Va ser secretari d'organització d'Unió, va deixar les files democristianes liderades per Josep A. Duran i Lleida per fundar Demòcrates, va participar en la gènesi de Junts pel Sí, va defensar el referèndum unilateral d'independència des del primer moment, va votar a favor de la DUI fa exactament set anys, es va aliar amb ERC, forma part de la cúpula del Consell de la República des del principi i, des d'aquest diumenge, és vicepresident de Junts. Toni Castellà (Barcelona, 1970), veterà de l'independentisme i amb coneixement de primera mà de tots els matisos del moviment, està cridat a tenir un paper preponderant en la nova direcció del partit que comanda Carles Puigdemont, que li té la màxima confiança.
En aquesta entrevista amb Nació durant una pausa del conclave celebrat a Calella el cap de setmana, Castellà assegura que Puigdemont "sempre" ha buscat mantenir un fil de comunicació amb Oriol Junqueras, president d'ERC, i defensa que Junts passi a tenir clar un model de país que es pugui explicar al marge de l'eix nacional. Descarta que Demòcrates es converteixi en un lobi dins de Junts, elogia la tasca de Laura Borràs al capdavant del seu nou partit -anirà a liderar la fundació FunDem, si els mecanismes administratius no grinyolen- i manté que no el fa patir el funcionament de la direcció, que en el dia a dia estarà comandada per Jordi Turull com a secretari general.
En algun moment s'havia plantejat, en els últims anys, que seria vicepresident de Junts?
No. Mai m'he fet un plantejament sobre partits, que són instruments. Tampoc m'havia plantejat mai la fundació de Demòcrates, ni que existís Junts pel Sí. Ara bé: participar en termes de col·laboració en la direcció d'un projecte que avança cap a l'alliberament nacional, sempre.
Quin encàrrec exacte li ha fet el president Puigdemont?
Ho hem d'acabar de parlar. Però sí que hi ha un encàrrec col·lectiu: com som capaços d'obrir al màxim les costures de Junts per ser el pal de paller de l'independentisme en una situació d'emergència nacional. Ens hem d'assemblar al màxim a Junts pel Sí. I això requereix feina, però és possible.
Com ha de ser el pal de paller de l'independentisme, en un moment com aquest?
Ha de ser una formació que està en la centralitat de la societat catalana. No és l'equidistància entre la dreta i l'esquerra, sinó on se senten còmodes la majoria de ciutadans de Catalunya. I, per tant, allà on podem donar respostes als problemes del dia a dia. I això és compatible amb el somni de ser un estat independent. Durant molts anys, el pal de paller del catalanisme va ser CiU. Era catalanista, i hi cabíem els independentistes. Junts ha de ser la centralitat del país amb una força independentista on hi càpiguen els catalanistes.
És creïble una renovació amb el mateix lideratge que el del 2017?
No és un plantejament de renovació. Es tracta d'una refundació, o d'un reforç. No és un problema de renovar res. El full de ruta està marcat. L'èxit històric va ser l'1-O, i hem de ser capaços d'acabar la feina, no de tornar-ho a fer. La decisió de Puigdemont és posar-se al capdavant de Junts per posar tots els actius. És essencial que, si hi ha un encàrrec d'incorporar el màxim de capital humà, Puigdemont torni a la presidència.
Si hi ha eleccions en el curt o mitjà termini a Catalunya, ha de tornar a ser candidat?
Això ho ha de decidir ell. Però la meva opinió és que sí. La figura de Puigdemont transcendeix la persona. La figura del president a l'exili, que lidera el referèndum de l'1-O, que manté viu el pols durant aquests set anys, és probablement el millor actiu per recuperar la majoria independentista. És una manera de tancar un cicle guanyador.
Què ha de fer Junts per tenir més de 35 diputats?
És rellevant que Junts sigui un moviment en el qual el màxim de la ciutadania s'hi senti representant. Per tant, cal reconnectar totes les persones que van votar que sí l'1-O. Hi ha una desafecció gran, i hem d'anar a buscar aquestes persones. Hem de fer un plantejament clar de model de país. Junts ha de plantejar un model en tots els àmbits -educació, econòmic, social- que sigui atractiu. Al final, volem la independència perquè volem un país guanyador en benefici de tots els ciutadans. Quan algú es pregunta què pensa Junts, hem de ser molt explícits i que quedi clar, i que connecti amb la majoria. Junts ha de representar aquella unitat que no hem estat capaços, des dels partits, de fer amb les estructures de direcció. Ho hem de fer des de la base. Hem de ser el moviment que va portar l'1-O.
"Negociació i confrontació: això és el que ha de fer Junts. L'objectiu final no és la negociació ni la confrontació, sinó el resultat que tens"
Com es construeix una alternativa que ha de combinar la retòrica de la confrontació i els acords amb el PSOE?
Hi ha un element essencial. Durant massa temps, en aquests set anys, hi ha hagut competència entre els partits independentistes establint com a fulls de ruta diferents el procés de negociació i el procés de confrontació. Són les dues cares d'una mateixa moneda. No és possible una negociació amb resultats si no hi ha confrontació. I la cofrontació per la confrontació no té sentit per ella mateixa. Qualsevol procés de negociació, ja sigui entre patronals i sindicats, entre pares i fills, els elements per negociar són la capacitat que tens de confrontar si la negociació no és eficient. Això és el que no s'ha practicat globalment des de l'independentisme. Negociació i confrontació: això és el que ha de fer Junts. L'objectiu final no és la negociació ni la confrontació, sinó el resultat que tens.
Tenen recorregut els pactes amb Pedro Sánchez?
És una decisió de Sánchez, a qui s'han deixat molt clares les regles del joc. Si hi ha resultats sobre la taula, es mou fitxa. En l'Acord de Brussel·les queden clars els elements macro. Si no es desencallen, no n'hi ha de micro. Si compleix, movem fitxa. Si no compleix, deixem caure les fitxes.
Demòcrates és qui més s'ha significat a favor de la via unilateral en els últims anys. Està còmode en el marc de negociació establert a Madrid? Col·lisiona amb l'1-O?
Demòcrates, en les eleccions espanyoles del 2015, vam proposar utilitzar totes les vies institucionals per confrontar i influir respecte l'Estat. Sempre hem defensat això. El problema de negociar a Madrid és per què ho vols fer. Utilitzar les seves institucions en funció del benefici de les nostres és un joc de guanyar. És correcte.
En la votació de les esmenes del congrés s'ha vist que la direcció ha activat tots els mecanismes per evitar sorpreses. A Junts li feia falta aquesta endreça?
Probablement -no ho conec prou- és necessari que en una organització s'hi escoltin totes les veus. I després hi ha el sistema democràtic de majories i minories. Crec en partits que tinguin debat obert i poc condicionat. Quan s'arriba a un resultat, qui hi està d'acord i qui no ha de remar a l'una. Això a vegades és el que ha faltat una mica. Si tu guanyes una esmena, l'has d'exercir amb generositat. I si perds, ho has d'acceptar.
Quina valoració fa del pas de Laura Borràs per la presidència de Junts?
Molt positiva més enllà de la presidència de Junts. L'any 2021 va ser una gran candidata. És una de les persones que ha mantingut viu l'esperit de l'1-O. En política, la rellevància no ve de la targeta de presentació, sinó del servei que fas al país. Ella fa i el farà.
Pateix per la cohabitació amb Jordi Turull si vostè acaba convertint-se en home fort de Puigdemont?
No m'ha agradat mai ser home fort o dèbil d'algú o altre. Sempre he treballat en equip, i he intentat que la gent que m'envolta sigui millor que jo. Amb Turull fa trenta anys que ens coneixem, i la complicitat transcendeix molt les posicions que tinguem en l'organització. És una complicitat de país, com amb el president Puigdemont, Josep Rull i tanta altra gent.
Demòcrates té més de 2.000 voluntaris, i Junts disposa de 6.374 militants. Poden arribar a ser un lobi rellevant.
Ens equivocaríem. En tot aquest procés de negociació, la direcció de Junts va arribar a oferir que es creés un corrent socialcristià, i hi vam renunciar. No crec en en el lobisme. Crec que, si formem part d'una estructura, és per dirigir-la conjuntament i posar-nos d'acord en l'objectiu final. Aportem capital humà, que és un dels factors importants de Demòcrates. Codirigirem les estructures de Junts; el lobisme és una cosa petita, per interès personal. Creiem que, en un moment de país sense majoria independentista, és molt més transcendent per revertir-ho entre tots.
"En tot aquest procés de negociació, la direcció de Junts va arribar a oferir que es creés un corrent socialcristià, i hi vam renunciar. No crec en en el lobisme"
Li fa patir la situació que travessa ERC? És un partit cabdal per recuperar la majoria.
Des d'aquest punt de vista, no em fa patir. Però no és bo que un partit històric estigui en una situació com l'actual. No és bo que una formació política independentista que hauria de ser qui substituís el PSC estigui en aquesta situació. ERC no és el meu adversari. Amb ERC he de competir pel model de país, però no és el meu adversari en termes d'alliberament nacional. Espero que es recuperi.
Hi ha alguna possibilitat d'asseure en la mateixa taula, amb propòsit d'esmena, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras?
Per part del president Puigdemont, em consta que sempre ha estat així. Des de l'inici, o he viscut molt de prop, i ho puc dir des del Consell de la República. La voluntat i l'esforç han estat sempre de recuperar la unitat. Hi podien haver motius personals per no fer-ho. Però sempre hi ha hagut aquest capteniment. Però clar, posar-se d'acord és cosa de dos. La instrucció principal de no furgar en absolut en la situació crítica que té ERC ve en primera instància de Carles Puigdemont.
Pateix per conseqüències judicials derivades del retorn de Puigdemont?
Si patís per conseqüències legals, no em dedicaria a la política des del 2017, potser des d'una mica abans. Vinc de l'independentisme dels anys vuitanta, quan érem el 10%. Quan arribes a punts com l'1-O, els riscos són irrellevants pel guany col·lectiu. Sóc conscient que companys meus han patit conseqüències. Estem davant d'un estat que no és democràtic. L'estat espanyol és homologable a qualsevol estat europeu, excepte si ets català. Aleshores perds tots els drets. Estem en aquesta guerra. Qui no vulgui, que no s'hi posi.