Va cremar l'últim cartutx com a "crític" del PSC quan es va presentar a les primàries del PSC a l'alcaldia de Barcelona posicionant-se clarament a favor del dret a decidir, i va quedar tercer a la primera volta, després de Jaume Collboni i Carmen Andrés. Arran de la seva derrota, Jordi Martí (Barcelona, 1965) va dimitir com a president del grup municipal socialista. Divendres passat va anunciar que estripava el carnet, "tip de ser crític", i es perfila com un dels més compromesos impulsors de Moviment Catalunya, plataforma que pretén aglutinar el que anomena "diàspora socialista".
- Moviment Catalunya recorda Moviment Barcelona, la plataforma que li va donar suport a les primàries del PSC a Barcelona. Per què, aquest nom?
És veritat que ho recorda, de fet és utilitzar la mateixa fórmula. Però no, va ser una decisió que es va prendre divendres a Girona. Hi havia diverses propostes. Algunes potser sonaven més a recuperar noms antics com per exemple "Moviment Socialista de Catalunya" o "Unió Socialista de Catalunya" i en canvi a la gent li va semblar que era més ampli i més obert aquest nom. I sí, potser les ressonàncies del que havia passat a Barcelona potser van influir en el vot de la gent que va ser divendres a Girona.
- Per què ara?
Home, jo crec que hi ha moment en què la cosa es decanta, i mai saps per què les coses passen en un moment determinat i no podien haver passat sis mesos abans o sis mesos després. Si em preguntes quina va ser la gota que va vessar el got, no t'ho sé dir. Però en aquest moment, en tot el sector de tot això que jo tinc ganes que ja deixem d'anomenar 'els crítics del PSC', molta gent ja ha abandonat el partit, i segurament si no es feia ara, tot això ja es perdia. I en canvi ha crescut molt a Catalunya i sobre tot pel territori la sensació que aquest espai socialista catalanista ha de tenir una força que el representi.
- No sé si hi tindrà alguna cosa a veure, també, el proper congrés del PSC. Vostès han renunciat a lluitar-lo. Perquè?
Home, perquè tu no pots batallar sense efectius. I ja no en queden. És com sortir a jugar al camp de futbol i tenir només el porter. I no en queden perquè la gent ha anat marxant. Aleshores, si ja al darrer congrés els sectors més catalanistes del PSC obtenien entre un 25 o un 26 per cent dels vots, en aquest no haguéssim tret ni un 10 per cent. La gent ha marxat, el que passa que són militants anònims que han anat tornant el carnet i que ningú se n'assabenta. És un degoteig constant. Ja ho vaig dir l'altre dia: Iceta ha abraçat 4.000 avals. El partit comença i acaba en això.
- Podríem dir, encara que soni una mica fort, que, al final, els que sobraven, eren vostès.
Jo crec que ha acabat guanyant la frase famosa de l'Antonio Balmon, no? Els fets li han anat donant la raó. Quan tu ets crític, pots ser minoritari dins d'una força política, però si tens un percentatge, el teu interès de ser-hi és anar apretant per modificar una mica. Però quan has estat tres o quatre anys i no s'ha modificat ni una coma, més aviat hem tirat enrere, el teu no només és majoritari sinó que no val per res i hauria de ser fora. Al final tot això són indicis que prefereixen ser pocs i ben avinguts. No ens han fet fora però a mi, com a mínim, m'han tret tot l'oxígen que podia tenir dins del PSC.
- Costa sortir del PSC?
Costa molt, perquè quan tu has apostat per una cosa i hi has estat més de 20 anys, però el que també és absurd és seguir a un lloc quan creus que ets inútil.
- Han inscrit Moviment Catalunya com a partit?
Això ho estan fent ara. La decisió de Girona va ser aquesta perquè la idea és que amb aquesta nova plataforma es puguin fer llistes municipals de cara a les eleccions de 2015. Hem de tenir les coses jurídicament a punt per poder-ho fer i fins i tot per poder arribar a acords amb altres forces polítiques.
- Es defineixen com a renovadors, però aquesta plataforma presenta tot de cares que porten tota la vida a la política: els exconsellers Castells, Tura i Geli. O vostè mateix, que porta molts anys a l'Ajuntament de Barcelona. Com poden convèncer que el seu projecte és renovador cares històriques, que per una banda aporten un nom, però que porten tants anys a la política?
És que jo crec que qui és agent de canvi es demostra fent-ho, no necessàriament ho són les noves generacions. Evidentment són necessàries, com ho és la gent de diferent gènere i diferents orígens culturals. Però hi ha hagut moments en què grans canvis i grans transformacions les han protagonitzat persones que, al revés, tenien una llarguíssima trajectòria. Als que tenim passat i tenim història dins de la política del país se'ns ha de veure compromesos amb què avui toca fer una altra cosa.
- Vostè es presentaria amb Moviment Catalunya a l'alcaldia de Barcelona?
No. En política hem de ser coherents amb les posicions que hem ocupat cadascú. Quan has apostat per una força política, has presidit un grup municipal, t'has presentat a unes primàries, que van anar com van anar però vas perdre al cap i a la fi i vas acceptar el resultat, que els ciutadans et tornin a trobar al capdavant d'una llista amb unes altres sigles... pensaran que no has captat el missatge.
- Amb la irrupció de noves forces polítiques com Guanyem, el panorama polític a l'Ajuntament de Barcelona pot quedar molt fraccionat. Creu que caldria fer alguna mena de front comú i ser una força politica de pacte?
Jo crec que el principal objectiu pel maig de 2015 és que guanyi l'esquerra a Barcelona. Penso que en saben més de gestionar una ciutat amb la complexitat de Barcelona que la dreta. Però, a més, a Trias se li està quedant l'ajuntament als dits. D'ençà de tot el que va passar a Can Vies i dels seus errors multiplicats, van d'inèrcia, la incapacitat és manifesta, només cal parlar amb la gent dels barris i les associacions. Si nosaltres podem ajudar a cosir allà on puguem ser útils, sumarem. Guanyem Barcelona em resulta interessant perquè cus diverses coses i se'n surten. Anar des de les CUP fins a Iniciativa és cosir molt. Poden recuperar un espai dels que no votaven o de les noves generacions. Això els pot fer créixer molt. Són una esquerra més radical, però que serà necessària de cara al maig de 2015 per governar la ciutat.
- Abans d'entrar en una cita electoral a la qual estan cridats els catalans abans de maig de 2015: Marina Geli i Núria Ventura són diputades del PSC o ja de Moviment Catalunya?
Per mi, elles dues i Joan Ignasi Elena, són avui els meus tres diputats. Així ho sento. Són el meu grup parlamentari. Que prenguin les decisions que creguin que han de prendre, jo els demanaria que les prenguéssim plegats, i que siguin conscient que darrere seu tenen molta gent i que estan ocupant un espai que és clau.
- Van ser triats mitjançant la llista del PSC. Si s'identifiquen més amb Moviment Catalunya, no haurien d'abandonar el grup socialista i anar al grup mixt, per coherència?
Jo he estat clar. Ells per mi són els meus diputats. Prendre la decisió de com s'ha d'expressar això, són ells qui ho han de decidir. M'agradaria que anéssim junts de la mateixa manera que, el que representen tots tres junts, molts estem fent el possible perquè vagi junt. Perquè no hi ha res pitjor que una diàspora on es fan mal els uns als altres. Els tres diputats, per representar aquesta unitat del socialisme catalanista representen avui, tenen un paper que els ha tocat, pel lloc que ocupen, segurament molt més important que els altres.
- Al compte de Twitter de Moviment Catalunya vostès han expressat que el lloc de la plataforma està al costat de les forces polítiques i socials que van pactar la consulta, amb la pregunta existent. Mostraran algun tipus de suport al President Mas, es reuniran amb ell o tenen pensat fer-ho?
Si expressem suport ho farem a tots els que van pactar aquesta consulta. Ho dic perquè no comparteixo d'algunes forces catalanistes i sobiranistes aquesta defensa gairebé mítica que estem fent del President. Ell fa el seu paper, hi ha moltes forces polítiques que estan fent un gran esforç. Imagina't l'esforç que van fer les CUP, m'imagino els debats que devien tenir per poder estar en una foto al costat de les altres forces polítiques. Crec que el catalanisme ha d'estar en aquell espai, com també crec que ha de ser al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. També és cert que en el moment que hi siguem també ens agradarà dir la nostra, perquè en aquesta pregunta nosaltres no hi vam ser. El socialisme catalanista ha de tornar a tenir veu en els debats quan es tornin a produïr. Avui hem de tancar files amb els que estan a favor que els catalans poguem votar el 9 de novembre.
- Hi ha tres alternatives de vot, quina defensareu?
Jo crec que hem d'esperar al moment que es convoqui la consulta i que poguem votar. Perquè jo et diria: jo, avui, davant de totes les barbaritats que ha arribat a fer el govern del Partit Popular, i davant de les negatives de tothom, davant de les posicions espanyoles, si demà em deixessin votar, votaria Sí-Sí. Perquè no hi ha altra alternativa. El que sí que és cert és que nosaltres venim d'un catalanisme que fa que trencar amb amb Espanya, no amb el govern espanyol, ens costa molt. Per tant, jo vull deixar oberta la porta, encara que cada vegada sigui més difícil, de poder explicar i defensar que si hi hagués un canvi radical en les posicions d'Espanya, aquesta entengués que entrar en la contemporaneïtat significa imaginar altres formes d'estat on la pluralitat i la diversitat cultural s'hi han de poder sentir còmodes. M'agradaria més pensar això, perquè és el que connecta més amb una idea d'Europa, a la qual també hi ha un embolic de nassos. Aquí sembla que nosaltres preferim estar a Europa que a Espanya, i jo tinc la sensació que els mateixos problemes ens donarà Europa que els que ens ha donat Espanya. El socialisme catalanista també ha de lluitar perquè les estructures supranacionals entenguin la diversitat.
- En aquest moment es pot ser, doncs, socialista i independentista?
Per l'amor de Déu, i tant! Sembla que els 192 estats que hi ha al món ens haguessin vingut donats per una declaració divina! És un fet cultural. Ningú diu com s'ha de trossejar el món. Sí que hi ha diferències amb partits d'esquerra, com Esquerra Republicana, que diu que el primer és la independència i després vindrà la resta. Jo mai podré dir això. Per mi és tan important a dia d'avui batallar per la desigualtat als barris de Barcelona que per la sobirania plena del país. Són tan importants una cosa com l'altra perquè sense una cosa no farem l'altra.
