Poc després d'haver vist com el plenari del congrés de Juntsaprovava per unanimitat l'informe de gestió que acabava de fer, Jordi Turull va desplaçar-se fins a la sala on es debatia la ponència d'organització. Quadres presents a la trobada indiquen que va agafar el micròfon i que, en una intervenció diàfana, va apostar per tombar aquelles esmenes que podien arribar a suposar un impediment per validar els retocs impulsats per la direcció. Cap de tan rellevant com el fet que les votacions a la direcció es fessin amb llistes bloquejades per evitar vots de càstig a determinats noms incloses en la candidatura que presentarà aquest dissabte Carles Puigdemont amb Turull com a secretari general. El 86,6% dels delegats ha aprovat aquest matí l'estructura organitzativa de la direcció, que es votarà demà diumenge a partir de les vuit del matí de forma telemàtica.
Els esculls, entre quarts de deu i quarts d'onze de la nit, van anar superant-se sense esforç aparent. "Tot venia treballat de casa", remarquen fonts coneixedores de com s'havia gestat la ponència i el debat que se celebraria al congrés sobre les esmenes que quedaven vives després de la negociació entre la direcció sortint i les bases. "No hi ha cap dubte que, respecte del que va passar fa dos anys, d'aquest congrés en surt un partit més endreçat", assegurava un delegat a la sortida de la jornada de divendres. El 2022, amb el pacte entre Laura Borràs -que ahir es va acomiadar entre retrets- i Turull va constituir un equilibri fràgil que va impactar en el dia a dia de la formació durant bona part del mandat.
El "pla endreça" que ha posat en marxa el secretari general i que està avalat per Puigdemont -retornat a la presidència orgànicament, però sempre centre gravitatori del partit- ja es va notar amb la votació de l'informe de gestió, només arrencar el congrés. Quan es va demanar si algú votaria en contra, ningú va aixecar el braç. Amb les abstencions va passar el mateix. I, amb les paperetes verdes del vot afirmatiu, Josep Lluís Cleries, a qui s'ha premiat com a president del congrés ara que ja s'ha retirat, va proclamar amb entusiasme que s'havia validat per unanimitat. "Això no passava ni a Convergència", deia més d'un dirigent als passadissos. En tot cas, l'horitzontalitat del principi de Junts s'ha verticalitzat. En paraules de Cleries, la formació estarà "endreçada" de cara al futur, i ha posat de manifest que ha existit voluntat d'arribar a "acords" i "consens".
Els percentatges a favor de les esmenes més delicades -tombar les llistes bloquejades, vetar l'entrada la direcció de persones que no militin al partit des de fa sis mesos, fixar un règim d'incompatibilitats per no acumular càrrecs interns i institucionals- no han superat el 10%, segons diverses fonts consultades. La ponència organitzativa era la que acumulava més retocs per part de les bases, i també la que va anar més per feina en els primers compassos de congrés. "No hi ha cap mena de dubte que hi ha més ordre", indicava un alt càrrec. La preocupació era escassa a les files de la direcció abans d'arrencar el conclave, i amb les primeres votacions ja es va veure que tenien motius per a l'optimisme.
Un quadre territorial amb ascendència indicava, al llarg de la tarda de divendres, que bona part de les esmenes l'únic que volien era "tornar al que era el Junts dels inicis", és a dir, a intentar que les llistes fossin desbloquejades per "exercir la democràcia interna". A banda que Turull s'hagi arromangat i que s'hagi sufocat qualsevol incendi amb Borràs per disposar d'un adeu tranquil en les formes, hi ha un altre factor que s'ha de tenir en compte: tot allò que es fa sota el paraigua de Puigdemont motiva l'adhesió de les bases. Després de cremar dos lideratges com Borràs -ara- i Jordi Sànchez -fa dos anys-, el líder a l'exili torna a la presidència amb un partit que aplica amb disciplina el seu pla endreça.
Enviat al congrés de Junts a Calella