03
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
12:48h
La terrassa de l'hotel Duquessa de Cardona ha acollit aquest dilluns la presentació de la campanya de Junts de cara a les eleccions del 2023. El lema -Ja n'hi ha prou- està pensat per "no regalar" cap vot al Congrés dels Diputats, segons ha detallat la candidata, Míriam Nogueras, que ha comparegut acompanyada d'Antoni Castellà, candidat al Senat i líder de Demòcrates; de Josep Lluís Cleries, actual cap de files a la cambra baixa; i també de Josep Serra, de Moviment d'Esquerres, la tercera pota de la coalició. Una coalició que tots els protagonistes han definit com l'hereva de Junts pel Sí, la unió temporal entre CDC, ERC, Demòcrates, Moviment d'Esquerres i independents que va guanyar els comicis del 2015. La campanya farà servir intel·ligència artificial per simular vídeos, el primer dels quals tindrà Pedro Sánchez, president del govern espanyol i candidat del PSOE, com a protagonista.
"Aquesta coalició representa la transversalitat que existeix a Catalunya. Som fidels a Junts pel Sí", ha remarcat Nogueras, que ha insistit en la idea que no cal caure en el "parany" de les discrepàncies "ideològiques". "Tant de bo fóssim tots aquí, posant el país i no el partit per davant", ha remarcat la candidata, que s'estrena en aquesta responsabilitat. L'acompanya Pilar Calvo com a número dos i Eduard Pujol com a número tres per Barcelona, mentre que els candidats territorials són aquests: Marta Madrenas per Girona, Josep Maria Cruset per Tarragona i Isidre Gavín per Lleida. La prioritat és mantenir els 8 escons del 2019, i també superar ERC.
Els vots de Junts, ha dit, no aniran a parar a ningú que "continuï espoliant i mentint" els ciutadans de Catalunya, o que neguin el dret a l'autodeterminació. "Per defensar Catalunya només hi som nosaltres", ha remarcat Nogueras, que s'ha preguntat "fins on estan disposats a arribar els partits espanyols" per "frenar drets" de la ciutadania. "Sabem que anem a contracorrent, però anem a guanyar perquè tenim l'oportunitat de canviar-ho tot", ha indicat.
L'herència del 2015
El candidat al Senat, Antoni Castellà, ha apuntat que tots els tres partits que formen part de la llista van néixer després del 2015, és a dir, camí dels moments més àlgids del procés. "Els partits no són un objectiu, són instruments perquè Catalunya sigui un estat independent. Això ens ha portat a no competir entre nosaltres, que és el que ens va portar a l'1-O. Això és el que més s'assembla a Junts pel Sí", ha remarcat Castellà, líder de Demòcrates. Aquella candidatura es va presentar a la terrassa del Museu d'Història de Catalunya, que es veu des d'on s'ha revelat el contingut del cartell electoral de Junts de cara a les eleccions del 23 de juliol.Josep Serra, una de les cares visibles de Moviment d'Esquerres, ha indicat que l'objectiu "inalienable" és "millorar la vida de les persones" amb la "plenitud de l'estat del benestar". "Volem la igualtat i, com a demòcrates, la llibertat. Per això desitgem la independència del nostre país per atendre el benestar de tothom", ha remarcat Serra, que també ha reclamat atendre qüestions com les infraestructures. "Lluitarem contra la repressió, contra l'espionatge, i per acabar amb els exilis", ha determinat el dirigent de Moviment d'Esquerres.
L'actual cap de files al Senat, Josep Lluís Cleries, ha tret pit per haver dit les "coses pel seu nom" al llarg de tots aquests anys a Madrid. "Una part de l'independentisme ha fet que Catalunya hagi reculat. I no és a canvi de res, és a canvi de perdre-hi molt", ha determinat Cleries, en referència a la taula de diàleg "inútil" i al retrocés en matèria lingüística i competencial. Les prioritats, segons Cleries, han de ser el "desbloqueig" del conflicte polític