Ahir Mariano Rajoy va haver de parlar de Catalunya des d'Ankara. Val més que s'hi vagi acostumant, perquè la internacionalització del procés català és intensa i irreversible, fins el punt que l'Institut Français des Relations Internationales, el principal think tank francès sobre política exterior, ja organitza jornades sobre la possible aparició d'un Estat Català. Amb una estructura interessant: Van parlar un periodista francès, un eurodiputat escocès, dos especialistes belgues i un eurodiputat català... Però cap espanyol.

La negativa a debatre un conflicte no dóna avantatge. Per això la posició espanyola s'està fent cada cop més incomprensible i, per tant, més difícil de mantenir. La diplomàcia espanyola no té més argument que la Constitució de 1978 i, per tant, es limita a aplicar tanta pressió com pugui sostenir un estat immers en una profunda crisi econòmica i amb les més altes institucions corcades per la corrupció i el descrèdit. "El tema interessa", deia ahir a Brussel·les Marc Hecker, redactor en cap adjunt de la revista Politique étrangère. Mentrestant, a Turquia, Rajoy insistia en el no permanent a parlar de res amb Artur Mas.

El no és la posició espanyola, o sigui que no hi ha posició. Només correlació de forces. I Espanya fa segles que viu a crèdit.