[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=48DiWdIbGxk[/youtube]
"Això de trobar-li el sentit a la història ho fem quan mirem enrere i interpretem el passat. En ella mateixa, la història no en té cap de sentit. Aquella idea que existia una mena de força interna que ens conduïa cap al progrés s'ha revelat absolutament falsa. Altra cosa és la nostra capacitat per llegir-la bé, i per entendre on som i com hem arribat fins aquí. La història és el que fem entre tots cada dia i depèn del que farem demà plegats".

Les paraules de Josep Fontana -en una entrevista a NacióDigital que data del setembre del 2017- sintetitza la capacitat de reflexió de l'historiador sobre la seva professió, que també és una manera de resseguir el pols del país. Fontana sempre es va declarar fascinat pel "conjunt del poble de Catalunya". "Els meus entusiasmes s'han produït en els moments d'escalf col·lectiu, quan vius al mig de la gent sentint el mateix". Els seus consells serien benvinguts, encara més en etapa de confusió.

La figura de Fontana ha rebut un homenatge en l'arrencada de la quinzena edició de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC). L'acte l'ha conduït Xavier Domènech, un dels seus deixebles, retornat a la tasca d'historiador després d'aparcar les responsabilitats a la primera línia política. En temps de dubtes, Domènech recorria a Fontana, que va explicar com pocs la història i era lúcid per projectar escenaris futurs.
Avui, l'exlíder dels comuns ha intentat descriure el llegat del referent, per la via de resseguir la historiografia, el mestratge i el compromís, amb l'ajuda, entre d'altres, de Borja de Riquer o Anna Sallés.

"El mestratge va més enllà de la classe docent i es manifesta en coses que mai seran lletra impresa". Aquesta frase de Jaume Vicens Vives solia repetir-la Fontana i estava penjada en el seu despatx a la Universitat Pompeu Fabra. Ho ha explicat l'historiador Jaume Claret i segurament resumeix bé l'homenatge de la UPEC a l'historiador desaparegut l'any passat.   

Un intel·lectual total

Com tot intel·lectual complet, Fontana va reunir molts vessants diferents, que en l'acte -presentat per la periodista Laura Rosel- s'ha focalitzat en tres dimensions: la de la historiografia, el mestratge i el compromís. Un seguit de personalitats que el van conèixer han deixat el seu testimoni gravat, perfilant la seva trajectòria, en què l'investigador, l'home compromès en la millora de la societat i el referent que va ser i continua sent ha quedat palesa. 

Borja de Riquer ha qualificat com a "extraordinari" el seu llegat científic, forjat a l'escalf de tres gegants com Ferran Soldevila, Vicens Vives i Pierre Vilar. De Riquer ha atribuït a prejudicis ideològics les crítiques que va rebre de sectors acadèmics espanyols que el titllaven de "nacionalista" i "romàntic", quan la seva obra és un exemple de treball científic rigorós.

Mercè Renom ha recordat que Fontana propugnava "fer història des de baix" i "fer noves preguntes", introduint nous corrents historiogràfiques en el treball científic, que va tenir en la fundació de la revista Recerques -que aviat farà 50 anys- un dels seus punts forts. 

Antidogmatisme i generositat

Xavier Domènech ha afegit el nom de Walter Benjamin entre els referents ideològics de Fontana, sobretot pel que fa al compromís de l'historiador i a la crítica de la idea d'un progrés ascendent, tot negant la crítica de dogmatisme que havia rebut alguns cops. L'editora de Crítica Carme Esteban ha corroborat el suport que, com a assessor editorial, havia donat a la publicació de molts autors amb qui no combregava ideològicament: "Mai va posar línies vermelles". 

Gemma Tribó, professora de Didàctica de la Història, ha insistit en aquest component, destacant el seu component generós, que el feia ser capaç de llegir tot el que es produïa en els diversos àmbits de la historiografia, també en els aparentment menys transcendents. 

Militant antifranquista

La figura de Fontana va depassar en molt la seva tasca estricta com a investigador. Si als anys cinquanta ja era reconegut en els cercles acadèmics com un dels més brillants deixebles de Vicens, també se sabia que era un actiu combatent antifranquista, des de la seva militància al PSUC en aquells anys. Anna Sallés, companya de viatge, ho ha explicat en un testimoni gravat. Sallés ha assegurat que en la seva vida va unir activisme i treball científic, centrat en les raons de perquè hi havia guanyadors i perdedors. 

Fontana mai va oblidar els seus orígens populars i la seva identificació amb els perdedors i les classes treballadores. Aquesta coherència ideològica el va acompanyar tothora, fins als darrers dies. Ho ha recordat el rector de la UPEC, Jordi Serrano, explicant que, ja molt malalt, una de les darreres vegades que va sortir de casa va ser per votar l'1-O. Continuava sent militant de les causes de sempre, dempeus a les trinxeres justes.