Joan Mora, davant d'un mapa urbà de Mataró del segle XIX. Foto: Jordi Borràs

Joan Mora (Arenys de Mar, Maresme, 1963) és un apassionat de la política. Se li nota especialment quan critica els professionals de partit que, sense alternativa laboral, acaben convertint-se en un llast per a les ambicions socials i nacionals de qualsevol país. És l'alcalde convergent d'un feu socialista i un independentista convençut, però pragmàtic. És a dir: un heterodox.

- Mataró és una ciutat molt complexa, des del punt de vista identitari. De quina forma el procés d'emancipació nacional es pot fer més inclusiu en els àmbits més desfavorables?

- Sociològicament, Mataró s'ha fet a base d'immigració. Però, pel que fa als que van arribar els anys seixanta, estem parlant de catalans integrats als quals se n'ha de respectar els origens, però que no tenen cap mena de diferència respecte els altres. Ens equivocaríem si tractéssim diferent els que són catalans de només una generació.

- Ho dic perquè, des de Madrid, un dels missatges bàsics que s'emeten és que un possible estat propi segregaria i deixaria sense drets els ciutadans que se senten fonamentalment espanyols. L'amenaça explícita és que la societat catalana es fracturarà

- Els que trepitgem el terreny sabem que Catalunya, de la mateixa manera que Mataró, és complexa identitàriament. Aquí acabem de celebrar la Romeria de la Virgen de las Maravillas, molt venerada a Múrcia. I per què? Doncs perquè van venir milers d'avui mataronins que procedien d'allà. O la romería del Rocío, amb milers de persones que hi participen. Però a aquestes mateixes persones també te les trobes a les festes d'aquí, són ciutadans amb capacitat de decidir, que si creuen que les coses s'han de decidir des de Catalunya, per al seu futur, optaran pel sí a la consulta. I si creuen que és millor estar administrats des de 600 quilòmetres, doncs optaran pel no.

- Des de l'unionisme i des de Madrid s'acusa el sobiranisme de parasitar políticament la crisi.

- A Mataró tenim un 21'5 per cent d'atur. Coneixem perfectament els problemes que tenim en les costures de la part més feble de la societat i estem fent tot el possible. Però la gent està patint i en som molt conscients. El fet és que si nosaltres podem administrar-nos segur que gestionarem millor els recursos. Per tant, aquesta excusa de la crisi a Catalunya no funciona.

- Vostè diu que no hi haurà fractura identitària, però la crisi sí que pot crear, com a mínim, una fractura social.

- Efectivament. El que nosaltres procurem és que no hi hagi ningú que es quedi al darrere. L'Ajuntament de Mataró té una situació heretada d'un deute enorme, però l'únic departament que creix és Benestar Social. I no ho dic amb orgull, perquè demostra la situació que tenim. Però, si no ajudem, sí que es crearà una fractura social. Aquí treballem, colze a colze, amb la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques, en l'àmbit dels desnonaments. No volem aquesta fractura.

- Hi ha fractures i factures. Segurament Caixa Laietana els ha deixat una factura molt alta per pagar.

- A la crisi hi hem de sumar l'estafa monumental que ha significat el robatori sistemàtic i premeditat a tantíssimes famílies que han significat les preferents i després les subordinades. Tot això amb una doble estafa, col·locant-los accions d'un bluff com era Bankia. En una ciutat com Mataró, amb una taxa alta d'atur, sumada a que els han robat els estalvis a milers de persones, tot plegat afebleix molt la capacitat de consum de la gent. El comerç, per exemple, se'n ressenteix molt.

- Vostè també és conseller nacional de CDC i les pròximes eleccions previstes són les europees. Un cop llegides les propostes de Josep Antoni Duran Lleida, quina li sembla és l'estratègia més adequada per encarar-les?

- Jo treballo, a Mataró, com si la fusió entre CDC i UDC fos feta. Fem les assemblees conjuntes i no mirem les sigles. Jo, a tots els congressos de CDC sempre hi he aportat una esmena demanant la fusió, perquè penso que els electors ens castiguen quan es produeixen divergències. Pronunciaments com els de Duran Lleida estan fora de temps perquè, en realitat, si els seus postulats tinguessin alguna mena de sortida ens els haguessin proposat les forces polítiques de l'estat espanyol ja fa anys. De cara a Europa ens hem de definir i el que no podem fer és que, si aconseguim dos diputats, n'enviem un al Grup Liberal i l'altre al Popular, treballant els uns contra els altres. Jo sóc dels que pensen que Catalunya s'ha de presentar a aquestes eleccions amb una sola veu, acomboiant-hi el màxim de forces polítiques. De fet, en aquest moment, s'està parlant amb ERC i a mi em semblaria una opció lògica i necessària el fet que s'hi anés conjuntament. I espero que UDC també anés amb nosaltres, però sabent que hi ha d'haver un procés clar.

- És a dir, vostè faria una Llista del Sí.

- La ciutadania no entendria el contrari.

- I Unió?

- Hauria de decidir si ve amb CDC i ERC, o no. De moment, sabem què pensa Duran Lleida, però no tot el partit. I suposo que si Unió hagués de fer campanya pel no, ens ho diria i no entraria en aquesta dinàmica. Però avui per avui està participant en tot el procés igual que CDC.

- Què li sembla aquest inici d'articulació del front del no, amb fotos entre Pere Navarro i Alícia Sánchez-Camacho?

- Una escena de sofà que a la senyora Camacho li suma molt. Però no sé pas si Pere Navarro sap on es fica. Però ho respecto. Arribarà un punt en el qual uns haurem de fer campanya pel sí i uns altres pel no i l'endemà, surti el que surti, haurem de treballar tots junts. No sóc partidari dels frontismes, però sí que ho sóc de les idees clares.

- Vostè hi creu en aquesta hipotètica oferta de Madrid?

- No.

- Doncs genera bastants articles.

- Però jo no hi crec. Penso que Espanya està en un procés de segona transició de caràcter involutiu, procurant que aquest sistema que ha funcionat durant 300 anys continuï en marxa. La classe dirigent espanyola s'ha adonat que això de les autonomies no és el que els convenia i estan en un procés d'involució que els allunyarà de l'estat plurinacional que un dia els catalans vam intentar construir.

- La campanya de la consulta girarà a l'entorn de la qüestió europea?

- La campanya de la por no funciona. No se sap què passaria , ni està escrit què és el que caldria fer si es crea un estat nou dins de la Unió Europea. Estem complint totes les normatives i, d'una manera o una altra, ens quedaríem dins d'Europa. Davant la força de la democràcia no hi tindrien res a dir.

- L'endemà de la independència, el president ha de ser Artur Mas?

- Per mi, sí.


Joan Mora, al seu despatx de l'alcaldia de Mataró. Foto: Jordi Borràs