29
de juny
del
2017
Actualitzat
el
30
de juny
a les
14:35h
Jorge Fernández Díaz era cap de llista per Barcelona en les darreres eleccions espanyoles del 26-J quan, en la recta final de la campanya, es va veure esquitxat per un dels majors escàndols de la democràcia espanyola. El diari Público va treure a la llum la conversa en què l'exministre de l'Interior conspirava amb l'aleshores director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso per destapar o fabricar casos de corrupció contra polítics independentistes d'ERC i CDC.
Fernández Díaz va intentar parar el cop presentant-se com la víctima d'una filtració suposadament il·legal malgrat que tot apuntava que ell era el màxim responsable de l'"operació Catalunya" i la "brigada patriòtica" d'alts comandaments de la Policia Nacional espanyola. L'escàndol li va impedir repetir com a ministre, però el PP encara el manté com a diputat al Congrés.
L'exministre va estar més de 30 anys a primera línia política amb el PP. Abans de fitxar per l'Aliança Popular de Manuel Fraga i presidir el partit a Catalunya, Fernández Díaz havia estat governador civil d'Astúries i després de Barcelona. El salt cap a Madrid arriba quan Aleix Vidal-Quadras el substitueix al capdavant del partit a Catalunya i ell és enviat a les Corts Generals a partir de 1986, quan comença a acostar-se a l'entorn de Mariano Rajoy. Tanmateix, la seva influència al PP català mai va disminuir, en part gràcies al nucli dur que forma amb el seu germà, Alberto Fernández Díaz.
Un home de fe
El 1991, Fernández Díaz va viure un fet que el va marcar profundament i que va determinar el seu caràcter. Segons ell mateix va explicar en una entrevista, era de viatge oficial a Las Vegas quan, entre llums de casinos i establiments d'oci nocturn, va sentir la crida de Déu després d'una vida "pecaminosa". Aquesta fe sobrevinguda també el va portar a acostar-se a l'Opus Dei.
És a partir d'aleshores que comença a predicar els postulats del catolicisme, com la derogació del dret a l'avortament, qüestió que va defensar amb efervescència fins que al PP li va convenir fer dimitir Alberto Ruiz-Gallardón com a ministre de Justícia i abandonar aquesta croada. Tot i això, va mantenir el to religiós, ja en el ministeri, fent declaracions com que Santa Teresa de Jesús "intercedia" pel bé d'Espanya, o concedint una medalla al "mèrit policial" a una Verge.
El seu major projecte polític com a membre del govern de Rajoy va ser la llei de Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a "llei mordassa". Amb ella, Fernández Díaz va deixar com a llegat una regressió dels drets de manifestació i expressió en un mandat marcat per les protestes socials contra les retallades i l'ascens de Podem arran de l'onada del 15-M.
La tomba de Tarajal
El seu mandat al ministeri també va passar per moments crítics arran de la tragèdia de la platja de Tarajal de Ceuta, on l'any 2014 van morir 15 immigrants que intentaven creuar la frontera per mar mentre agents de la Guàrdia Civil els disparaven amb pilotes de goma. El ministeri mai va col·laborar a l'hora d'esclarir els fets i va mentir assegurant que no s'havien disparat projectils cap a l'aigua. Més tard, però, el propi Fernández Díaz va haver d'admetre que sí que s'havia utilitzat aquest material antiavalots. La seva estratègia davant d'aquesta crisi va ser anar variant el discurs a mesura que els detalls sobre l'actuació policial anaven sortint a la llum i desmuntant la versió oficial.
Fernández Díaz va intentar parar el cop presentant-se com la víctima d'una filtració suposadament il·legal malgrat que tot apuntava que ell era el màxim responsable de l'"operació Catalunya" i la "brigada patriòtica" d'alts comandaments de la Policia Nacional espanyola. L'escàndol li va impedir repetir com a ministre, però el PP encara el manté com a diputat al Congrés.
L'exministre va estar més de 30 anys a primera línia política amb el PP. Abans de fitxar per l'Aliança Popular de Manuel Fraga i presidir el partit a Catalunya, Fernández Díaz havia estat governador civil d'Astúries i després de Barcelona. El salt cap a Madrid arriba quan Aleix Vidal-Quadras el substitueix al capdavant del partit a Catalunya i ell és enviat a les Corts Generals a partir de 1986, quan comença a acostar-se a l'entorn de Mariano Rajoy. Tanmateix, la seva influència al PP català mai va disminuir, en part gràcies al nucli dur que forma amb el seu germà, Alberto Fernández Díaz.
Un home de fe
El 1991, Fernández Díaz va viure un fet que el va marcar profundament i que va determinar el seu caràcter. Segons ell mateix va explicar en una entrevista, era de viatge oficial a Las Vegas quan, entre llums de casinos i establiments d'oci nocturn, va sentir la crida de Déu després d'una vida "pecaminosa". Aquesta fe sobrevinguda també el va portar a acostar-se a l'Opus Dei.
És a partir d'aleshores que comença a predicar els postulats del catolicisme, com la derogació del dret a l'avortament, qüestió que va defensar amb efervescència fins que al PP li va convenir fer dimitir Alberto Ruiz-Gallardón com a ministre de Justícia i abandonar aquesta croada. Tot i això, va mantenir el to religiós, ja en el ministeri, fent declaracions com que Santa Teresa de Jesús "intercedia" pel bé d'Espanya, o concedint una medalla al "mèrit policial" a una Verge.
El seu major projecte polític com a membre del govern de Rajoy va ser la llei de Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a "llei mordassa". Amb ella, Fernández Díaz va deixar com a llegat una regressió dels drets de manifestació i expressió en un mandat marcat per les protestes socials contra les retallades i l'ascens de Podem arran de l'onada del 15-M.
La tomba de Tarajal
El seu mandat al ministeri també va passar per moments crítics arran de la tragèdia de la platja de Tarajal de Ceuta, on l'any 2014 van morir 15 immigrants que intentaven creuar la frontera per mar mentre agents de la Guàrdia Civil els disparaven amb pilotes de goma. El ministeri mai va col·laborar a l'hora d'esclarir els fets i va mentir assegurant que no s'havien disparat projectils cap a l'aigua. Més tard, però, el propi Fernández Díaz va haver d'admetre que sí que s'havia utilitzat aquest material antiavalots. La seva estratègia davant d'aquesta crisi va ser anar variant el discurs a mesura que els detalls sobre l'actuació policial anaven sortint a la llum i desmuntant la versió oficial.
Jorge Fernández Díaz i Ignacio Cosidó en un acte de la Policia Nacional espanyola a Barcelona. Foto: Ministeri de l'Interior