Josep Rull, assegut en uns graons del pati interior de l'Ajuntament de Terrassa. Foto: Adrià Costa

Diu Jordi Pujol que Josep Rull (Terrassa, 1968) va perdre una oportunitat de ser alcalde de Terrassa per culpa de les retallades. No hi ha forma de comprovar-ho però, si és així, cal dir que accepta, disciplinadament, els efectes col·laterals del foc amic. És un dels convençuts que ja ha començat el viatge a Ítaca, però aquest idealisme no li ha impedit ocupar el càrrec més pragmàtic de tots a qualsevol partit: secretari d'Organització.

-Si acceptem que el Papa de Roma deu saber si Déu existeix o no, el secretari d'Organització de Convergència deu saber si anem cap a la independència o no...

-Anem cap a l'estat propi, que és un sinònim d'independència.

-Oriol Pujol diu que CDC no és un partit independentista.

-Hem de guanyar la batalla dels conceptes i volem ser molt honestos: nosaltres no som un partit independentista. Però treballem per a l'estat propi.

-Es pot explicar d'una forma fàcil, això?

-Nosaltres som un partit nacionalista, el nostre objectiu és la plenitud de la nació i l'estat propi és un instrument. No ens imaginem una Catalunya independent sense una cultura i un estat del benestar diferenciat. Som nacionalistes perquè les persones són la prioritat i l'estat propi és el millor instrument per aconseguir la plenitud nacional de Catalunya.

-Anar cap a l'estat propi és anar cap al conflicte?

-Haurem de gestionar un conflicte de legitimitats democràtiques i guanyar-lo requereix una majoria social. És una batalla radicalment democràtica. En termes clàssics en diríem extendre la consciència nacional, en termes actuals en diríem guanyar una majoria per a la sobirania de Catalunya. En el segle XXI les grans batalles es guanyen democràticament.

-El pacte fiscal és un instrument de propaganda, en el fons?

-No. És una primera fase del procés gradualista cap a la plenitud nacional. El sobiranisme de CDC és de caire social, només podem garantir l'estat del benestar des de la sobirania. I això ho explicarem a tot arreu, tant si és un poble d'Osona com si és Terrassa.

-Hi ha hagut eleccions  a Andalusia i el PSOE, contra pronòstic, en retindrà el govern. Si el superàvit andalús passa a formar part de la identitat de l'esquerra espanyola, com aconseguirà el Govern català que PSC doni suport a un sistema fiscal català?

-Hem de veure si aquest PSC és capaç de dibuixar perfil propi o no. Els plantejaments del PSOE de Griñán són incompatibles amb els pretesos plantejaments catalanistes del PSC de Pere Navarro. El model andalús se sustenta en el dèficit fiscal català.

-Vostè coneix Pere Navarro. El PSC d'aquest primer secretari té recorregut nacional?

-Molt poc. El PSC es refugia en l'eix dreta-esquerra i a Catalunya l'eix fonamental és el nacional. Jo conec Pere Navarro i no li he negat mai la sensibilitat catalana i, fins i tot, catalanista. Però en el moment de discutir de sobiranies Pere Navarro defuig sistemàticament la discussió perquè considera que la sobirania té un punt d'antisocial i conservador, quan nosaltres pensem que la sobirania és l'escenari més compromès socialment.

-Alícia Sánchez-Camacho ha afirmat, literalment, que el principal problema que té Catalunya és el sobiranisme del relleu generacional a CDC. Això va per vostè i per algun altre...

-El principal problema que té Catalunya són els impostos que se'n van i no tornen. Els que defensem la independència no som el problema, som la solució.

-I no els preocupa que el soci amb qui han aprovat els pressupostos pensi això de vostès?

-El PP decidirà si ens vol continuar donant suport o no. Però aquesta tensió del dia a dia no ens desviarà de l'objectiu final, que és la plena sobirania. I aquesta és la diferència essencial amb la Convergència dels anys 2001-2002.