
Ho ha explicat en altres campanyes però és un clàssic per a qui no ho sàpiga: Oriol Junqueras, quan preparava el doctorat, va escriure un llibre sobre els catalans de Cuba i la sort va voler que el Pare Batllori se'l llegís i el truqués. Quan va arribar aquell moment màgic que un jesuïta tan insultantment savi com Batllori et diu “si algun dia et puc ajudar”, el jove Junqueras li va demanar entrar als arxius secrets del Vaticà. “Francament el veig encara verd”, li va dir Batllori. Però li va fer la carta de recomanació.
Junqueras, que al matí ja s'havia esplaiat amb la gent gran de Gràcia com si estigués en un dels seus enyorats programes de ràdio, ha captat així l'atenció dels periodistes que, segons ell, treballen des dels mitjans per l'alliberament nacional en la tradicional pujada a l'autocar de campanya. Els altres moments han estat la porra, a tres euros, on el candidat ha vaticinat 20 escons i segona força per als republicans, i el regal d'un dibuix de Junqueras conduint el Junquibus, obra del periodista de la SER Jordi Guardiola.
El viatge a Vic passa ràpid, amb el permís dels gols del Barça, i els més espavilats s'apunten algunes dades: que Islàndia és un dels primers països a reconèixer noves independències, que al Vaticà es parla molt de futbol i que els arxius de la cúria aviat podrien ampliar la seva part de consulta pública fins a 1945 (ara ho estan fins a 1939). I Junqueras encara té el passi que li va fer Batllori.