04
d'agost
de
2020, 21:05
Actualitzat:
05
d'agost,
10:13h
Joan Carles s'ha fugat d'Espanya acorralat pels casos de corrupció que l'esquitxen i que, en la majoria de casos, ha esbombat la premsa internacional. Establert ja a la República Dominicana, al Carib, acollit pels multimilionaris germans Fanjul i amb el silenci còmplice de la Moncloa, el rei emèrit ha deixat un incendi al govern espanyol, amb discrepàncies públiques entre els socis de govern que s'han refermat avui quan Pedro Sánchez ha admès "diferències" entre PSOE i Podem a l'hora de gestionar la fugida de l'antic rei.
El president del govern espanyol ha tancat files amb la monarquia i ha evitat concretar el paper de la Moncloa en la marxa de Joan Carles, primer a Portugal i després de Santo Domingo. "És confidencial", s'ha limitat a dir Sánchez. Informacions periodístiques han apuntat que la vicepresidenta Carmen Calvo va ser l'encarregada de negociar els termes i condicions de la fugida, mentre que el vicepresident Pablo Iglesias, la ministra Irene Montero i el portaveu de Podem al Congrés, Jaume Asens, han assegurat que no sabien res de les intencions del rei emèrit. Els comuns es personaran com a acusació particular si s'obre una causa penal contra Joan Carles, que ara per ara encara no està formalment investigat.
La crisi és profunda i el PSOE no descarta inspeccionar de nou la geometria variable que ja va aprofitar en les últimes pròrrogues de l'estat d'alarma amb Ciutadans. Ara, per tirar endavant els pressupostos "de la recuperació" després de les setmanes més dures de la pandèmia. Tot plegat, mentre Podem critica en públic i en privat l'aproximació dels socialistes als d'Inés Arrimadas i la gestió dels fets de la Zarzuela però no s'atreveix a fer cap més pas que pugui desgastar -o trencar- el govern de Pedro Sánchez, que s'enfrontarà a una moció de censura de Vox al setembre. La majoria de la moció de censura sembla més difícil de reeditar que mai.
Corinna, l'AVE i les comssions
Joan Carles, des del seu exili daurat del Carib en una urbanització de luxe d'un magnat del sucre amic seu, s'ha posat a disposició de la Fiscalia per les actuacions que consideri oportunes en el marc de la investigació que hi ha oberta per les suposades comissions cobrades per la construcció de l'AVE a la Meca, a l'Aràbia Saudita. Aquest és un dels casos que afecta de ple Joan Carles, però n'hi ha un altre: el que fa referència als diners dipositats a l'estranger, en fundacions i empreses opaques, i que ha desencadenat l'operació d'Estat per salvar Felip VI.
Tots els casos tenen un nom que els connecta: Corinna zu Sayn-Wittgenstein, l'amiga del rei que hauria actuat com a testaferro per ocultar la fortuna del monarca espanyol durant anys i que ha estat víctima d'amenaces per la informació que té en poder seu. L'empresària va explicar el 2015 a l'excomissari José Manuel Villarejo que havia actuat en representació del monarca espanyol en determinats negocis, identificava el gestor Arturo Fasana i l'advocat Dante Canónica com a testaferros, i assegurava que hi havia diners a l'estranger, concretament en comptes de bancs a Suïssa. Corinna i Villarejo han estat citats a declarar com a investigats per a després de l'estiu a l'Audiència Nacional.
A finals de 2018, la Fiscalia anticorrupció va obrir una investigació per determinar si Joan Carles havia rebut comissions per l'adjudicació de l'AVE de Medina a la Meca a empreses espanyoles l'any 2011, quan encara era rei. Dos anys després, ara farà unes setmanes, el cas va passar a la Fiscalia del Tribunal Suprem, que té obertes diligències per "delimitar o descartar" la rellevància penal dels fets succeïts a partir de juny de 2014, un cop el rei va abdicar en favor del seu fill Felip. Juan Ignacio Campos, fiscal especialitzat en delictes econòmics del Suprem, és l'encarregat de pilotar aquesta investigació "d'innegable complexitat tècnica" amb altres fiscals de l'alt tribunal. Davant la fuga del rei emèrit, anunciada i pactada amb la Moncloa, la Fiscalia s'ha limitat a dir que les diligències "continuen obertes".
Paral·lelament, fa dos anys, la fiscalia de Suïssa també va obrir una investigació. El fiscal suís Yves Bertossa, investiga Corinna Larsen i els dos presumptes testaferros del monarca a partir de les gravacions de Villarejo de 2015, on l'empresària denunciava les activitats il·legals del rei emèrit i identificava Fasana i Canónica, tots dos residents a Suïssa. El ministeri públic suís s'ha posat a disposició de l'espanyol per compartir documentació en relació a la investigació que esquitxa Joan Carles. Segons La Vanguardia, per ara s'han remès declaracions d'investigats i diverses testificals, però encara falta documentació.
Els diners a Suïssa que esquitxen Felip VI
Relacionat amb el cas de l'AVE a la Meca hi ha també la qüestió dels diners de Joan Carles I a Suïssa, reconegut paradís fiscal. Aquesta causa és la que més ha fet trontollar la monarquia, perquè esquitxaria l'actual rei, Felip VI. La notícia va transcendir el 15 de març, just dos dies després de l'aplicació de l'estat d'alarma i a les portes de les setmanes més crítiques de la crisi del coroanvirus. Com en tantes altres ocasions, va ser la premsa internacional, concretament The Telegraph qui va revelar els fets: el rei espanyol figuraria com a beneficiari d'un compte del pare en paradisos fiscals amb pagaments de l'Aràbia Saudita.
Joan Carles I va crear una fundació offshore el 2008, la fundació Lucum, i als estatuts hi figura Felip VI com a segon beneficiari i encarregat de vetllar per la resta de la família "en cas d'heretar el fons" de la fundació, amb seu a Panamà i diners al banc suís Mirabaud. Aquesta fundació va rebre "una donació" de 65 milions d'euros del rei de l'Aràbia Saudita, suposadament relacionats amb l'AVE a la Meca, que van estar al banc de Ginebra fins al 2012, quan el rei emèrit els va transferir a Corinna. L'amiga del rei va presentar fa poques setmanes una denúncia per amenaces de mort, i Hisenda valora reclamar uns 70 milions d'euros al monarca per uns diners amagats que haurien d'haver tributat com a donació.
Les revelacions que impliquen Felip VI van posar en guàrdia la Casa Reial. En qüestió de dies es van retirar l'assignació a Joan Carles com a rei emèrit i el rei va renunciar a l'herència del pare. S'accelerava així l'operació d'Estat per deslligar Felip de la corrupció de Joan Carles, una corrupció que cada vegada acorrala més el monarca emèrit espanyol i que l'ha obligat a fugar-se al Carib. Ara com ara, la Zarzuela s'ha limitat a "respectar i agrair" la decisió de Joan Carles.
D'inviolable a aforat al Suprem
La inviolabilitat de Joan Carles I com a rei és un dels arguments esgrimits per evitar que el rei emèrit passi comptes davant la justícia. La inviolabilitat, d'una banda, afecta l'activitat de Joan Carles com a rei, però no pas en les actuacions privades com ara les comissions que hauria rebut per facilitar adjudicacions a empreses espanyoles. Així mateix, entre els escàndols de corrupció que l'envolten n'hi ha també que fan referència a l'etapa posterior a 2014, quan ja havia abdicat. En aquest cas, Joan Carles deixaria de ser inviolable i passaria a ser aforat pel Tribunal Suprem, que és qui l'hauria de jutjar si les investigacions que hi ha obertes tiren endavant. La Moncloa, per ara, ha tancat files amb la Casa Reial i ha refermat la confiança en el "pacte constitucional".
El president del govern espanyol ha tancat files amb la monarquia i ha evitat concretar el paper de la Moncloa en la marxa de Joan Carles, primer a Portugal i després de Santo Domingo. "És confidencial", s'ha limitat a dir Sánchez. Informacions periodístiques han apuntat que la vicepresidenta Carmen Calvo va ser l'encarregada de negociar els termes i condicions de la fugida, mentre que el vicepresident Pablo Iglesias, la ministra Irene Montero i el portaveu de Podem al Congrés, Jaume Asens, han assegurat que no sabien res de les intencions del rei emèrit. Els comuns es personaran com a acusació particular si s'obre una causa penal contra Joan Carles, que ara per ara encara no està formalment investigat.
La crisi és profunda i el PSOE no descarta inspeccionar de nou la geometria variable que ja va aprofitar en les últimes pròrrogues de l'estat d'alarma amb Ciutadans. Ara, per tirar endavant els pressupostos "de la recuperació" després de les setmanes més dures de la pandèmia. Tot plegat, mentre Podem critica en públic i en privat l'aproximació dels socialistes als d'Inés Arrimadas i la gestió dels fets de la Zarzuela però no s'atreveix a fer cap més pas que pugui desgastar -o trencar- el govern de Pedro Sánchez, que s'enfrontarà a una moció de censura de Vox al setembre. La majoria de la moció de censura sembla més difícil de reeditar que mai.
Corinna, l'AVE i les comssions
Joan Carles, des del seu exili daurat del Carib en una urbanització de luxe d'un magnat del sucre amic seu, s'ha posat a disposició de la Fiscalia per les actuacions que consideri oportunes en el marc de la investigació que hi ha oberta per les suposades comissions cobrades per la construcció de l'AVE a la Meca, a l'Aràbia Saudita. Aquest és un dels casos que afecta de ple Joan Carles, però n'hi ha un altre: el que fa referència als diners dipositats a l'estranger, en fundacions i empreses opaques, i que ha desencadenat l'operació d'Estat per salvar Felip VI.
Tots els casos tenen un nom que els connecta: Corinna zu Sayn-Wittgenstein, l'amiga del rei que hauria actuat com a testaferro per ocultar la fortuna del monarca espanyol durant anys i que ha estat víctima d'amenaces per la informació que té en poder seu. L'empresària va explicar el 2015 a l'excomissari José Manuel Villarejo que havia actuat en representació del monarca espanyol en determinats negocis, identificava el gestor Arturo Fasana i l'advocat Dante Canónica com a testaferros, i assegurava que hi havia diners a l'estranger, concretament en comptes de bancs a Suïssa. Corinna i Villarejo han estat citats a declarar com a investigats per a després de l'estiu a l'Audiència Nacional.
A finals de 2018, la Fiscalia anticorrupció va obrir una investigació per determinar si Joan Carles havia rebut comissions per l'adjudicació de l'AVE de Medina a la Meca a empreses espanyoles l'any 2011, quan encara era rei. Dos anys després, ara farà unes setmanes, el cas va passar a la Fiscalia del Tribunal Suprem, que té obertes diligències per "delimitar o descartar" la rellevància penal dels fets succeïts a partir de juny de 2014, un cop el rei va abdicar en favor del seu fill Felip. Juan Ignacio Campos, fiscal especialitzat en delictes econòmics del Suprem, és l'encarregat de pilotar aquesta investigació "d'innegable complexitat tècnica" amb altres fiscals de l'alt tribunal. Davant la fuga del rei emèrit, anunciada i pactada amb la Moncloa, la Fiscalia s'ha limitat a dir que les diligències "continuen obertes".
Paral·lelament, fa dos anys, la fiscalia de Suïssa també va obrir una investigació. El fiscal suís Yves Bertossa, investiga Corinna Larsen i els dos presumptes testaferros del monarca a partir de les gravacions de Villarejo de 2015, on l'empresària denunciava les activitats il·legals del rei emèrit i identificava Fasana i Canónica, tots dos residents a Suïssa. El ministeri públic suís s'ha posat a disposició de l'espanyol per compartir documentació en relació a la investigació que esquitxa Joan Carles. Segons La Vanguardia, per ara s'han remès declaracions d'investigats i diverses testificals, però encara falta documentació.
Els diners a Suïssa que esquitxen Felip VI
Relacionat amb el cas de l'AVE a la Meca hi ha també la qüestió dels diners de Joan Carles I a Suïssa, reconegut paradís fiscal. Aquesta causa és la que més ha fet trontollar la monarquia, perquè esquitxaria l'actual rei, Felip VI. La notícia va transcendir el 15 de març, just dos dies després de l'aplicació de l'estat d'alarma i a les portes de les setmanes més crítiques de la crisi del coroanvirus. Com en tantes altres ocasions, va ser la premsa internacional, concretament The Telegraph qui va revelar els fets: el rei espanyol figuraria com a beneficiari d'un compte del pare en paradisos fiscals amb pagaments de l'Aràbia Saudita.
Joan Carles I va crear una fundació offshore el 2008, la fundació Lucum, i als estatuts hi figura Felip VI com a segon beneficiari i encarregat de vetllar per la resta de la família "en cas d'heretar el fons" de la fundació, amb seu a Panamà i diners al banc suís Mirabaud. Aquesta fundació va rebre "una donació" de 65 milions d'euros del rei de l'Aràbia Saudita, suposadament relacionats amb l'AVE a la Meca, que van estar al banc de Ginebra fins al 2012, quan el rei emèrit els va transferir a Corinna. L'amiga del rei va presentar fa poques setmanes una denúncia per amenaces de mort, i Hisenda valora reclamar uns 70 milions d'euros al monarca per uns diners amagats que haurien d'haver tributat com a donació.
Les revelacions que impliquen Felip VI van posar en guàrdia la Casa Reial. En qüestió de dies es van retirar l'assignació a Joan Carles com a rei emèrit i el rei va renunciar a l'herència del pare. S'accelerava així l'operació d'Estat per deslligar Felip de la corrupció de Joan Carles, una corrupció que cada vegada acorrala més el monarca emèrit espanyol i que l'ha obligat a fugar-se al Carib. Ara com ara, la Zarzuela s'ha limitat a "respectar i agrair" la decisió de Joan Carles.
D'inviolable a aforat al Suprem
La inviolabilitat de Joan Carles I com a rei és un dels arguments esgrimits per evitar que el rei emèrit passi comptes davant la justícia. La inviolabilitat, d'una banda, afecta l'activitat de Joan Carles com a rei, però no pas en les actuacions privades com ara les comissions que hauria rebut per facilitar adjudicacions a empreses espanyoles. Així mateix, entre els escàndols de corrupció que l'envolten n'hi ha també que fan referència a l'etapa posterior a 2014, quan ja havia abdicat. En aquest cas, Joan Carles deixaria de ser inviolable i passaria a ser aforat pel Tribunal Suprem, que és qui l'hauria de jutjar si les investigacions que hi ha obertes tiren endavant. La Moncloa, per ara, ha tancat files amb la Casa Reial i ha refermat la confiança en el "pacte constitucional".