Josep Mayoral (Granollers, 1954) està a la meitat de la seva quarta legislatura com alcalde de Granollers. Diu que el que ha passat des de les eleccions municipals del 2015 és el que ja preveien i defensa que la ciutat evoluciona a bon ritme però que "hi ha cicatrius que encara es veuen". Afronta amb optimisme el futur de la C-17 i la R3, diu que és "imprescindible" la connexió ferroviària entre els dos Vallesos i critica la forma amb què Renfe ha portat el cas de les obres a Granollers-Centre. L'alcalde socialista diu que no decidiran què faran l'1-O fins que Carles Puigdemont no convoqui el referèndum de forma oficial i avisa: no es plantejarà si es torna a presentar "fins ben entrat l'any que ve".

-Quina valoració fa d’aquests primers dos anys? Han estat com esperaven?

-Vàrem començar el mandat dient que venien quatre anys d’oportunitats i que necessitàvem una majoria forta per fer que aquestes es convertissin en realitats. Ha estat un any en què han passat moltes coses, com la implantació de noves empreses, el creixement llocs de treball, oportunitats en cultura i educació, el nomenament de la ciutat com a seu del Mundial d'Handbol femení, etcètera. Tot i això, aquests canvis positius no poden amagar que sortim d’una greu crisi que ha deixat assenyalada la societat. A Granollers tenim 3.900 aturats, més de la meitat dels quals no cobren cap ajuda. Per tant, les cicatrius de la crisi encara es veuen. 
 
-Aquesta segona meitat de la legislatura, com l'encara?

-Tenim un Pla d'Actuació Municipal que hem explicat i que vam fer en base a un programa electoral que vàrem construir amb 500 persones. Preveiem que seran dos anys per acabar de desenvolupar un pla de treball prou acurat i pensat. Les premisses són molt clares: una ciutat d'oportunitats, accions en cultura i educació, una societat activa que genera oportunitats i una lluita contra les desigualtats i per seguir transformant la ciutat, per exemple ampliant els 60.000 metres quadrats per a vianants dels quals disposem ara.
 
-Moltes d'aquestes oportunitats van lligades al transport i a les possibilitats que ofereixen la R3 i la C-17. Com estan aquests dos projectes?

-Amb la C-17 hem treballat molt i hem aconseguit crear la Xarxa C-17, que és una unió  de de municipis però també de territori, que s'ha convertit en una eina d'interlocució molt potent. En les pròximes setmanes es podrà concretar l'acord per la remodelació del tram Granollers-Mollet amb l'aparició d'un tercer carril en alguns àmbits i la revisió d'alguns enllaços que fan que la C-17 sigui més un carrer que una carretera. Milers de cotxes passen cada dia per la via, i amb l'increment de l'activitat econòmica encara n'esperem més. El tercer carril contribuirà a millorar aquesta mobilitat i les millores en seguretat, la qualitat del ferm i els talussos milloraran la situació.

-Creu que n'hi ha prou?

-Nosaltres sempre hem dit que tot plegat és una solució per als pròxims 8 o 10 anys. Però entenem que el paper troncal de l'entorn vallesà, que és clau per al país industrial i exportador que volem, fa que haguem de seguir pensant en la variant de la C-17 entre Mollet i Granollers. És un projecte que preveu el Pla de Carreteres i que faria que hi hagués un túnel pel Coll de la Manya. A la llarga, aquest vial serviria per garantir les connexions nord-sud i fer que la C-17 tingués un paper d'eix vertebrador de tots els polígons des de La Garriga fins a Barcelona i que connectéssim millor amb l'altre Vallès.
 
-Miri, estem en un temps de canvi en el model de mobilitat, de lluita contra el canvi climàtic i contra els efectes de la contaminació per circular amb els vehicles. Creiem que és imprescindible avançar amb al connexió ferroviària entre els dos Vallesos. Des de Granollers vàrem aconseguir que el Pla Director d'Infraestructures 2010-2020 de la Generalitat incorporés el ferrocarril que connecti la R4 i la R8 a Barberà del Vallès. Amb l'aparició, l'any 2012, de la R8 neix la possibilitat de connectar Mollet, Granollers, Sabadell i Terrassa. És impresincindible.

-Però, tal i com va la R3, veu realment possible aquesta connexió per tren entre els dos Vallesos?

-És possible i imprescindible. És una aposta que el país ha d'assumir. La R3 està en un moment important de redacció del projecte, i en aquest punt el Ministeri i Adif han complert. En breu tindrem sobre la taula el projecte de desdoblament entre Parets del Vallès i La Garriga. També tenim el projecte d'eliminació dels passos a nivell a la ciutat, que compleix tot el que havíem demanat. I treballem en el projecte de renovació de l'estació de Granollers-Canovelles. Aquesta és una via que avançarà en positiu i ens servirà als municipis per reclamar el que volem: el desdoblament, com a mínim, fins a Vic, i una revisió global de la línia fins a Puigcerdà. No ens conformarem amb el que tenim.
 
-Aquesta millora del transport públic beneficiaria també la contaminació atmosfèrica, un tema amb què també estan treballant.

-El problema va molt més enllà de l'àrea metropolitana i de Barcelona. És problema de la regió i la Generalitat ha de liderar escoltant els territoris. Miri, a la comarca hem generat una taula amb 17 municipis que és una referència, que estan al mapa de qualitat de l'aire però, per exemple, Granollers té una consideració diferent de Canovelles. Com s'entén això? Hem posat sobre la taula una estratègia de visions més integrals, més coneixement i més proactiva. Per exemple, per comptar amb més i millors aparells per millorar la qualitat de l'aire. Quan es prenen decisions les mesures no es poden limitar a l’àrea metropolitana. Quan limitem la velocitat a 80 quilòmetres per hora als vehicles de l’àrea metropolitana l'impacte van més enllà. Nosaltres som partidaris de limitacions als grans eixos mes enllà de l’àrea metropolitana. I per apostar decididament pel vehicle elèctric.
 
-Sense deixar la R3. La Plataforma d'Afectats Stop Discriminació Estació Granollers-Centre s'ha queixat que l'Ajuntament podria fer més en el cas de les obres.

-Des del primer dia hem estat actius, no ens hem esperat a les concentracions dels últims dilluns. Ens vam adreçar a Renfe i els hi vam dir que les obres no es podien fer així i que s'havien de mantenir el pas per persones amb mobilitat reduïda i augmentar el número de combois que paren a l'andana més pròxima a l'estació. Les dues peticions van ser denegades. Vaig parlar amb el president d'Adif, el responsable de Rodalies, el conseller Rull i el secretari de Mobilitat, i sempre hem tingut respostes negatives. Creiem que les obres no es poden fer així. A Granollers les obres les fem comptant amb els veïns, ho estem veient amb les obres a certs carrers. Tenim l’hàbit de generar comissions de seguiment que es reuneixen periòdicament i la nostra línia de treball és buscar l’acord amb l'usuari de manera constant. Però sembla que aquestes taules no són l’hàbit de Renfe quan fa obres. En el cas de l'estació, van començar tard i sense diàleg. Si aquestes obres requerissin una llicència municipal no s'haguessin fet. El que fem és insistir que els ascensors es posin en marxa com abans millor. Esperem que resolgui la indignació que vivim els usuaris, i que està més que justificada.
 
-I el projecte del Quart Cinturó? Revifa?

-Sí, però les coses s'han de fer bé, i el Ministeri no ho fa bé. En un moment en què ens posem d'acord al territori per parlar de la mobilitat al Vallès, no té sentit que, unilateralment, el Ministeri tregui el vial a concurs. L’única manera d’avançar és amb taules de concertació. La iniciativa del Ministeri es inapropiada. Jo defenso la connexió viària i ferroviària entre els dos Vallesos.
 
-Aquests dies s'ha jugat la Granollers Cup, i fa uns mesos es va confirmar que el 2021 hi haurà el Mundial d'Handbol femení a la ciutat. Quin paper juga l'esport en la promoció de la ciutat?

-Som ciutat de mercat i d'acollida. Reforçar la capacitat d'atracció està en els nostres eixos per la ciutat, i això passa pel comerç, la cultura, l'activitat firal i els esports. Tenim un club, el Club Balonmano Granollers, que farà 75 anys i és referència mundial, així com la Granollers Cup. I d'aquí a uns dies tindrem el Campionat d'Espanya júnior d'atletisme amb 3.000 atletes. Tenim bones instal·lacions esportives, clubs atractius i bons hotels. És una línia en la qual insistirem, buscant grans esdeveniments com el Mundial del 2021.
 
-Entre aquests equipaments s'hi sumarà el llargament reivindicat nou camp de futbol de Palou.

-El camp del carrer Girona és històric, però és evident que la seva ubicació no permet demanar-li més coses. Calia buscar un nou indret, i a Palou hem resolt problemes hem resolt els problemes de mobilitat i hi haurà un nou aparcament a dos minuts. A més, el projecte ens permetrà resoldre el tema de la regeneració de la zona de l'actual camp, de l'entorn urbà, i de problemàtiques com que el carrer Tetuán queda tallat o el poc espai entre el camp i la via del tren. El pla general urbanístic preveu el desenvolupament amb una gran zona verda i habitatges per completar aquesta part de la ciutat.

-Un altre dels temes on han dedicat esforços és l'habitatge. Quina importància té?

-Al final de l'anterior mandat vàrem arribar en situacions d'emergència evidents i crèiem que calia obrir una nova etapa en matèria de promoció de l'habitatge. Calia resoldre les emergències, però també millorant l’oferta i atenent els col·lectius que ho tenen més difícil. L'any passat ja vàrem iniciar un pla de xoc d'un milió d'euros. A banda de mesures de promoció d’habitatge i ajudes, treballem amb un pla local d’habitatge a deu anys vista que vagi en la línia de fomentar el lloguer, en buscar noves dinàmiques en un àmbit on tenim competències limitades, i resoldre la poca fluïdesa del mercat per la presència de grans tenidors que retenien sostre. 
 
-Des de certs sectors se'ls hi ha criticat la falta del foment de la participació.

-El grau de participació ciutadana a Granollers és altíssim. Per exemple, no fem cap obra al carrer sense la gent. Ara estem a punt d'iniciar les obres del carrer Girona. Com s'han gestionat? Una comissió de veïns, el regidor d'Obres s'ha reunit amb més de cent persones i hi ha un grup fix fent l'acompanyament. Qualsevol intervenció la fem amb processos participatius que passen pel contacte directe amb ciutadania. Aquest espai de governança compartida forma part dels elements més importants del govern municipal.
 
-L'1 d’octubre hi haurà el referèndum. L’Ajuntament el facilitarà?

-Això li hem de preguntar al president Puigdemont. De moment hi ha una manifestació de data i pregunta, però les administracions no ens movem per declaracions, sinó per fets. Esperem que el president convoqui oficialment aquest referèndum, i a partir del que surti publicat oficialment nosaltres ho estudiarem amb tota atenció i decidirem què fem. Ara no sabem més que qualsevol ciutadà. Sóc poc partidari d’actuar a partir del “i si”. Quan es convoqui analitzarem tots aspectes, les bases legals i els aspectes organitzatius amb la voluntat que la gent s'expressi.
 
-Què li sembla que hi hagi alcaldes socialistes que hagin dit que facilitaran el referèndum?

-La meva voluntat de treball és la de ser rigorós. Ara mateix tot plegat és contribuir a una pirotècnica dialèctica que no ens porta enlloc.
 
-Abans parlàvem del Mundial del 2021. Voldria afrontar-lo com alcalde?

-[Riu] Aquest és un mandat molt important, hem afrontat una crisi molt dura. El 2015 pensàvem que la legislatura requeria un govern fort per atrapar oportunitats. Estem en aquesta etapa. L'alcalde de Granollers no pot destinar ni un minut a pensar sobre el seu futur i a reflexionar. Fins ben entrat el 2018 no em posaré a pensar-hi, estic centrat en què la ciutat segueixi avançant i resolent els problemes.
 
-Però segur que ja hi ha penat. Li agradaria?

-Insisteixo: els meus cinc sentits estan centrats en aquesta feina apassionant de treballar i oferir diàleg per tenir una ciutat cada dia millor.