Jordi Turull, fotyografita amb un cub rubik a les mans al seu escó del Parlament. Foto: QS/ND

Jordi Turull i Negre és un home a qui, a priori, li compraries un cotxe de segona mà. És el portaveu de CiU al Parlament. Un home sofert que exerceix un càrrec en èpoques difícils, quan el seu grup queda lluny de majories absolutes i ha de baixar a l'arena política a negociar. Turull, però, no és un gladiador de les catifes de la cambra catalana, ans al contrari, més aviat és un mercader honest. Fuig del cos a cos gratuït, té mà esquerra i el do de, si vol, passar pel teu costat sense fer soroll.

Durant la passada legislatura es va guanyar l'apel·latiu de "diputat Rubik", perquè com el famós entreteniment havia de fer quadrar sis cares, els sis vots que li mancaven per la majoria absoluta. Se'n va sortir, va patir, però se'n va sortir.

A més de convergent, milita a CDC des de 1987, és periquito. Ho diu sense resignació, com una medalla al mèrit civil. Turull va nèixer l'any 1966 a Parets del Vallès però somica quan li parlen de l'Alt Urgell, lloc d'on ha agafat la rialla murri amb què s'escapa de les preguntes de la premsa.

És el marit de la Blanca i el pare de la Laura i la Marta. Ja es poden imaginar qui mana a casa seva. Viatja en metro però té una veritable obsessió pels "carros", subjectes de les seves metàfores preferides. "Hem de treure el carro del fangar", diu un dia; "Posem el bou davant del carro", apunta un altre dia; "No posem el carro pel pedregar", recomana un altre. I la seva mítica màxima: "Hem de tirar tots del carro". La cosa de Turull i els carros un bon dia s'haurà d'investigar.

Llueix un sentit de l'humor agradable, sense estridències, i quan vol i pot deixa anar una mala llet que no la salta un gitano. Només cal veure'l en un míting abraonat. Llegeix el mòbil amb el cap cot i no és difícil veure'l enraonant amb diputats a les seves antípodes ideològiques.

És "indepe", catòlic però no de missa, sempre porta les ulleres ben posades i té una passió amagada: la pel·lícula "La gran evasión". Steve McQueen en estat pur. De fet, quan explica aventures de la seva etapa als ajuntaments de Gurb, Sant Vicenç de Castellet o Sant Adrià del Besós o el seu pas per Islamabad, sembla que narri l'aventura pausada viscuda per un home franc, treballador i, sobretot, bon tipus.