Què amaga el cas Madaula?

"Hi ha una batalla campal". Aquest és el diagnòstic que fa un dels múltiples dirigents de Junts consultats per Nació al llarg de la setmana per referir-se a la situació generada al Parlament -i al partit- al voltant del cas d'Aurora Madaula. Quan fa una setmana la secretària segona de la mesa i vicepresidenta del partit, molt propera a Laura Borràs, va denunciar l'existència de "violències silencioses" en el marc de la formació, va ser com obrir el calaix dels retrets creuats que es covaven des de feia mesos. Anys, possiblement. La polèmica s'explica per les topades entre les ànimes de Junts, per les discrepàncies ideològiques en un partit divers i també per les diferents maneres d'entendre el funcionament intern d'una formació política central. 

Aquestes són totes les claus per entendre la dimensió del cas que afecta Madaula i que, aquesta setmana, han reobert les ferides dins d'un partit que portava mesos cohesionat al darrere de la figura de Carles Puigdemont i del silenci en el qual es va emmarcar la negociació per la investidura de Pedro Sánchez. Un cop passat aquest episodi, ha tornat el soroll.
 

- Qui és Aurora Madaula i què representa a Junts?

A principis de novembre del 2017, veus de l'independentisme de base van presentar a l'Ateneu Barcelonès una proposta de llista cívica al voltant de la idea de l'1-O amb el plantejament que fos encapçalada per Puigdemont. Dirigents del PDECat -que en aquell moment només tenia un any de vida- s'hi van implicar de manera discreta, com Francesc Homs. Una de les persones que va pujar a l'escenari per defensar la llista va ser Madaula, conjuntament amb Francesc de Dalmases i Toni Morral. Tots tres acabarien a la llista de Junts als comicis del 21-D, amb el líder a l'exili com a candidat. Amb 34 diputats, van quedar per sobre d'ERC contra pronòstic.

Amb una certa trajectòria com a opinadora als mitjans, Madaula ràpidament es va integrar en el cercle de confiança de Laura Borràs, un dels fitxatges estrella d'aquella candidatura. Considerada una de les independents més independents dins de Junts, que encara no era un partit, va combinar l'escó al Parlament amb la tasca al Consell per la República. En aquesta legislatura va substituir Jaume Alonso-Cuevillas com a secretari segon de la mesa del Parlament després que l'advocat qüestionés l'aprovació de declaracions simbòliques al Parlament susceptibles d'acabar comportant inhabilitacions. Madaula, així, va acabar fent tàndem amb Borràs a la mesa, i va ser un dels seus principals suports quan ERC, el PSC i la CUP la van apartar de la presidència quan se li va obrir judici oral per corrupció, del qual va sortir condemnada.

Quan es va procedir al relleu de Borràs en el lideratge de la cambra, el seu nom va formar part de totes les travesses. Ella va assenyalar que es va "autodescartar" i, finalment, es va triar el nom d'Anna Erra, alcaldessa de Vic i propera a Jordi Turull, per tant al sector més pragmàtic i provinent de l'antiga Convergència. El grup que formen Borràs, Dalmases, Cuevillas, Cristina Casol i els càrrecs de confiança del seu voltant no sempre ha lligat bé amb l'altre sector. Més aviat al contrari. Madaula, com recorden diverses fonts de Junts, va ser clau pel descavalcament d'Eduard Pujol quan se'l va acusar d'assetjament sexual. El cas ha acabat amb condemnes contra qui va fer aquestes acusacions. Tan Turull com Jordi Sànchez, secretari general en el moment dels fets, han demanat disculpes a Pujol, ara diputat a Madrid, per com va anar tot.
 

- Per què ha denunciat "violències silencioses"?

Tot arrenca quan Madaula signa, sense consensuar-ho amb el grup, una declaració de suport a una activista andorrana a favor de l'avortament. Quan comencen a arribar queixes a Junts -l'activista, Vanessa Mendoza, està denunciada per la Fiscalia del país pirinenc per acusar treballadors socials d'obligar joves a tenir els fills sense poder avortar- arrenca la polèmica. La declaració no acaba comptant amb el suport de Junts i Madaula, aprofitant la intervenció al ple del 25-N, denuncia "violències silencioses". Borràs comparteix el vídeo del discurs a X, la xarxa abans coneguda com a Twitter. Els ànims s'encenen i la permanent se cita el cap de setmana per valorar els fets, com va avançar Nació.
 
S'acorda elevar el cas a la comissió de garanties, on Borràs i els seus afins -com Francesc de Dalmasesper haver intimidat una periodista del FAQS, episodi que no va suscitar cap comentari de Madaula, com recorden aquests dies diversos dirigents consultats- ja hi han acudit. En aquesta comissió ja hi ha tres denúncies: la de la secretària segona, la de la sectorial de feminismes de Junts -que no avala la versió de Madaula- i la d'una vintena de diputats.
 

- Què en pensen els diputats de Junts?

Què diu l'escrit dels parlamentaris? Bàsicament, com va avançar Nació, tres coses: explicita el rebuig a les paraules de Madaula, insisteix en què la discrepància política no és violència i demana una reunió de la direcció. Aquesta reunió ja es va produir el cap de setmana passat. En la cita de grup dels diputats, celebrada dimarts, hi va haver intervencions crítiques contra la secretària segona fins i tot per part de dirigents que, fins ara, hi havien mantingut una bona relació. És el cas de Salvador Vergés, per exemple, que també fa gala de ser nouvingut a la política.

La polèmica ha anat escalant al llarg de la setmana. Dijous, un grup nodrit de diputats van explicitar a X que la "discrepància política" no és "violència". "Si alguna cosa s'aprèn a la vida és que la mentida sempre es posa en contra de qui se la inventa", va indicar Irene Negre, diputada per les Terres de l'Ebre i en el seu dia molt propera a Jordi Sànchez. "Ja n'hi ha prou", ha pronunciat més d'una veu amb ascendència al partit i al Parlament. Tanmateix, diverses fonts consultades assenyalen que el cas és delicat perquè, com que Madaula denuncia violència de caire masclista, el relat públic de la discrepància amb ella és especialment delicat.
 

- Continuarà Madaula a la mesa del Parlament?

I no només és delicat per què ha passat, sinó també per què pot passar. "Si decideix plegar de la mesa, necessitem la complicitat de la resta de partits per situar algú a la mesa", admeten fonts del partit. En aquest context, substituir algú que argumenta l'existència de violència es torna enormement complex. "Encara que la resta de partits sàpiguen exactament què ha passat", puntualitza una de les veus consultades. Per arribar aquí, però, encara queda: primer, Madaula hauria de decidir plegar del seu càrrec. Anna Erra, en la reunió de dijous, li va demanar una "reflexió" sobre el seu rol, una manera suau de convidar-la a deixar la mesa.

Com que el cas es troba a la comissió de garanties de Junts, un dels escenaris més probables és que no es prengui cap decisió fins que arribi la resolució. De la investigació interna se n'han apartat Magda Oranich -com va avançar Nació- i Quim Jubert, en aquest últim cas perquè com a diputat va signar l'escrit contra Madaula. Aquests últims dies també s'han produït moviments per forçar la seva dimissió com a vicepresidenta de Junts, i tot indica que el consell nacional s'acabarà pronunciant sobre la qüestió. En cercles interns i en grups de missatgeria bullen els comentaris i l'enviament de captures sobre desencontres que ha tingut Madaula en els últims anys amb companys de partit. En certa manera, s'ha acabat obrint la veda.
 

- Quin paper juguen Borràs i Turull?

En essència, tot el que ha passat aquesta setmana és el reflex de la pugna soterrada que hi ha hagut des de la fundació de Junts entre els més independents i els dirigents que venien de Convergència. I qui representa aquests dos sectors amb més nitidesa són Borràs com a presidenta i Turull com a secretari general. La primera ha fet costat sense matisos a Madaula, mentre que el segon, sempre prudent, no s'ha pronunciat públicament. Sí que és cert que bona part dels dirigents que li són més propers -la mateixa Erra, o per exemple David Saldoni- han estat explícits a l'hora de criticar Madaula. La situació és reconduïble?
 
Dependrà de com vagi la investigació interna, de si escala la tensió de portes endins i del calendari. Mentrestant, però, els afins a Borràs han tornat a tenir un revés territorial, perquè les seves llistes es van estampar contra les dels més propers a Turull a Lleida i a Girona. "L'única manera de guanyar-los és deixar-los sense espais", indica un dirigent amb àmplia experiència. I això, en essència, és el rerefons més precís que amaga el cas d'Aurora Madaula.