Joan Gil ha passat del federalisme a l'independentismeJoan Gil té 23 anys, és llicenciat en Ciències Polítiques i va néixer i viu a Manresa. És un més dels nous independentistes i com molts altres prové del federalisme, una manera d’entendre l’organització d’Espanya, que passats els anys, “ningú no es creu fora de la perifèria de l’Estat”. En pocs anys ha passat de formar part de la plataforma Som federalistes a col·laborar a les consultes populars a Bages Decideix i Manresa Decideix. Té clar que avui per avui, “l’independentisme és l’únic moviment polític que crea esperança”.
-Havíeu pensat mai que defensaríeu la independència de Catalunya?
-La veritat és que mai m’havia passat pel cap, tenia una idea federal i republicanista.
-Abans de ser independentista, quina postura defensàveu en el debat Catalunya-Espanya?
-Tenia referents històrics d’esquerra vinculats al federalisme i al republicanisme. Estava a favor d’un federalisme asimètric amb 5 o 6 parts. L’actual Constitució és federalitzadora, però a Alemanya, per exemple, hi ha molt més marge en algunes coses. Els lands tenen molta més sobirania pel que fa a tributs i tenen molt clar que la solidaritat no els pot deixar per sota d’on estan.
-Ha fracassat el federalisme i això l’ha fet canviar d’opinió?
-No. Hi ha zones d’Espanya, com Catalunya, el País Basc, Galícia i fins jo se per experiències personals, també Andalusia i Canàries, on aquesta idea federal qualla molt més. No hi ha hagut cap fracàs del federalisme, el que passa és que el que s’ha avançat per exemple en els estatuts, el govern espanyol ho ha tirat enrere. Si de cas, hi ha hagut un fracàs de la intel·lectualitat espanyola, del professorat universitari de les zones no perifèriques. Entenc que amb Pujol i Maragall i amb la nostra societat civil hem avançat, i que el fracàs ha estat per part dels qui no volen pluralitat i democràcia o dels que només parlen de federalisme com a retòrica.
-En tot cas, què us va fer canviar d'opinió política?
-Que t’adones que si no es respecta la pluralitat se’n ressent la qualitat democràtica, i per això arriba un moment que molts federalistes comencem a veure que perdem el temps, perquè ja s’ha vist que a Espanya no hi ha cap interès a dotar-se d’una estructura federal. Em sembla molt significatiu que abans hi havia intel·lectuals espanyols que sortien a defensar Catalunya i ara no. En tot cas, puc seguir defensant el federalisme a nivell europeu, perquè o més Europa o ens enfonsem. Ens cal tenir veu pròpia, i si no la podem tenir dins l’Estat espanyol, la tindrem al costat.
-Hi ha un moment concret en què us adoneu que feu aquest canvi?
-És una reflexió progressiva, ja des dels temps de Maragall com a president em vaig adonar que no podíem estar pendents constantment de l’encaix Catalunya-Espanya, i amb la campanya de les consultes ja vaig començar a col·laborar activament amb Bages decideix, Manresa decideix i finalment amb Gràcia decideix.
-I per tant, esdevé independentista.
Sí, però vull deixar clar que el meu independentisme no té una base ètnica, ni lingüística o econòmica, sinó que té més a veure amb els drets de la ciutadania i les possibilitats de futur, perquè t’adones que el problema del federalisme no es dels que ens ho creiem, sinó que a Espanya no s’ho creu ningú.
-I com reacciona el seu entorn?
-Amb completa normalitat i en alguns casos d’alegria. Altres no ho han vist bé, alguns veuen l’independentisme com una enganyifa de Convergència.
-I vostè se sent millor, ara?
-Ho veig com una maduració, perquè m’he adonat que l’independentisme és l’únic moviment polític que crea esperança. És un regenerador important de la política i veig que comença a ser majoritari, i que al sector privat i periodístic cada cop hi ha més gent que surt de l’armari. I val a dir que em sento ciutadà del món, europeu i català, però també llatí i espanyol, perquè tinc arrels familiars aragoneses. Entenc que part de la nostra història com a catalans l'hem compartit amb els espanyols castellans i no ens hem d'amagar de res. És aquí on trobo els últims murs a batre per part del moviment, el vincle sentimental amb Espanya de molts castellanoparlants de l'Àrea Metropolitana de Barcelona; per tal d'assolir una majoria significativa.
-Veu propera la independència?
-Veig que les oportunitats hi són, i que hi ha expectació i il·lusió, però cal anar amb compte, perquè encara no parlem amb seriositat del procés d’independència. L’ANC i l’AMI fan bullir l’olla, però no n’hi ha prou penjant estelades fins al dia de la independència.
* Si ets independentista des de fa poc o coneixes algú que hagi evolucionat en aquest sentit, volem parlar amb tu. Fes-nos arribar el teu contacte a exespanyols@naciodigital.cat
