Són unes quantes les constatacions que deixa el congrés de Junts. La primera, evident, és que Carles Puigdemont torna a liderar el partit. Fins quan? Ell tindrà l'última paraula per saber si aquest conclave és de transició -hi ha les figures necessàries dins l'executiva per començar a debatre d'una successió que tothom allunya en el calendari-, o si implicarà un pòsit de permanència. La segona constatació és que la nova etapa de Junts porta el segell de Puigdemont, com passa des que es va fundar el partit, però també la signatura del secretari general, Jordi Turull. Amb Laura Borràs apartada de primera fila, Turull s'ha anat fent seva l'estructura. Només ha necessitat dos anys per sortir-se'n.
"Endreça", "bon rotllo", "ordre" i "disciplina" són paraules que ha circulat amb vigor des de divendres, quan la votació de l'informe de gestió de Turull -aprovat per unanimitat- va marcar el pas del congrés. La tendència es va confirmar amb la validació a les llistes tancades -així s'eviten vots de càstig- i ha anat drenant durant tot el cap de setmana. Junts no és Convergència, però n'és una font d'inspiració en termes orgànics, i fins i tot l'antic partit fundat per Jordi Pujol havia tingut conclaves molt més moguts que aquest. Potser perquè, amb la figura de Puigdemont al capdavant, hi ha debats que s'atenuen. Aquests són els guanyadors i els perdedors d'un congrés que reparteix cartes de cara al futur.
Els guanyadors del congrés de Junts
Carles Puigdemont
Torna a la presidència, i ho fa per la porta gran. En paraules de Borràs, es tanca l'anomalia segons la qual, des de l'exili, exercia el lideratge de la formació sense ostentar-lo orgànicament. Tindrà capacitat executiva, però delegarà en Turull i els vicepresidents. Mentre no se li apliqui l'amnistia i pugui tornar del tot a Catalunya, continuarà a primera fila. S'ha tornat a erigir com l'argamassa de Junts, per sobre de sectors i de famílies, i la ponència estratègica valida la voluntat de no renunciar a la confrontació -ni a la unilateralitat- sense trencar als pactes amb el PSOE. Puigdemont manarà fins que vulgui i continuarà marcant el pas de la formació a l'hora de convertir-se en l'alternativa a Salvador Illa.
Jordi Turull
El secretari general va demostrar, quan es va arromangar per tombar les esmenes que pretenien variar la votació de la direcció amb llistes bloquejades, que aquest congrés portaria el seu segell. En dos anys, amb temps i paciència, han anat revertint el pes que tenia Borràs, i s'ha guanyat el favor de l'estructura. Totes les presidències de vegueria són de la seva confiança. Gaudeix del favor de Puigdemont i ha inclòs multitud de perfils afins dins la nova direcció, sense escatimar gestos cap al laurisme, que ja no serà decisiu. Home clau en les negociacions amb el PSOE, té el partit com el volia quan va assumir fa dos anys la secretaria general. Un però: només un 43% dels militants han votat per triar la cúpula.
Toni Castellà
El líder de Demòcrates només es va fer militant de Junts quan el seu partit va aprovar l'aliança amb la formació de Puigdemont. No ha participat en els debats de ponències perquè, interpreta, s'havien treballat amb anterioritat a la rúbrica de la confluència. Castellà aterra a la cúpula de Junts amb galons, amb la categoria d'home fort i ben vinculat amb l'exili -el retorn fugaç de Puigdemont porta el seu segell-, i tindrà pes en la presa de decisions. Una de les primeres qüestions que haurà de resoldre serà com gestionar la incorporació de Borràs al capdavant de la fundació FunDem, que ara passarà a estar sota l'òrbita de Junts. També tindrà pes per refer la relació amb ERC, esbudellada camí del congrés.
Els perdedors del congrés de Junts
Laura Borràs
La pèrdua de poder ha estat progressiva, però no ha cristal·litzat davant de tothom fins al congrés de Calella. "Al final, eren molts menys dels que ens pensàvem", reflexionaven des de l'entorn de Turull després de les votacions de les ponències. Borràs tenia una personalitat magnètica, va aconseguir negociar el 50% de l'anterior executiva, i ara amb prou feines pot veure com hi ha menys de cinc representants directes -o vinculats- a la nova cúpula. Ni Francesc de Dalmases, ni David Torrents, ni Aurora Madaula repeteixen. Es va acomiadar posant de manifest el "món fosc" de la política, i deixant clar que en cap moment havia volgut "substituir" Puigdemont. Si abans tot eren selfies i un públic entregat, ara ja no.
Anna Erra
És una de les cares que han perdut pes respecte l'anterior congrés. Si a Argelers, fa dos anys, va rebre més vots que Borràs, a qui acabaria substituint com a presidenta del Parlament, en aquesta ocasió serà només vocal, quan en l'anterior mandat havia arribat a ser la vicepresidenta de la formació. A la cambra ha estat substituïda per Josep Rull, i al partit la veu parlamentària amb ascendència és Mònica Sales, nova vicepresidenta. Albert Batet serà membre nat de l'executiva com a president del grup parlamentari, i va renunciar a ser vicepresident del partit perquè això hauria pogut col·lisionar amb continuar al capdavant dels diputats de Junts a la cambra. Continua ben connectat amb l'exili.
Jordi Sànchez
No ha tingut cap protagonisme en el congrés, però en surt perdedor amb efectes retroactius. Per què? Perquè del Junts que va dissenyar des de la presó, i del qual va ser secretari general, ja no en queda un rastre reconeixible. Només els corrents ideològics, que no disposen d'una importància cabdal en el dia a dia. En el seu dia, Sànchez va servir a Puigdemont per mostrar un perfil d'obertura que no provenia de la tradició convergent, però en aquest congrés l'ombra del passat -un partit més endreçat, però també més verticalitzat- s'ha acabat de materialitzar. El líder a l'exili continua al comandament, però sempre és una incògnita quant durarà. Només ho sap ell.
Enviat al congrés de Junts a Calella