butlletí en espanyol "El Times" de The New York Times que edita la periodista Elda Cantú. Es fa ressò de les protestes contra el turisme massiu a Barcelona i repassa com gestionen la turistificació el Japó, Itàlia o Finlàndia a més d'oferir algun consell. 

El nom propi

Pere Escobar (Barcelona, 1960) es jubila. Aquest cap de setmana els seus companys del Tot gira de Catalunya Ràdio el van acomiadar amb una festa i un homenatge a l'Antiga Fàbrica Damm que va reunir moltes estrelles de la ràdio. Escobar, que va començar a la premsa escrita però va passar a Catalunya Ràdio quan l'emissora va arrencar el 1983, va retransmetre a TV3 els partits del Dream Team de Johan Cruyff. En aquells anys va fer la informació futbolística més amena i atrevida amb el seu mític 100x100 futbol dels dilluns al vespre, on comentaven el que havia donat de si el cap de setmana futbolístic amb Pichi Alonso i Sergi Albert. Ara, Escobar, que és pare de l'actor Pau Escobar, s'havia especialitzat en les retransmissions de futbol femení. Molta sort en la nova i merescuda etapa!

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]