Avui, ha acabat el seu servei al país un referent humil i discret: en Jordi Porta. Ell ens va ajudar a molts de nosaltres a entendre quin país teníem i quin país volíem i somiàvem per al futur.

Hi ha molts nous patriotes i, fins i tot, alguns de vells que creuen que vàrem arribar al Primer d’Octubre per una intuïció divina. No és cert. Fou possible perquè, a les darreres dècades, hi va haver una feina consistent, continuada i ferma de sensibilització i consciència nacional, portada a terme per diferents persones, de diverses característiques, que van possibilitar formar unes generacions desacomplexades en termes nacionals, i amb la voluntat d’aconseguir la plena sobirania nacional per al nostre país. Un d’aquests referents fou Jordi Porta.

Ell ho dugué a terme des del moviment escolta i la Fundació Jaume Bofill. Aconseguí que diferents moviments catòlics i progressistes generessin complicitats i militàncies per damunt de les sigles polítiques i les ambicions professionals.

Una de les accions més rellevants que va encapçalar Jordi Porta va ser fer sortir de les teranyines de la història una associació que estava encarcarada i que no tenia relleu. Amb l’ajut de noves generacions d’universitaris, activistes i intel·lectuals la rellançà i la portà a ser una de les grans organitzacions de la nostra societat civil. Em refereixo a Òmnium Cultural. El seu lema "Llengua, Cultura i País" va convertir els seus tres punts en els eixos d’una nova Catalunya que emergia, que era coral i multiclassista.

Quan s'escrigui la història d’aquests darrers anys i les raons de l’evolució de la societat catalana cap a posicions més sobiranistes, hi haurà noms que hi destacaran; entre ells els de Jordi Pujol, Josep Benet, Max Canher, Joan Fuster, Damià Pons i també hi serà el de Jordi Porta.

Descansa Jordi, has fet un gran servei als nostres països.