25
de juny
del
2023
Actualitzat
el
27
de juny
a les
12:40h
Josep Vicent Boira (València, 1963), comissionat del govern espanyol per al Corredor Mediterrani, ha estat a Barcelona per participar en un col·loqui organitzat per l'Associació Acció Catalana, amb el suport de Nació. El geògraf defensa que aquesta infraestructura té una transcendència que va molt més enllà de l'obra en ella mateixa, i que pot ajudar a dibuixar una nova cartografia del poder a Espanya.
Geògraf de formació, Boira és alhora un intel·lectual que s'ha d'escoltar per entendre la realitat del País Valencià, on s'acaba de produir un canvi de majories arran de les eleccions del 28-M. Boira també es fa escoltar per dissenyar noves estratègies i per carregar-se d'idees davant un escenari imminent que obligarà als territoris de llengua catalana a trobar fulls de ruta eficaços per reeixir en la complexitat.
- El Corredor Mediterrani avança adequadament? Es compliran els calendaris previstos?
- Sempre dic que m'agradaria que anés més de pressa. Això és evident, però tot porta el seu ritme i avui el més important és que el Corredor Mediterrani, substancialment, té una planificació i un calendari que es va complint. Que podríem anar més de pressa és una crítica que soc capaç d'assumir perquè sé on estan els problemes i la dificultat d'una obra pública avui és gran. Moltes vegades s'interfereixen processos d'abastiment de materials, també d'eleccions. Els processos electorals són difícils per un treball de dia a dia. En substància, estic content en el ritme, però m'agradaria accelerar.
- Quan vostè va arribar, el 2018, hi havia un 40% del Corredor sense planificar.
- No teníem cap document de planificació d'un 40% del projecte. No només no estava en obres, és que no estava planificat. El primer que vam fer el 2018 és fer un pla de treball. I això ens va costar vora un any, tenir un pla que vam presentar al ministre de Foment i a Adif, un pla que ha guiat el treball que hem estat fent. Si se'm demana què ha passat els darrers 4-5 anys diria que s'ha fet tot els possibles en el Corredor Mediterrani, planificar-lo, invertir i licitar projectes per valor de quasi 5.000 milions d'euros en un ritme important de transmetre a la societat: una licitació per setmana. Que és sostingut i rellevant.
- Sembla rellevant, sí.
- Per qualsevol que conegui el ritme de l'administració, una licitació a la setmana vol dir un ritme d'atenció adequat al Corredor. Però durant un temps ens vam haver de dedicar a planificar i no a construir.
- Aquesta setmana, la Cambra de Comerç va presentar un informe sobre infraestructures on es reiteraven els incompliments de l'Estat. La Cambra afirma que és imprescindible transformar a ample internacional les línies convencionals per canalitzar els trens de mercaderies i esmentava com a eix prioritari el tram Mollet-Portbou. Hi està d'acord?
- Jo sempre dono la benvinguda a tots els documents que intenten millorar el funcionament i la gestió del Corredor. L'altre dia vaig ser també a Barcelona en la presentació d'un document de referència de Ferrmed. Però no sempre estic d'acord amb totes les manifestacions al respecte. En aquest cas, confio plenament en què la capacitat del Corredor està assegurada en els pròxims anys. Totes les indicacions que tenim assenyalen que no hi haurà un col·lapse. Algunes afirmacions poden ser excessivament alarmistes.
- El Corredor no ens quedarà petit, com s'ha dit?
- Avui el Corredor té capacitat i la tindrà per als anys vinents. S'ha d'anar als números, que ens diuen que el túnel del Pertús es troba només al 10% de capacitat i que és possible la circulació de molts més trens. El Corredor és incremental, s'hi van afegint trams. No tindrem un dia en què inaugurarem el Corredor i des d'aquest dia passaran tots els trens, a diferència d'altres corredors. La mateixa Adif té els mecanismes per detectar els increments de tràfic i posar en marxa els treballs d'ampliació de capacitat. Per exemple, des del port de Castelló no surt cap tren en ample internacional. Des del Port de València tampoc, ni des del de Tarragona. Quan estiguin connectats no eixiran de cop quaranta trens sinó que a poc a poc aniran creixent. Benvinguts tots els informes, però no creem alarmisme on no hi ha motiu.
- Ha explicat que el Corredor Mediterrani no és un AVE i el seu ADN no és la velocitat. Quin és?
- A l'estat espanyol estem una mica enderiats per l'alta velocitat. No ens llevem del cap un Madrid-Sevilla de 1992, que va marcar un estàndard. Era un tren d'aparentment 300 quilòmetres per hora, que en la realitat va a molt menys, que sembla que és l'alfa i l'omega de totes les infraestructures. Això ens ve d'una equiparació al model francès, que és un ferrocarril d'alta velocitat només per a passatgers que uneix les grans ciutats franceses. Però a Europa hi ha altres models ferroviaris.
- Quin seria el seu?
- El model alemany té molt pocs quilòmetres de via única reservada a alta velocitat. El més habitual a Alemanya són velocitats de 220, 230 quilòmetres per hora en vies compartides amb mercaderies i trens regionals. Crec que faríem un mal favor al Corredor identificant-lo amb una línia d'alta velocitat a 300 quilòmetres per hora exclusiva per a passatgers, amb banda de manteniment nocturna que permet arribar a aquestes velocitats, quan en realitat estem apostant per un model alemany. La característica del Corredor Mediterrani és la connexió entre ciutats, el seu gran potencial és que les infraestructures les connectin. Una velocitat alta no en seria útil per un tren que cada 150 quilòmetres s'ha d'aturar en una estació. El guany de temps seria de pocs minuts. Si parles amb els constructors et diuen que hi ha un salt en el consum d'energia brutal entre un tren que vagi a 220-230 km/h i un que vagi a 300.
- I l'ADN del Corredor?
- És l'ample de via internacional, el que ens connecta amb Europa. És el que ens permetrà uns trens nocturns, un Barcelona-París, un València-Marsella o un Alacant-Venècia. Aquesta és la gran revolució, des del punt de vista de mercaderies i de passatgers.
- Ha definit el Corredor Mediterrani també com un element de redistribució del poder. Amb el nou mapa polític que es dibuixa a l'Estat i la que ja és una realitat al País Valencià, veu garantida aquesta redistribució?
- Sí. Si em pregunta si la nova conjuntura política pot afectar el projecte del Corredor, jo crec que no. En aquests moments, ja no. M'he llegit els programes electorals de tots els partits, per obligació. I, fins i tot, els més extremistes estan d'acord en el Corredor Mediterrani. Tots els partits estan d'acord. Això no era així els anys 90, ni tan sols el 2015 o el 2016. És irreversible des del punt de vista tècnic i és una reivindicació compartida per tot l'espectre polític.
- I no pot haver-hi decisions polítiques que alenteixin el ritme?
- No perquè el context polític ha canviat molt. El context ens ha donat la raó. El 2021, la Unió Europea el va declarar l'Any del Ferrocarril. Això no ho sabíem el 2018, quan vam començar a treballar. Ara s'està discutint el reglament de la xarxa transeuropea que atorga més poders a Europa en el disseny de les infraestructures. Això tampoc ho sabíem en el 2018. De l'aposta per la descarbonització del transport se'n parlava el 2018, però no amb la mateixa intensitat. Hi ha un procés de maduració de tots els elements que estan al voltant del Corredor Mediterrani que el fan plenament irreversible. Negar el Corredor seria negar la descarbonització i el paper d'Europa.
- No soc un bon analista polític. Crec que el president Ximo Puig ha fet un treball encomiable. Probablement ha estat el millor president que hem tingut i serà probablement el millor que tindrem en els propers anys. I li he d'agrair la preocupació que sempre ha tingut pel Corredor. Només confio en què els nous responsables de la Generalitat valenciana entenguin que el projecte és essencial per al futur de l'economia i la societat de tot l'eix mediterrani.
- Amb el nou executiu de PP i Vox a la Generalitat Valenciana, tem que poden empitjorar les relacions amb Catalunya?
- En aquest tema cal dir la veritat. Des de Catalunya tampoc hi ha hagut una gran facilitat per relacionar-nos políticament. Sembla que tot el pes de les relacions descansin en la part valenciana, però hem vist episodis inexplicables d'absència política de les autoritats catalanes quan els valencians han posat la mà estesa?
- En recorda algun?
- Jo crec que tothom ho entén. Dit això, hi ha vida més enllà de la política. El tema del Corredor va començar per una reclamació acadèmica i després va continuar com una reivindicació empresarial i econòmica. I els polítics s'afegiren al final. Hi ha molts temes, des del finançament a l'aigua, el turisme, els ports, que estan damunt la taula sobre els quals es podria bastir unes relacions més enllà del món purament polític.
- Coneix bé la burgesia i l'empresariat valencià, la història de la qual ha estudiat amb profunditat. La seva mirada cap a Catalunya ha canviat en els darrers anys?
- Jo aquí torno a parlar del que conec més, que és del Corredor Mediterrani. Sense la complicitat de la burgesia, per dir-ho així, o de les classes empresarials, o les elits econòmiques de Catalunya i València, i d'altres territoris, com Múrcia, el Corredor no seria avui irreversible. Perquè respon a necessitats materials i els empresaris valencians van entendre que no podien viure d'esquena als empresaris catalans que tenien unes reivindicacions molt semblants. L'objectiu era molt determinat: exportar, enllaçar amb la resta d'Europa. Els processos de reindustrialització de l'eix mediterrani estan tornant a posar sobre la taula el nou model econòmic que necessita Europa. Per exemple, la fàbrica de bateries que s'instal·larà a Sagunt és evident que reforça el paper estratègic de l'eix mediterrani. Això fa que jo sigui optimista sobre el fet que la burgesia valenciana continuï entenent que per damunt d'altres qüestions polítiques, continua sent convenient arribar a acords amb la societat civil i empresarial de Catalunya.
- Continua creient que la catalanofòbia és un mal negoci per al País Valencià?
- Sí, i tant.
- No preveu que retorni el vell blaverisme?
- En tot cas, podria tornar, però seria una errada. Ja he dit al principi que des de Catalunya també s'ha de jugar amb certa intel·ligència.
- Què creu que Catalunya hauria de fer per la seva part per preservar els lligams amb el País Valencià?
- Per mi resulta difícil dir als catalans el que han de fer, però crec que és important identificar aquells acords que són d'interès comú. Més enllà de retòriques d'altres temps que crec que hem d'abandonar. I aquestes relacions s'han de bastir sobre el que beneficia materialment a les dues societats. Sense perdre de vista altres tradicions que provenen de la història. En aquests moments a mi m'interessa complementar la relació històrica, cultural i lingüística amb altres realitats. I, per altra part, faria una crida a Catalunya a respectar la maduresa política i social de la societat valenciana, que ja té una llarga tradició històrica des de la creació del regne de València per Jaume I, que ens ha fet una realitat política pròpia. A vegades, alguns sectors a Catalunya no han contemplat amb prou serietat aquesta realitat pròpia. I s'ha de saber treballar amb els valencians en peu d'igualtat.
- Va escriure un assaig que es titulava La Commonwealth catalano-valenciana, molt diferent a Països Catalans. Les paraules són importants?
- Evidentment. Els temps passen i les paraules es desgasten. Cal crear nous conceptes. Crec que pel que fa a la relació entre catalans i valencians dels darrers anys fan falta noves paraules que defineixin la realitat. Està bé tenir uns conceptes del passat que ens identifiquin en un determinat moment, però hem de fer una actualització permanent d'aquestes relacions i trobar noves fórmules i paraules que ens defineixin. Avui, la idea de l'eix mediterrani o del Corredor és una marca que és assumida per tothom.
- Creu, com ha dit en el col·loqui d'Acció Catalana, que el Corredor Mediterrani és una derrota de la FAES?
- Per descomptat. I permeti'm que faci una diferència entre la FAES i el Partit Popular. Perquè no crec que sigui un fracàs del Partit Popular. És el fracàs d'una visió que José María Aznar va intentar imposar en un cert moment. Ni ell ni els ministres designats per ell van estar mai a favor del Corredor Mediterrani. Estic convençut que avui el PP no pensa el mateix.
Geògraf de formació, Boira és alhora un intel·lectual que s'ha d'escoltar per entendre la realitat del País Valencià, on s'acaba de produir un canvi de majories arran de les eleccions del 28-M. Boira també es fa escoltar per dissenyar noves estratègies i per carregar-se d'idees davant un escenari imminent que obligarà als territoris de llengua catalana a trobar fulls de ruta eficaços per reeixir en la complexitat.
- El Corredor Mediterrani avança adequadament? Es compliran els calendaris previstos?
- Sempre dic que m'agradaria que anés més de pressa. Això és evident, però tot porta el seu ritme i avui el més important és que el Corredor Mediterrani, substancialment, té una planificació i un calendari que es va complint. Que podríem anar més de pressa és una crítica que soc capaç d'assumir perquè sé on estan els problemes i la dificultat d'una obra pública avui és gran. Moltes vegades s'interfereixen processos d'abastiment de materials, també d'eleccions. Els processos electorals són difícils per un treball de dia a dia. En substància, estic content en el ritme, però m'agradaria accelerar.
- Quan vostè va arribar, el 2018, hi havia un 40% del Corredor sense planificar.
- No teníem cap document de planificació d'un 40% del projecte. No només no estava en obres, és que no estava planificat. El primer que vam fer el 2018 és fer un pla de treball. I això ens va costar vora un any, tenir un pla que vam presentar al ministre de Foment i a Adif, un pla que ha guiat el treball que hem estat fent. Si se'm demana què ha passat els darrers 4-5 anys diria que s'ha fet tot els possibles en el Corredor Mediterrani, planificar-lo, invertir i licitar projectes per valor de quasi 5.000 milions d'euros en un ritme important de transmetre a la societat: una licitació per setmana. Que és sostingut i rellevant.
"L'ADN del Corredor no és l'alta velocitat, sinó l'ample internacional que ens connecta amb Europa"
- Sembla rellevant, sí.
- Per qualsevol que conegui el ritme de l'administració, una licitació a la setmana vol dir un ritme d'atenció adequat al Corredor. Però durant un temps ens vam haver de dedicar a planificar i no a construir.
- Aquesta setmana, la Cambra de Comerç va presentar un informe sobre infraestructures on es reiteraven els incompliments de l'Estat. La Cambra afirma que és imprescindible transformar a ample internacional les línies convencionals per canalitzar els trens de mercaderies i esmentava com a eix prioritari el tram Mollet-Portbou. Hi està d'acord?
- Jo sempre dono la benvinguda a tots els documents que intenten millorar el funcionament i la gestió del Corredor. L'altre dia vaig ser també a Barcelona en la presentació d'un document de referència de Ferrmed. Però no sempre estic d'acord amb totes les manifestacions al respecte. En aquest cas, confio plenament en què la capacitat del Corredor està assegurada en els pròxims anys. Totes les indicacions que tenim assenyalen que no hi haurà un col·lapse. Algunes afirmacions poden ser excessivament alarmistes.
Josep Vicent Boira durant l'entrevista a l'Hotel Catalonia Plaça Catalunya. Foto: Hugo Fernández
- El Corredor no ens quedarà petit, com s'ha dit?
- Avui el Corredor té capacitat i la tindrà per als anys vinents. S'ha d'anar als números, que ens diuen que el túnel del Pertús es troba només al 10% de capacitat i que és possible la circulació de molts més trens. El Corredor és incremental, s'hi van afegint trams. No tindrem un dia en què inaugurarem el Corredor i des d'aquest dia passaran tots els trens, a diferència d'altres corredors. La mateixa Adif té els mecanismes per detectar els increments de tràfic i posar en marxa els treballs d'ampliació de capacitat. Per exemple, des del port de Castelló no surt cap tren en ample internacional. Des del Port de València tampoc, ni des del de Tarragona. Quan estiguin connectats no eixiran de cop quaranta trens sinó que a poc a poc aniran creixent. Benvinguts tots els informes, però no creem alarmisme on no hi ha motiu.
- Ha explicat que el Corredor Mediterrani no és un AVE i el seu ADN no és la velocitat. Quin és?
- A l'estat espanyol estem una mica enderiats per l'alta velocitat. No ens llevem del cap un Madrid-Sevilla de 1992, que va marcar un estàndard. Era un tren d'aparentment 300 quilòmetres per hora, que en la realitat va a molt menys, que sembla que és l'alfa i l'omega de totes les infraestructures. Això ens ve d'una equiparació al model francès, que és un ferrocarril d'alta velocitat només per a passatgers que uneix les grans ciutats franceses. Però a Europa hi ha altres models ferroviaris.
"Ximo Puig ha estat el millor president dels que hem tingut i dels que tindrem en els propers anys"
- Quin seria el seu?
- El model alemany té molt pocs quilòmetres de via única reservada a alta velocitat. El més habitual a Alemanya són velocitats de 220, 230 quilòmetres per hora en vies compartides amb mercaderies i trens regionals. Crec que faríem un mal favor al Corredor identificant-lo amb una línia d'alta velocitat a 300 quilòmetres per hora exclusiva per a passatgers, amb banda de manteniment nocturna que permet arribar a aquestes velocitats, quan en realitat estem apostant per un model alemany. La característica del Corredor Mediterrani és la connexió entre ciutats, el seu gran potencial és que les infraestructures les connectin. Una velocitat alta no en seria útil per un tren que cada 150 quilòmetres s'ha d'aturar en una estació. El guany de temps seria de pocs minuts. Si parles amb els constructors et diuen que hi ha un salt en el consum d'energia brutal entre un tren que vagi a 220-230 km/h i un que vagi a 300.
- I l'ADN del Corredor?
- És l'ample de via internacional, el que ens connecta amb Europa. És el que ens permetrà uns trens nocturns, un Barcelona-París, un València-Marsella o un Alacant-Venècia. Aquesta és la gran revolució, des del punt de vista de mercaderies i de passatgers.
- Ha definit el Corredor Mediterrani també com un element de redistribució del poder. Amb el nou mapa polític que es dibuixa a l'Estat i la que ja és una realitat al País Valencià, veu garantida aquesta redistribució?
- Sí. Si em pregunta si la nova conjuntura política pot afectar el projecte del Corredor, jo crec que no. En aquests moments, ja no. M'he llegit els programes electorals de tots els partits, per obligació. I, fins i tot, els més extremistes estan d'acord en el Corredor Mediterrani. Tots els partits estan d'acord. Això no era així els anys 90, ni tan sols el 2015 o el 2016. És irreversible des del punt de vista tècnic i és una reivindicació compartida per tot l'espectre polític.
- I no pot haver-hi decisions polítiques que alenteixin el ritme?
- No perquè el context polític ha canviat molt. El context ens ha donat la raó. El 2021, la Unió Europea el va declarar l'Any del Ferrocarril. Això no ho sabíem el 2018, quan vam començar a treballar. Ara s'està discutint el reglament de la xarxa transeuropea que atorga més poders a Europa en el disseny de les infraestructures. Això tampoc ho sabíem en el 2018. De l'aposta per la descarbonització del transport se'n parlava el 2018, però no amb la mateixa intensitat. Hi ha un procés de maduració de tots els elements que estan al voltant del Corredor Mediterrani que el fan plenament irreversible. Negar el Corredor seria negar la descarbonització i el paper d'Europa.
Josep Vicent Boira: "El Corredor té capacitat i la tindrà per als propers anys". Foto: Hugo Fernández
- Les eleccions del 28-M han suposat un gir brusc a la dreta al País Valencià. S'ho esperava?
- No soc un bon analista polític. Crec que el president Ximo Puig ha fet un treball encomiable. Probablement ha estat el millor president que hem tingut i serà probablement el millor que tindrem en els propers anys. I li he d'agrair la preocupació que sempre ha tingut pel Corredor. Només confio en què els nous responsables de la Generalitat valenciana entenguin que el projecte és essencial per al futur de l'economia i la societat de tot l'eix mediterrani.
"Els empresaris valencians van entendre que no podien viure d'esquena als empresaris catalans que tenien unes reivindicacions semblants"
- Amb el nou executiu de PP i Vox a la Generalitat Valenciana, tem que poden empitjorar les relacions amb Catalunya?
- En aquest tema cal dir la veritat. Des de Catalunya tampoc hi ha hagut una gran facilitat per relacionar-nos políticament. Sembla que tot el pes de les relacions descansin en la part valenciana, però hem vist episodis inexplicables d'absència política de les autoritats catalanes quan els valencians han posat la mà estesa?
- En recorda algun?
- Jo crec que tothom ho entén. Dit això, hi ha vida més enllà de la política. El tema del Corredor va començar per una reclamació acadèmica i després va continuar com una reivindicació empresarial i econòmica. I els polítics s'afegiren al final. Hi ha molts temes, des del finançament a l'aigua, el turisme, els ports, que estan damunt la taula sobre els quals es podria bastir unes relacions més enllà del món purament polític.
- Coneix bé la burgesia i l'empresariat valencià, la història de la qual ha estudiat amb profunditat. La seva mirada cap a Catalunya ha canviat en els darrers anys?
- Jo aquí torno a parlar del que conec més, que és del Corredor Mediterrani. Sense la complicitat de la burgesia, per dir-ho així, o de les classes empresarials, o les elits econòmiques de Catalunya i València, i d'altres territoris, com Múrcia, el Corredor no seria avui irreversible. Perquè respon a necessitats materials i els empresaris valencians van entendre que no podien viure d'esquena als empresaris catalans que tenien unes reivindicacions molt semblants. L'objectiu era molt determinat: exportar, enllaçar amb la resta d'Europa. Els processos de reindustrialització de l'eix mediterrani estan tornant a posar sobre la taula el nou model econòmic que necessita Europa. Per exemple, la fàbrica de bateries que s'instal·larà a Sagunt és evident que reforça el paper estratègic de l'eix mediterrani. Això fa que jo sigui optimista sobre el fet que la burgesia valenciana continuï entenent que per damunt d'altres qüestions polítiques, continua sent convenient arribar a acords amb la societat civil i empresarial de Catalunya.
- Continua creient que la catalanofòbia és un mal negoci per al País Valencià?
- Sí, i tant.
- No preveu que retorni el vell blaverisme?
- En tot cas, podria tornar, però seria una errada. Ja he dit al principi que des de Catalunya també s'ha de jugar amb certa intel·ligència.
Josep Vicent Boira: "Hem d'abandonar retòriques d'altres temps". Foto: Hugo Fernández
- Què creu que Catalunya hauria de fer per la seva part per preservar els lligams amb el País Valencià?
- Per mi resulta difícil dir als catalans el que han de fer, però crec que és important identificar aquells acords que són d'interès comú. Més enllà de retòriques d'altres temps que crec que hem d'abandonar. I aquestes relacions s'han de bastir sobre el que beneficia materialment a les dues societats. Sense perdre de vista altres tradicions que provenen de la història. En aquests moments a mi m'interessa complementar la relació històrica, cultural i lingüística amb altres realitats. I, per altra part, faria una crida a Catalunya a respectar la maduresa política i social de la societat valenciana, que ja té una llarga tradició històrica des de la creació del regne de València per Jaume I, que ens ha fet una realitat política pròpia. A vegades, alguns sectors a Catalunya no han contemplat amb prou serietat aquesta realitat pròpia. I s'ha de saber treballar amb els valencians en peu d'igualtat.
"Faria una crida a Catalunya a respectar la maduresa política i social de la societat valenciana"
- Va escriure un assaig que es titulava La Commonwealth catalano-valenciana, molt diferent a Països Catalans. Les paraules són importants?
- Evidentment. Els temps passen i les paraules es desgasten. Cal crear nous conceptes. Crec que pel que fa a la relació entre catalans i valencians dels darrers anys fan falta noves paraules que defineixin la realitat. Està bé tenir uns conceptes del passat que ens identifiquin en un determinat moment, però hem de fer una actualització permanent d'aquestes relacions i trobar noves fórmules i paraules que ens defineixin. Avui, la idea de l'eix mediterrani o del Corredor és una marca que és assumida per tothom.
- Creu, com ha dit en el col·loqui d'Acció Catalana, que el Corredor Mediterrani és una derrota de la FAES?
- Per descomptat. I permeti'm que faci una diferència entre la FAES i el Partit Popular. Perquè no crec que sigui un fracàs del Partit Popular. És el fracàs d'una visió que José María Aznar va intentar imposar en un cert moment. Ni ell ni els ministres designats per ell van estar mai a favor del Corredor Mediterrani. Estic convençut que avui el PP no pensa el mateix.