"Traieu-vos-ho del cap. Jordi Turull no serà secretari general de Junts". La frase és d'una font oficial del partit. La va pronunciar l'estiu del 2021, quan els presos polítics van ser indultats i Turull va iniciar una ruta per tot Catalunya amb l'objectiu d'agrair el suport rebut durant els anys que va passar a Estremera, Soto del Real i Lledoners. En aquell moment, Junts tenia només un any de vida i el secretari general del partit era Jordi Sànchez, també condemnat -i indultat- pel referèndum de l'1-O. Un any després, malgrat els esforços per negar la tendència ascendent de l'exconseller de la Presidència dins de Junts, es va concretar el relleu en el càrrec encarregat de gestionar el dia a dia del partit.
Sànchez va pagar les discrepàncies amb Laura Borràs -que el 2022 era prou forta com per exigir el 50% de l'executiva a Turull i quedar-se amb la presidència- i també la pèrdua progressiva del favor de Carles Puigdemont. Dos anys després, Turull és secretari general plenipotenciari de Junts, comparteix el protagonisme amb Puigdemont -que ha tornat al lideratge que mai ha deixat d'ocupar encara que no tingués càrrecs orgànics- i ha vist com ha triomfat l'estratègia d'arraconament lent -però inexorable- de Borràs. El congrés celebrat la setmana passada a Calella és l'exemple diàfan de fins a quin punt Turull s'ha anat sortint progressivament amb l'objectiu d'agafar les regnes de la formació.
Aspirant a la secretaria general de Convergència en els últims anys de vida del partit, ben posicionat en el seu dia per assumir el poder organitzatiu de l'extint PDECat quan es va fundar, l'exconseller de la Presidència s'ha arromangat en el conclave de Calella per tenir una cita plàcida. La primera nit va baixar al fang de la ponència organitzativa per defensar la conveniència de les llistes tancades com a via per votar la nova direcció -i així evitar vots de càstig-, i les esmenes que defensaven les candidatures desbloquejades no van superar en cap cas el 10%. El seu informe de gestió va ser aprovat per unanimitat. "Això no passava ni a Convergència", destacava entre somriures el seu entorn als passadissos.
Tombar les esmenes, això sí, va ser només la punta de l'iceberg del control que va exercir la maquinària durant el congrés. Tots els presidents de vegueria, per exemple, són afins a Turull. Marc Codina, que en els últims anys ha comandat la Catalunya Central i era proper a Borràs, va descartar presentar-se a la reelecció davant l'ascens d'una altra llista, la de Rosa Vestit, exalcaldessa de Sant Quirze de Besora i alineada des dels temps de CDC amb el secretari general. David Saldoni, figura clau en el dia a dia de Junts, continuarà com a adjunt a Turull, i Judith Toronjo, la nova secretària d'organització, també és de l'òrbita de l'exconseller. "Tot porta el seu segell", remarquen fonts de la cúpula.
Com ha fortificat el secretari general el seu poder? Ja el 2021 va ser clau amb la col·locació de peces dins del Govern de Pere Aragonès, com és el cas de Violant Cervera -ara al capdavant de Junts a la Paeria de Lleida- o de Lourdes Ciuró. També tenia peons situats en el sottogoverno, com ja passava en la legislatura del referèndum. En la consulta per sortir del Govern, celebrada fa dos anys, es va produir un fenomen peculiar: un petit trencament -o gran, en funció de la intensitat amb la qual ho visqués cadascú- entre Turull i l'anomenat turullisme. Si Turull no va fer cap gest públic per mantenir-se dins de l'executiu, els turullistes el criticaven per plegar-se als postulats de Puigdemont i de Borràs.
Encara ara, el secretari general és reticent a explicar què va votar en la consulta. Després de la votació, amb Junts fora del Govern, Turull es va multiplicar per evitar que el partit quedés dividit i, mesos després, es va posar al capdavant de la negociació amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. La primera evidència pública que qui manava de portes endins era ell, i no Borràs. Després va aconseguir que Puigdemont, a rebuf de l'amnistia, fos el candidat a la presidència de la Generalitat a les eleccions del maig d'enguany. No era estrany, durant la campanya, sentir Turull assenyalant que tenia el partit "exactament on volia" quan va assumir la secretaria general. Després del congrés, ho podria tornar a dir.
Quin mandat li espera? Hi ha dues claus de futur. La primera, sempre imprevisible, es basa a saber què farà el líder a l'exili, que en l'anterior etapa a la presidència només va aguantar dos anys. La segona, més delicada i incipient, és quina cohabitació existeix entre Turull i Toni Castellà, líder de Demòcrates i nou vicepresident de Junts arran de la sintonia política i personal amb Puigdemont. Tots dos van sopar setmanes abans del congrés per parlar de com quedaria la nova executiva per esvair ombres de dubte sobre hipotètiques duplicitats. Amb el partit pacificat, tothom diu estar centrat a bastir l'alternativa a Salvador Illa. Almenys fins que s'obri, quan sigui, el nou cicle electoral.