L'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte considera un 'error històric' l'elecció dels bascos i els gallecs com aliats dels catalans, en lloc dels andalusos, i afirma que construir una 'economia complementària' entre Catalunya i Andalusia, que tenen prou pes per decidir qui governa a Madrid, hagués estat molt 'més profitós' per Catalunya. Els bascos han anat sempre 'a la seva' i els gallecs no han tingut 'mai pes' en la política espanyola. Es podia arribar amb ells a pactes culturals, però no polítics', afirma. En declaracions a l'ACN, retreu als polítics catalans la 'seva confusió' davant la claredat d'idees de Madrid, que al seu parer té una política 'injusta' però 'decidida'.
Com a exdiputat, Josep Maria Ainaud de Lasarte veu amb preocupació la poca mà del país en temes que l'afecten directament. Parlant del traçat del AVE, denuncia que s'ha dit a l'alcalde de Barcelona i al president de Catalunya que ells no hi 'pinten res', i ells s'ho 'han deixat dir'. Lasarte extreu de la crisi d'infraestructures que pateix Catalunya la conclusió que no s'hauria de 'permetre mai' que les competències que són essencials per un país 'no estiguin en mans' del seu govern.
Als seus 83 anys, veu que hi ha coses que no canvien, i tot i que als catalans els preocupen molt, a ell només el fan 'sentir més jove'. Referint-se al Manifiesto por la lengua común, assenyala: 'Aquest manifest del castellà només diu mentides', i afegeix que el 'pitjor' del cas és que qui ho redacta 'sap perfectament' que no és cert que el castellà corri perill a Catalunya, però perseguir el català sempre 'els ha donat vots'.
Lasarte no només atribueix l'aparició d'aquest manifest als interessos electorals sinó al fet que en la situació actual hi ha qüestions més greus per tractar com 'l'habitatge o l'atur' que volen 'tapar'. 'Aquests temes sí són greus de veritat', diu, i no la 'por que desaparegui el català o la persecució del castellà'. Un dia el català 'desapareixerà', això és 'obvi i jo espero no veure-ho' però que algun dia morirà és 'segur', les llengües, 'totes', acaben 'desapareixent', però en comptes d'estar tan preocupats per això, més valdria que invertíssim més en classes de català pels pakistanesos del Raval, això 'sí que seria útil'.
Fent ús d'una memòria prodigiosa, Lasarte recorda passatges de la seva vida que coincideixen amb moments claus de la transició catalana. Sobre les aliances que des de la Generalitat s'han volgut crear sempre amb els bascos i els gallecs, ell opina que es tracta d'un error històric. 'Els bascos' han anat sempre 'a la seva', 'sempre', i els gallecs no han tingut 'mai pes' en la política espanyola. Es podia arribar amb ells a pactes culturals, però no polítics, la 'política és una altra cosa'.
L'historiador considera que pel redreçament d'Andalusia passava la millor oportunitat de Catalunya. 'Crear' entre les dues regions 'economies complementàries' hagués suposat molts beneficis per Catalunya. Sumant els escons que li corresponen a Catalunya amb els d'Andalusia es podria decidir sense massa dificultats el president que governa a Madrid.
Tot i veure Catalunya com un país confús, tant per tenir dirigents que al matí diuen que 'volen la independència' i a la tarda que 'volen ser ministres a Madrid', Lasarte confia que al final el nostre 'país petit' s'avindrà millor i veurà més clar cap a on vol anar. 'I quan un veu clar allò que vol', 'ho aconsegueix', assegura optimista.
