[municipalsinformacional2]
Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 1980), torna a liderar la candidatura municipalista de Tot per Terrassa per esdevenir, una vegada més, alcalde de la tercera ciutat de Catalunya. Amb aquesta serà la tercera vegada que Ballart encapçala una llista electoral. L'any 2015 ho va fer pel PSC -amb qui va trencar peres l'any 2017 després de l'aplicació del 155- i l'any 2019 i enguany, amb TxT, un partit de nova creació que té per únic objectiu treballar per Terrassa i deixar de banda les qüestions nacionals. 

Un projecte municipalista de nova creació que l'any 2019 va sorprendre tothom i Ballart va aconseguir 10 dels 27 regidors de l'Ajuntament que li van permetre pactar amb ERC i tirar endavant quatre anys amb majoria absoluta. Aquest diumenge, les enquestes preveuen una aritmètica similar i Ballart no descarta repetir coalició si això implica un "govern fort i estable". 

- La militància de Tot per Terrassa li va donar suport absolut amb el 100% dels vots a la seva candidatura i ja serà la tercera com a candidat. Com està afrontant aquesta campanya?

- Amb molta il·lusió i responsabilitat. Fa quatre anys vam treure un resultat sorprenent que en cap cas esperàvem i ara estem molt més madurs, molt més consolidats i molt més forts i ferms per treure millors resultats. 

- Ha presentat una llista amb moltes "cares conegudes" de la ciutat i algunes de "velles". Què ha prioritzat a l'hora de seleccionar les persones que l’acompanyaran?

- Que fos una candidatura de ciutat. És molt diferent de les llistes dels partits que ho fan amb quotes i equilibris. Són persones representatives de diferents zones de la ciutat i de diferents àmbits. La suma és el que fa plural i divers el projecte. Persones diverses per un objectiu compartit per un projecte de ciutat i alhora persones amb experiència. 

- Hi ha moltes cares noves. 

- Respon també que algunes persones van fer un pas enrere i que no volien continuar però amb mandats nous, sempre hi ha cares noves.
 
- Ve d’un mandat marcat per la pandèmia de la Covid. Què destacaria del que han tirat endavant? 

- Dels 1.443 dies, 762 hem estat en pandèmia. És a dir que el 63% dels dies del mandat hem estat amb restriccions, i això evidentment ha marcat molt. En cap cas és una excusa, com algú intenta acusar-nos de dir, sinó que és una realitat, i malgrat tot hem assolit un 78% de compliment del nostre programa de govern: s’han desenvolupat totes les transformacions urbanístiques que s’han fet en espais estratègics, que han generat noves centralitats, el tema de l’AEG, el Sala Badrinas, el Vapor Cortés… eren projectes que estaven aturats en un calaix i que gràcies a la força d’aquest govern hem pogut tirar-los endavant.

[blockquote]"Hem generat també una relació diferent amb la resta d’administracions, sense partidismes ni confrontació sinó la cooperació institucional i la lleialtat, i això es va traduir en una comissió bilateral amb la Generalitat"[/blockquote]
També hem posat sobre la taula el tema de les rieres, un tema estratègic de ciutat. És evident que les actuacions no es poden fer d’un dia per l’altre però tenim l’estructura, els estudis, hem presentat els projectes als fons europeus Next Generation. Per tant, tenim el camí marcat i una idea clara de què ha de passar en aquests dos eixos de la ciutat. 

Hem generat també una relació diferent amb la resta d’administracions, sense partidismes ni confrontació sinó la cooperació institucional i la lleialtat, i això es va traduir en una comissió bilateral amb la Generalitat, cosa que vol dir que té una relació preferent amb l’Ajuntament de Terrassa, i gràcies a la qual s’han desencallat alguns temes històrics com l’institut-escola Sala Badrinas, el nou CAP Nord, el nou CAP a la zona de Glòries Catalanes, el nou CUAP, el nou carril bici i per vianants entre Terrassa i Sabadell, una reivindicació històrica i que ens connectarà amb l’Hospital… Algunes actuacions encara no són una realitat, però estan ja programades i planificades.

- Precisament, les rieres van ser un tema de crítica perquè va fer un anunci el mandat passat. Podrem començar a veure alguna transformació en els pròxims quatre anys?

- El que vam dir fa quatre anys va ser que iniciaríem la transformació de les rieres de la ciutat, i que les posaríem en l’agenda de prioritats del govern, i això és el que hem fet. Ja vam dir que seria impossible fer els cobriments parcials de la Riera del Palau ni fer les intervencions que volem fer de renaturalització de la Riera de les Arenes. Però sí que hem definit els projectes de futur, hem actuat amb 2 milions d’euros en neteja, manteniment, i  s’ha fet una obra molt important que és un mur de contenció en una zona inundable com és la Riera de Les Fonts, amb un projecte de gairebé 200.000 euros.
 
Per tant, als que critiquen els podria dir que s’han destinat més diners a les Rieres en aquests quatre anys que en 40 anys de democràcia. Tot això en el manteniment i la millora actual, però si ens haguessin donat els fons europeus en la primera i segona convocatòria que vam demanar, ja hauríem pogut fer una primera fase de renaturalització. Si tenim la sort que ens donin el tercer Next Generation, podrem començar a veure la intervenció a la Riera de les Arenes.

- Com ens hem d’imaginar, doncs, el futur de les Rieres?

- Passa una mica com el Parc de Vallparadís, que quan es va plantejar la idea molta gent es pensava que era inviable: un torrent ple de rates, d’horts il·legals… ningú s’hauria imaginat en aquell moment que acabaria sent un dels parcs més grans d’Europa, de 4,5 km de llarg, i al final es va fer realitat. Amb les rieres crec que passarà exactament el mateix.

- Quins projectes els han quedat pendents?

- N’hi ha alguns que estaven al nostre programa de govern i que, com a conseqüència de l’increment dels preus dels materials, la inflació, la pandèmia… no és que no s’hagin fet sinó que s’han ralentitzat, com per exemple el projecte de cobriment de la pista de Can Jofresa -que hauria d’estar acabat, però tot just ara han començat les obres-. També teníem com a prioritat el Casal del barri del Roc Blanc -que fa dos mesos que han començat les obres i no l’hem pogut veure acabat-. Això ha passat amb altres projectes, sobretot d’obres a l’espai públic, que per l’encariment, la renúncia d’empreses, la lentitud de les licitacions. Tot i això, estan tots encarrilats.

- Durant la campanya ha fet anuncis com la creació d’un centre LGTBIQ+, equipaments esportius, centre de comandament policial, pla de verd urbà… d’aquests, quins prioritzaria?

- Durant els primers 100 dies de mandat, una urgència que hi ha a la ciutat, és en manteniment, després de molts anys de no inversió. Per això hem dissenyat un pla de xoc per millora d’asfaltat dels carrers, les places… Durant molts anys s’havien prioritzat altres qüestions, grans obres, l’atenció a les persones… i estem veient que la ciutat necessita, realment, posar-se al dia en aquest aspecte. Hi ha espais degradats, sots a les calçades i a les voreres. El pla de xoc està valorat -després de fer la diagnosi- amb 120 milions d’euros. Evidentment, això no es podrà fer en quatre anys, però prioritzarem els espais que estiguin més degradats.

- Sobre el centre de comandament conjunt. Quina és la seva idea? N’han parlat amb els cossos policials i la Generalitat?

- La seguretat és una altra qüestió que prioritzarem, per aquesta sensació que hi ha de vegades, tot i l’esforç que s’ha fet per incrementar la plantilla de la Policia Municipal, dels 209 als gairebé 300 agents i 41 places més que s’ha convocat. Seguirem insistint en aquesta coordinació, encara millor, amb els Mossos d’Esquadra.  I d’aquí la idea de fer un centre de comandament conjunt. La idea és instal·lar-lo en un espai que la Generalitat té totalment deixat i abandonat, els antics jutjats a la Rambla. Hi ha la necessitat, els Mossos i el Departament d’Interior estan d’acord amb aquest centre de comandament conjunt i els suggerim que el rehabilitin: és un espai cèntric, ben comunicat… i això ens ha de servir per millorar la coordinació entre els cossos policials.

- Ocuparia tot l’espai?  

- No caldria ocupar-lo tot, ja que és un edifici molt gran, però a la planta baixa hi podria haver aquest centre. Ja que és tan gran, s’hi podrien instal·lar altres serveis municipals o de la Generalitat, espais per a empreses, un centre de formació professional… hi ha moltes altres idees que s’hi podrien encabir perfectament i ser compatibles.

[blockquote]"Demanem és que ens solucionin un problema que ens ha generat l’acabament de la B-40 amb una rotonda al nord de la ciutat, i volem que es complementi aquesta infraestructura d’alta capacitat fins a la rotonda oest de Sabadell"[/blockquote]
- Sempre ha estat a favor de la Ronda Nord, a diferència del seu soci de govern (ERC) que localment s’hi ha mostrat en contra. El Vallès ha de prioritzar aquesta infraestructura per davant de millorar la xarxa ferroviària, per exemple? 

- En el nostre cas, tenim un enfoc molt diferent del que plantegen altres partits. No parlem ni de la B-40, ni del Quart Cinturó fins a Granollers ni molt menys fins a Mataró, perquè creiem que és una infraestructura que ara no toca. El que sí que demanem és que ens solucionin un problema que ens ha generat l’acabament de la B-40 amb una rotonda al nord de la ciutat, i volem que es complementi aquesta infraestructura d’alta capacitat que acaba en una rotonda fins a la rotonda oest de Sabadell. És el que demanem per no generar un problema de mobilitat interna a la ciutat. Això és el que es va acordar en el Pla Específic de Mobilitat del Vallès, i tots hi estàvem d’acord: al Consell Comarcal, l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat. 
 
Estem parlant que hi ha la possibilitat que arribin uns 150.000 vehicles cada dia, quan es posi en marxa la B-40 fins al Baix Llobregat Nord, i el que no té sentit és que tot això acabi amb una rotonda, sinó que s’ha d’enllaçar amb una altra via d’alta capacitat, la Ronda Oest de Sabadell, i només s’han de completar aquests quatre quilòmetres al nord de Terrassa.

- En quin punt es troba l’acord? Com va viure aquella posada en escena del pacte frustrada?

- Sembla que ara hi ha un acord entre els governs espanyol i de la Generalitat, un acord que ja hi era. De fet, va ser el govern de la Generalitat qui va impulsar totes les reunions dels alcaldes amb el govern de Madrid, i sorprenentment, els mateixos que ho van organitzar tot i van convocar la roda de premsa, no van aparèixer aquell dia. Els alcaldes vam anar una mica guiats per l’estratègia que va marcar la Generalitat, hi havia un acord molt clar sobre la disposició addicional tercera de l’Estatut… no sabem què va passar. Hi ha un acord, potser estan esperant que passin les eleccions per anunciar-lo. En tot cas, és una necessitat molt important, ja no pel territori sinó per la ciutat de Terrassa. 

[blockquote]"Al contrari del que deien, que amb un projecte localista ningú ens faria cas, que no tindríem influència… doncs ha estat just al contrari, tot són avantatges"[/blockquote]
- Recentment ha defensat la "llibertat" que té el partit pel fet de no dependre d’unes directius nacionals. S’ha trobat, però, amb algun inconvenient?

- La veritat és que no. Més aviat al contrari, tot són avantatges. Al contrari del que deien, que amb un projecte localista ningú ens faria cas, que no tindríem influència… doncs ha estat just al contrari: només arribar al govern, a la tardor de 2019, vam acordar la comissió bilateral amb la Generalitat, en aquell moment amb Quim Torra; hem tingut una relació ja no només durant la pandèmia, de cooperació entre totes les administracions… el fet de no portar una marca de partit ens ha obert moltes portes. Amb l’Ajuntament de Sabadell, ara que hi ha partits diferents governant a la ciutat, hi ha hagut una comissió bilateral i hem desencallat alguns projectes amb ells. Hi ha una relació de total col·laboració, amb la Generalitat, el Ministeri… a mi, com a alcalde, no em perceben com “l’alcalde del partit X” sinó com “l’alcalde de la ciutat”. 

- Des del seu punt de vista, doncs, Terrassa ha sortit guanyant amb un partit municipalista al capdavant? 

- Totalment. Si no ens fessin cas, no seuríem periòdicament en una taula amb el govern de la Generalitat cara a cara, amb consellers, el president de la Generalitat… per desencallar temes. Per exemple, la residència de Sant Pere Nord: feia 30 anys que havíem cedit el terreny i cap govern l’havia aconseguit -incloent el meu- perquè jo vaig ser alcalde amb unes altres sigles (PSC). I en canvi ara, amb un partit municipalista, que en teoria no ens havia de fer cas ningú, hem aconseguit que les obres estiguin planificades per al 2025. La força, en aquest cas, no ens la dona un partit concret sinó la democràcia, els vots, la llibertat de poder organitzar la ciutadania per anar a trucar a la porta de la Generalitat o del Ministeri a fer pressió. Si formes part d’un partit, des de dalt et poden dir: “no vinguis a molestar”.

- Alguns partits han acusat a TxT que vulgui "desconnectar" Terrassa de la realitat nacional. Com valora aquesta crítica?

- L’única desconnexió és que nosaltres no ens presentem a eleccions al Parlament i al Congrés, ni a les eleccions europees. Però de desconnexió, en absolut, no n’hi ha hagut cap. Ja he explicat alguns exemples, però n’hi ha més, per exemple el Pacte de Salut, que esperem poder explicar aviat; temes educatius, temes d’infraestructures… els fons europeus, per exemple: 22 milions en 15 projectes, ben presentats, que s’han explicat a Europa, que s’han valorat; l’Agenda Urbana… la ministra de Transports va venir no fa gaire a dir que Terrassa havia caigut en la irrellevància, és una ministra a qui fa anys que li demanem una reunió i ve ara, precisament, en campanya electoral… bé, li perdonem. Però aquesta senyora, quan vam signar el conveni de l’Agenda Urbana, Terrassa va ser una de les ciutats que es van posar com a exemple de ciutat implicada amb els objectius del 2030 i com la ciutat més activa d’Espanya de la xarxa de ciutats europees que treballen en aquest tema. Això, en el seu moment, ho va reconèixer la ministra i el seu equip.

- Com valora que Miki Núñez li hagi donat suport de manera oberta? 

- Crec que hauria de ser una cosa més normal, que no hauria de fer por. El Miki és un terrassenc, amb molts valors i molt terrassenquista, que fa bandera sempre de la ciutat, i crec que és molt positiu que persones com ell, emblemàtiques, puguin dir la seva opinió sense que passi absolutament res. Vivim en una societat totalment lliure, i hi hauria d’haver molts més casos com el seu, que valoressin aquesta mena de projectes. Crec que el fet de no portar unes sigles d’un partit nacional també ha fet que el Miki no tingués cap inconvenient en sortir a fer aquest posicionament públic.
 
- Ha denunciat en nombroses ocasions que rep insults de tota mena, de caràcter homòfob, fins i tot contra la seva família… com s’entoma aquesta "cara fosca" de la notorietat pública?

- Malauradament m’he acostumat a viure amb això. Cada dia quan llegeixo comentaris i reviso les xarxes al vespre, miro els grups de Terrassa, sempre acabo trobant algun comentari fora de to, insults, de caràcter homòfob alguns… hi ha dies que se t’acaba la paciència i has de dir: “Fins aquí he arribat”. Una persona pública i visible crec que ha de fer públic el que passa, perquè pot ajudar a altres persones a portar amb normalitat la seva sexualitat, per una banda, i per l’altra, que no pot ser que en ple segle XXI, en una societat avançada i amb drets per a tothom, faci servir la condició sexual d’algú per desgastar per qüestions polítiques. No té cap mena de sentit.

També és veritat que he denunciat moltes situacions d’aquestes a la Justícia i, malauradament, la majoria s’han arxivat en nom de la llibertat d’expressió. Una mica, al final, t’acabes cansant… quan et diuen: “Denuncia, denuncia!”, i jo ja ho faig, però serveix de poc. Entenc que em puguin criticar per la meva gestió o determinades decisions. Però hi ha línies que no es poden travessar, i ho seguiré denunciant públicament i davant la justícia.

- Durant aquesta campanya, Cs els va denunciar davant de la Junta Electoral de Zona (JEZ) per donar propaganda fora del període electoral. Què va passar? 

- La veritat és que és al·lucinant. Aquell dimecres, tots els partits estàvem en el Mercadal, repartint propaganda electoral, díptics, bosses… cadascú repartia el que volia. Tothom ha repartit el seu marxantatge per tot Terrassa, i crec que aquesta denúncia responia més a la voluntat de buscar notorietat per part de Cs que no pas a alguna cosa mal feta. Nosaltres interpretàvem que si no demanàvem el vot, com diu la Llei Electoral, podíem repartir propaganda i podíem anunciar un acte, que és el que vam fer.

- Ciutadans només ha denunciat TxT?

Sí, és així. Nosaltres també ho hauríem pogut fer, però no hem volgut entrar en aquest joc i aquestes picabaralles, que al final no porten enlloc.

[blockquote]"És de calaix que la llei de Partits hauria d’il·legalitzar Vox"[/blockquote]
- Com valora la possible entrada de l’extrema dreta al ple, com indiquen algunes enquestes?

- Esperem que l’extrema dreta no entri a les institucions, que l’odi i la intolerància dels que volen dividir la societat i atempten cada dia contra els drets de les persones. Crec que al final, algun dia un jutge haurà de prendre una determinació. Penso que hi ha una part de responsabilitat al Congrés dels Diputats, hi ha una llei de Partits… i crec que en alguns casos s’ha fet servir, quan ha interessat, i crec que és de calaix que la llei de Partits hauria d’il·legalitzar Vox. Perquè pot passar és que entrin amb molta força, ja no només a municipis com Terrassa o de l’àmbit metropolità, sinó a tots els municipis de Catalunya i amb una representació important. Una cosa és la qüestió més jurídica i l’altra és veure quina serà l’actitud de la resta dels partits democràtics davant Vox. Nosaltres ja ho hem dit, per activa i per passiva: no pactarem ni acceptarem els vots per a res, en absolut. No és un cordó sanitari, sinó un mur de contenció a l’extrema dreta. Esperem que la resta dels partits democràtics facin exactament el mateix. 

- N’han parlat?

- Informalment, sí. Però és evident que si això passa, l’endemà ens haurem de reunir tots i veure quina és l’estratègia per parar-los els peus i perquè l’extrema dreta no tingui cap mena d’influència en la vida democràtica municipal.

[blockquote]"Serem generosos amb els que hem governat fins ara però tampoc donant un xec en blanc. Hi ha altres opcions en el ple i estem disposats a parlar amb tots ells"[/blockquote]
- En una altra entrevista va dir obertament que s’havien entès amb ERC i que no tindria problemes en repetir el pacte. Manté aquesta valoració? Podria estendre la mà a alguna altra formació, com Terrassa En Comú Podem?

- Estem disposats, evidentment, a parlar amb tots els partits polítics excepte l’extrema dreta. Amb la resta, estem disposats a parlar amb tothom, mirar els programes, contrarestar propostes i idees… i amb tots aquells que tinguin la ciutat com a prioritat, podem arribar a acords, com a govern o en grans consensos de ciutat. Aquest mandat hem governat amb un partit polític, ERC, un pacte que ha funcionat perquè hi ha hagut sintonia política i personal, i per això hem fet un bon govern, sòlid, que ha pogut afrontar una pandèmia… Hem de veure quina és l’aritmètica, i serem generosos amb els que hem governat fins ara però tampoc donant un xec en blanc. Hi ha altres opcions en el ple i estem disposats a parlar amb tots ells. 

- Prioritzarien un govern amb majoria absoluta com en aquest mandat, o un govern en minoria i poder anar pactant?

- Crec que, davant dels reptes que hem d’afrontar, seria convenient un nou govern amb majoria absoluta. Però si no la tenim nosaltres, pactarem. Dependrà dels regidors que tregui cadascun, i com deia abans: la majoria absoluta pot variar en funció dels regidors que tregui Vox, si acaba entrant al ple i els aïllem. I per això també depèn força de quina actitud tindran la resta dels partits: a Barcelona, Ada Colau deia que no pactaria amb Manuel Valls i al final va acceptar els seus vots.
 
- Basant-nos també en les enquestes, preveuen un frec a frec amb el PSC. És el seu objectiu a abatre? Com estan les relacions entre vostès?

- Bé, sembla que sí que la cosa anirà per aquí, i s’ha de triar entre tornar a unes formes de fer i dinàmiques de fa 40 anys o seguir transformant amb un projecte molt més proper i arrelat a la ciutat. Per tant, també és cert que un acord de govern entre dues forces que som adversaris i alternatives l’una de l’altra és difícil, però el PSC és una força important a la ciutat, per trajectòria a Terrassa i a Catalunya, i està clar que haurem d’arribar a acords. Crec que les relacions entre nosaltres han millorat després d’un trencament difícil i dolorós, que va tenir conseqüències personals, però estem disposats a passar pàgina i crear ponts amb persones del PSC, tant de Terrassa com en l'àmbit nacional.

- La campanya que ha presentat és molt personalista. Qui hi ha darrere després de Jordi Ballart? Es manté en la decisió de no tornar-se a presentar com a candidat per liderar el projecte?

- Sí que és cert que TxT s’identifica molt amb la meva persona, però de tots els projectes polítics és el que té més gent, el més plural… i que no tot depèn d’una cara. Al final, els caps de llista tots som persones, a tots els cartells surt una persona: la senyora Candela és “la primera alcaldessa de Terrassa”, posen l’èmfasi en ella. En aquest cas, doncs, podríem dir que tots som personalistes… Però el nostre és un projecte tan plural, en que dialoguem molt, i això és un inconvenient i un avantatge, perquè hi ha posicions molt diferents entre un i altre, hem de parlar molt a casa nostra i pactar molt internament entre nosaltres abans de prendre cap decisió. Això trenca una mica amb la lògica del personalisme: a TxT no soc jo el que “ordeno y mando”, sinó que hem de parlar molt, i exercir una governança molt dialogant.

En tot cas, és un projecte que ha de tenir continuïtat més enllà de la persona que hi ha en aquest moment, i ja vaig dir que probablement sigui l’última vegada que em presenti, perquè s’ha de garantir que hi hagi una continuïtat amb persones que puguin agafar les regnes del projecte.