Josep Antoni Duran i Lleida: «No entraré en cap govern»

El líder d'UDC assegura que negociar la independència és impossible i que la confederació és una "utopia" on "ara no s'hi pot arribar" | Recorda que ja hauria pogut ser ministre tant amb PP com amb PSOE | Quedar fora del Congrés "tindria una càrrega molt important de fracàs personal"

Josep Antoni Duran i Lleida, al seu despatx de la seu d'Unió
Josep Antoni Duran i Lleida, al seu despatx de la seu d'Unió | Adrià Costa
18 de desembre del 2015
Actualitzat el 19 de desembre a les 19:29h
Josep Antoni Duran i Lleida (Alcampell, 1952) afronta diumenge un dels grans reptes de la seva molt llarga trajectòria política. L’embat és dels decisius: el líder d’Unió Democràtica té la missió de salvar la representació del seu partit al Congrés espanyol. El setembre passat la va perdre al Parlament, però ell assegura que diumenge tan sols és una batalla més, que no llença la tovallola. En aquesta entrevista feta ja en aquestes darreres hores de campanya, afirma que en la recomposició del catalanisme polític moderat, ell hi serà “com a militant d’Unió”.  

- S’ho juga tot diumenge?

- No. Jo he anat a aquestes eleccions amb una llibertat d’esperit total. Jo no havia de ser candidat. Ja havia pres la decisió que la passada era la darrera legislatura i que deixava l’escó i tota activitat amb càrrec públic. Però tal com s’ha posat la situació a Catalunya, i la complicada sortida davant Espanya, més la complicada situació a Unió Democràtica després del 27 de setembre, em va fer considerar que havia de donar la cara. L’objectiu no és que surti jo des del punt de vista personal. Unió no s’acaba el 20 de desembre. Que anirà bé? Doncs anirà bé. Però si no hi va, Unió no s’acaba diumenge.   

- Si no anés bé, ho consideraria un fracàs personal?

-Sí que tindria una càrrega molt important de fracàs personal. Tot i que jo preferiria parlar de responsabilitat que de fracàs en aquest cas.

- Quin resultat consideraria mínim per garantir la viabilitat del projecte polític d’UDC?

- Poden fer més dos diputats per arribar a un acord que set o vuit per perpetuar el desacord. Unió aspira a tenir representació parlamentària. Amb els vots del 27-S ho faríem, però cal consolidar-los. I anem per molt bon camí. Que el president Mas i Convergència fa dies que dirigeixin els seus missatges dient que el vot a Unió no és útil és el millor símptoma. Tenim enquestes dels altres partits polítics, i tenim la nostra: Unió entrarà.

- Vostè va anar a la Diada de 2012. Crec que anava amb crosses… Va ser escridassat...

- Sí! Em van llençar monedes…

- Aquell dia, es va trencar alguna cosa?

- Quan hi ha aquest tipus d’actituds, ja veus que és de sectors minoritaris. Per mi va ser incòmode. Jo anava amb crosses, venia de celebrar els 25 anys de casat. No sé si es pot parlar de decepció… Sí que vaig pensar que si es volia excloure nacionalistes que defensem el dret a decidir, volia dir que el projecte ha de ser més inclusiu. Catalunya, quan ha volgut tirar endavant un projecte, ha estat amb una majoria molt àmplia. I no tot deu ser culpa del PSC, o d’Iniciativa, o d’Unió de Madrid. Alguna cosa devem haver fet malament. S’ha menyspreat la força de la unitat. I en una cosa ens hem equivocat: no hem valorat prou la força d’un Estat com Espanya. Miri, un dels problemes d’Espanya és que l’ha construïda Castella. I Castella no entén de sentiments. És una Espanya que no entén que el fet diferencial nostre no està tant en el dèficit fiscal –que s’ha de resoldre- sinó en la cultura, en el sentiment, en la llengua.
 

Josep Antoni Duran i Lleida, cap de llista d'UDC. Foto: Adrià Costa


- No coneixem prou Castella?

- Espanya no és només Castella. Té d'altres components, però l’ha feta Castella. Ella ha construït l’ànima d’Espanya. Són dues mentalitats diferents. La nostra és més austríaca, la d’ells més borbònica. Però l’error nostre ha estat menysprear massa Espanya. Hi ha la tendència a dir que tot funciona malament, que Espanya és un desastre total. I tant que hi ha moltes coses que no van bé, però també hem de mirar-nos a nosaltres.  

- La disposició catalana a la Constitució, amb tot el que està passant, no és poca cosa?

- Nosaltres, a costa de perdre vots, hem optat per dir la veritat. Sense renunciar avui, i demà, al màxim de sobirania per a Catalunya. No es pot aspirar a la independència si no hi ha una independència pactada amb Espanya. Perquè no tindrà el reconeixement de la Unió Europea i de la comunitat internacional. Les mesures s’han de fer en funció del que podem obtenir. Entenc que hi hagi gent que digui que amb això no n’hi ha prou, però jo crec que no serà fàcil ni el que proposem nosaltres.

- Vostès defensen com a partit la confederació. Com és que no en parlen?  

- La confederació és la nostra utopia. Ara no en parlem però l’any 1977 tampoc en parlàvem i estàvem dins l’Equip Espanyol de la Democràcia Cristiana. La nostra utopia és el reconeixement de la plena sobirania de Catalunya i, a partir d’aquest reconeixement, Catalunya cedeix part d’aquesta sobirania a una unió que és la confederació. Però fem la proposta de la Disposició constitucional perquè en aquest context creiem que no es pot arribar a la confederació. Miri, li faré una reflexió: molts dels problemes que tenim els catalans i els espanyols no els resoldrem si no es resolen dins d’Europa. No parlo només del tema Catalunya-Espanya, a Catalunya no farem les coses bé si no les fem dins d’Europa. És una Europa que encara es construeix des dels estats. La que jo desitjo, el meu afany com a patriota català, és una Europa en la qual no hi hagi ni l’estat espanyol ni el català. Que l’egoisme dels estats no determini Europa.  Tenim ara mateix tot el drama dels refugiats. Aquests problemes només es resoldran si l’ideal europeu s’imposa a l’egoisme dels estats. I a nosaltres, com a catalans, només ens anirà bé dins d’Europa.
 

Josep Antoni Duran i Lleida, cap de llista d'UDC. Foto: Adrià Costa


- Imagini’s que al senyor Rajoy li falten uns pocs escons per assolir la investidura i vostè és diputat. Es veu capaç d’arribar a un acord per votar Rajoy? Es veu de ministre?

- Amb el programa del Partit Popular no ho veig. Però miri, en aquesta campanya s’ha utilitzat molt un titular del diari La Razón que deia que si faltaven uns diputats, nosaltres podríem ser-hi. En primer lloc, jo no em veig de ministre. Jo no entraré en cap govern. Jo he pogut ser ministre, tant amb el PSOE com amb el PP, i hi he renunciat. L’altre dia, en el debat amb Homs, va tornar a sortir el tema. Aquesta caricatura només està bé pel Polònia. Davant la manca d’arguments, es busquen tòpics. He sentit també que es diu que no vaig ser ministre perquè no em va deixar en Pujol. Home, quanta gent ha deixat el seu partit i ha anat a un altre! Evitem les caricatures. Jo defenso el matís. Albert Camus, en la seva Cartes a un amic alemany, reivindicava el valor del matís. Si algú ens ofereix resoldre el problema per vint anys, obtenim el concert, blindem la llengua, i enterrem per sempre les lleis Wert, hem d’estar disposats a tot.

- Ha dit que negociar la independència és impossible. En dir això, no està assenyalant un greu dèficit democràtic a l’estat espanyol?

- Sí, però el té tot Europa. Però oi que ens hem de regir per unes normes? Oi que hi ha una Carta de les Nacions Unides? La Carta no fa un reconeixement explícit del dret d’autodeterminació, tot i que és cert que l’incorpora després en alguns articles. L’ONU ha abordat el dret d’autodeterminació en dues resolucions, el 1960, on deixa clar la integritat del territori dels estats. La 1.541 deixa clar que l’autodeterminació només és aplicable a colònies i que no es pot considerar colònia un territori que té frontera amb el teu estat. El dret internacional no ens empara. Imaginem que ho fem unilateralment. Tots els tractats dels quals Catalunya forma part perquè pertany a l’estat espanyol, seguiran tenint com a titular l’estat espanyol. El 1714 potser hagués estat possible una Catalunya independent, però ara no. Ja sé que hi ha un cartell que diu que és possible. Però aquí l’únic impossible que s’ha fet possible és situar la CUP en el centre de la política catalana.      

 

Josep Antoni Duran i Lleida. Foto: Adrià Costa

- Com veu els propers mesos de la política catalana? Hi haurà investidura?

- Doncs no sóc capaç de veure què pot passar. Primer, que jo no conec la CUP. Veig una CUP urbana, una CUP rural, una més nova, una més veterana, però la conec poc. Tampoc reconec la Convergència actual. Conec molt el president Mas d’abans. No vull dir més. El Mas actual tampoc no el conec tant. Em sento incapaç de fer pronòstics. Tinc la sensació que des de CDC juguen molt amb la CUP per motivar el seu elector. Donen per fet l’acord, cosa que també incomoda un sector del votant convergent, que va votar Junts pel Sí per ajudar el president Mas en el seu pols amb l’Estat. I ara veuen que és per trencar.    

- Hi haurà una recomposició del catalanisme moderat?

- Jo crec que l’independentisme ha perdut l’oportunitat de gestionar la victòria del 27-S. En tres mesos només hi ha hagut tres votacions al Parlament, la proposta de desconnexió, que a Europa s'ha vist molt malament, i dues votacions contra Mas. Crec que hi ha molta gent que vol recompondre el catalanisme polític, que ha d’actualitzar-se sens dubte, però postulant el diàleg, el pacte i la transacció.

- Vostè hi serà, en aquesta recomposició?

- Jo hi seré com a militant d’Unió, això segur. Unió ha de fer un congrés i elegir la seva direcció. Ara, crec que Unió hi ha de ser. Hi pot ser com un protagonista especial, o com un integrant més.

 - Creu que ha comès algun error pel que fa a la crisi d’Unió?

- Mai no es fa tot bé. Jo amb els meus excompanys no he fet res més que desitjar-los que els vagi bé. S’han dit moltes barbaritats per la xarxa, però jo no he contestat res. Durant molt de temps s’ha dit que Unió vivia a l’ombra de CDC. Quan tanta gent, especialment els qui tenien càrrecs, van marxar, he d’admetre qua alguna raó hi havia en aquella afirmació. Una cosa que sí que he fet malament ha estat no donar a conèixer prou el perfil d’Unió dins de CiU, explicar millor l’especifitat d’Unió. No tant en el vessant nacional com social, en la defensa de la família, en la justícia social, en el nostre plantejament en economia, que no és liberal. En alguns llocs, en alguns ajuntaments, es va fer. Per exemple, a Vic, amb Jacint Codina, que va engegar polítiques en el terreny de la família. En això sí que reconec la meva responsabilitat.

-Vostè és democristià. Té àngel de la guarda?

- En tinc molts, però no els hi conec el nom.
 

Josep Antoni Duran i Lleida, entrevistat per Pep Martí. Foto: Adrià Costa