Joan Laporta: «M'he sentit força utilitzat, darrerament» Foto: Adrià Costa


Joan Laporta (Barcelona, 1962) va liderar la irrupció d'una nova formació política al Parlament de Catalunya, ara fa tres mesos. Tot i això, no es considera un polític i està disposat a exercir la seva llibertat de criteri, fins i tot a costa del projecte de Solidaritat Catalana per la Independència.

- Vostè anirà a les llistes d'ERC a Barcelona?

-"Jo, el que tinc clar, és que Solidaritat Catalana per la Independència (SCI) no ha d'anar sola a les eleccions municipals a Barcelona. Porto un temps explicant-ho als que ara són excompanys de coalició i en veure que no ho acceptaven jo he pres la decisió que Democràcia Catalana no anirà en coalició amb els altres partits de SCI".

- SCI, per tant, haurà durat només uns mesos...

-"Amb Democràcia Catalana com a component, sí. En les eleccions al Parlament vam anar junts i van obtenir un bon resultat, però ara veig que el que cal és anar a les municipals a Barcelona dins d'una gran coalició de tots els partits independentistes".

- Alfons López Tena preveu que si vostè manté aquesta posició acabarà expulsat i, per tant, com a únic diputat no adscrit del Parlament.

-"La veritat és que aquest és un plantejament absolutament intolerant. Hi ha una discrepància d'opinions i jo continuaré com a diputat al Parlament de Catalunya perquè crec que m'he guanyat l'escó. Si veig que els meus companys de subgrup pensen d'una manera molt diferent a la meva doncs, mira, més val sol que mal acompanyat".

- També l'acusen d'haver-se desentès de la feina parlamentària.

-"Ara surten aquestes misèries per justificar determinades actituds. M'he sentit força utilitzat darrerament. Hi ha persones que han intentat imposar-me la seva voluntat i la seva forma d'actuar i jo no vull que es faci servir el meu nom per a aventures que no veig clares".

- Curiosament, si vostè acaba anant a la candidatura de Jordi Portabella coincidirà amb Reagrupament, que també forma part de la coalició.

-"Jo no tinc cap problema en anar amb cap partit que sigui independentista. Per a mi, abans que l'independentisme està la independència, abans que fer polítiques de partidet endogàmic està el fer política de país i veure la manera com podem avançar per a què Catalunya sigui un estat de la Unió Europea. I això s'aconseguirà unint la gent de Convergència, d'ERC, de Reagrupament, de Solidaritat, de Democràcia Catalana... De tots els que pensem que aquest país ha de tenir un estat. Hi ha partits que potser en el passat no han estat a l'altura, però ara estem en el present i de cara al futur. Hem de deixar-nos de lluites de clans. És un moment històric i l'independentisme podria tenir la clau de l'Ajuntament de Barcelona. I la ciutat de Barcelona, juntament amb el Barça, són els instruments més potents que tenim per projectar Catalunya al món".

- Això no és pot fer anant en solitari?

-No entenc l'altre plantejament, sembla que no els preocupa quedar-se sense representació. M'ha donat la sensació que el que es vol és restar vots a alguna altra formació independentista i jo no vull això, sinó, al contrari, una gran coalició, sota una marca que ens aglutini a tots i que engresqui la gent. Els votants s'il·lusionen quan veuen que vas a guanyar, no a perdre.

- Es pot donar la paradoxa de trobar-se vostè fent campanya contra el candidat de Solidaritat.

-No sé com m'implicaré jo dins d'aquesta coalició àmplia, ni si faré campanya. Però a mi m'agrada mullar-me.