Jaume Collboni, un candidat 2x1: amic del clima... i també dels negocis

El cap de cartell del PSC a l'alcaldia respon a cinc activistes i creadors de contingut, i nega que Barcelona "estigui en decadència"

Publicat el 04 de maig de 2023 a les 17:45
[youtubedestacat]https://www.youtube.com/watch?v=-KwoGrwFyko[/youtubedestacat]
[municipalsinformacional2]
Al centre cívic Can Deu, a les Corts, els dimarts al matí hi ha classe de ioga, i això és sagrat. La sala en qüestió estava reservada de feia dies, però la informació no havia arribat a tot arreu. Just abans de començar l'entrevista amb Jaume Collboni, candidat del PSC, diverses persones vestides per a l'ocasió miraven amb desconfiança l'anada i vinguda de càmeres, caps de premsa i periodistes que preparaven el set de l'entrevista de Nació amb l'alcaldable socialista. Després d'uns moments de dubte, l'entrevista es va fer amb normalitat i Collboni va desplegar argumentari. I ho abraça tot. Ironies del destí, després de reivindicar les transformacions dels alcaldes socialistes, va aparèixer per la porta Javier Mariscal, el pare del Cobi, que no venia a fer ioga, però també va exhibir cert desconcert per la situació.

[noticia]256113[/noticia]
El dissenyador valencià va assistir al tram final de la conversa, en què diversos activistes i creadors de contingut -alguns dels quals no havien nascut el 1992- van fer preguntes a Collboni sobre aspectes diversos de Barcelona. Per al candidat socialista, han traslladat els seus dubtes Viviane Ogou, antiracista i fundadora de Puerta de África (I Premi Woman of Europe 2022); Lucas Loren, influencer, presentador i DJ; Erik Harley, reporter expert en urbanisme; Lorena Izquierdo, divulgadora i activista per a la sostenibilitat i el veganisme, i Albert Roig, tiktoker activista per la llengua. Aquí teniu l'Entrevista Random a Collboni:

- Viviane Ogou: Barcelona és un gran centre comercial. M'agradaria saber quina és la proposta més innovadora per assegurar que la ciutadania comença a fer un consum sostenible i responsable, sabent que no només impactarà a Barcelona, sinó també arreu del món.

- Hola, Viviane, la pregunta és molt pertinent. Un dels reptes que tenim per combatre el canvi climàtic i fer més sostenible la vida a la ciutat és la forma de consum. A Barcelona tenim dos factors molt importants que hem de potenciar: el comerç de proximitat -som una ciutat que vetlla per tenir de tot a prop de casa- i la meravellosa xarxa de mercats de proximitat, els mercats de pagès, repartits per tota la ciutat. Hem de conscienciar els veïns i les veïnes que comprar prop de casa i productes que es produeixen prop de casa és la millor manera de contribuir a la sostenibilitat i a un comerç just i sostenible.

- Lucas Loren: Com pensa fomentar l'emprenedoria entre els joves? I l'oci nocturn, com el volen recuperar després de la crisi de la pandèmia? I també voldria saber què pensa d'aquesta moda que diu que Barcelona ha caigut i que Madrid l'ha superada. 

- Són tres preguntes molt diferents! Bé, Lucas. Barcelona no està en decadència, és una de les millors ciutats del món i ho té tot perquè li vagi bé. Entre altres coses, una gran oferta cultural i d'oci molt potent i important, que hem de cuidar, potenciar i explicar. Pel que fa als emprenedors joves, Barcelona té una de les experiències de més èxits i innovadores, i més copiades arreu del món, com són els vivers d'empreses de Barcelona Activa. Són més de 20.000 metres quadrats on joves emprenedors posen en marxa les seves idees de negoci. A més, la ciutat ha suprimit la taxa d'inici d'activitat, un impost que hi havia per la gent que començava. Tenim tots els atributs i condicions perquè els joves i la ciutat pugui brillar i prosperar en el futur, confiant en les nostres forces i projecció internacional.

- Lorena Izquierdo: La conciliació familiar continua sent molt diferent entre homes i dones. Què proposa per aconseguir l'equitat? 

- Doncs, Lorena, efectivament un dels reptes que tenim és la igualtat plena. Amb la llei a la mà, la conciliació hauria de ser igual per homes i dones, haurien de cobrar els mateixos salaris i les possibilitats de prosperar dins d'una empresa haurien de ser les mateixes. Però no és així. No és així per una qüestió cultural i perquè és molt difícil que es produeixin canvis reals en el dia a dia. Per això és molt important la conscienciació, fer complir les normes i ser transparent, amb aquestes normes. Una de les maneres d'evidenciar que la igualtat encara no és una realitat és fer públics els nivells salarials, els acords dins de les empreses que garanteixen la igualtat de condicions a l'hora de conciliar... I que tot plegat ajudi a fer que passi allò que ja consta a les nostres lleis.

- Erik Harley: En el context de fake news, què n'opina dels negacionistes de la crisi climàtica? 

- Hola, Erik. Els negacionistes de la crisi climàtica ens aboquen al desastre més absolut. És una evidència no només científica, sinó també en les nostres vides, la poca pluja, l'augment de les temperatures, i la necessitat d'adaptar la nostra manera de viure, produir i consumir per evitar el col·lapse climàtic. Hem de posar totes les esperances en aquest canvi d'actitud i de costums, i també en la ciència, que ens ha d'ajudar a combatre aquestes conseqüències. I hem de denunciar aquells que, per interessos econòmics, neguen el que és una evidència per tothom i no només per als científics.

- Albert Roig: Parlem molt de la salut mental, però molta gent no pot accedir fàcilment a un psicòleg. Com es pot garantir, això? 

- Hola, Albert. Un dels canvis més importants arran de la pandèmia, potser perquè hem estat molt temps sols amb nosaltres mateixos, ha estat concebre la salut mental com una part molt important de la salut en general. S'han de fer diverses coses. Primer, desestigmatitzar els problemes de salut mental. Tot hem tingut episodis d'estar més tristos, o d'haver de superar traumes o pèrdues. En segon lloc, buscar ajuda no és res negatiu. Si tens aquesta necessitat, has de buscar aquesta ajuda i trobar-la. I finalment, lligat amb això, posant atenció en la salut mental dels infants i adolescents als centres educatius, i també posant a la cartera de serveis bàsics de la salut pública catalana el suport psicològic i psiquiàtric a la ciutadania.