Juan Valdés guanya a Popeye. Foto: Arxiu NDLa tendència al joc floral de la política catalana s'engreixa gràcies a les metàfores a què recorren els líders polítics catalans. Si fou Artur Mas qui va encarar la seva presidència amb un timó mariner la rèplica no es va fer esperar i la majoria dels portaveus polítics catalans estiraven com un xiclet tota al·legoria marítima, de vaixells i de tripulacions de les que la llengua catalana n'està farcida.
Però la polèmica recentralització esperonada pel govern espanyol ha recuperat una metàfora recurrent en la biosfera política catalana: el cafè. Si el ministre de la UCD, Manuel Clavero, va ser l'inventor de la fórmula, ara polèmica, de cafè per a tots, poc s'imaginava que més de 30 anys després la seva metàfora fos una mina pels parlamentaris catalans. Així es va poder comprovar en el darrer debat plenari a al cambra catalana.
Ses senyories debatien una moció sobre les problemàtiques relacions financeres de la Generalitat amb l'Estat, impulsada pel republicà Pere Aragonès. Per CiU, va fixar la posició en el vot de la moció la jove diputada Maria Senserrich que va ser la primera en anar a la cafeteria. "És la política del «café para todos»? Completada amb la política del «poco café para todos»? I rematada amb la política «de la taza de café más pequeña para Catalunya»?", va sentenciar la diputada per qüestionar les relacions econòmiques entre l'administració catalana i l'espanyola. De fet, la diputada anoienca va acabar la seva intervenció amb una màxima cafetera: "Només tenim la tassa, la tassa sense cafè".
En sentit contrari, l'hàbil parlamentari de Ciutadans, Albert Rivera, també es va servir un xarrup de la infusió parlamentària. Per Rivera, l'estat de les coses és clar: «Café para todos, no, café para nadie». I amb un ànim de contemporaneïtat, el diputat ciutadà va posar un toc de modernitat a la metàfora cafetera utilitzant l'invent de la Nespresso per culpar el tripartit de l'estat de la cafeteria. "Vostès tenen bona part de la culpa que la cafetera, eh?, no doni cafè, perquè vostès ja s’han gastat les càpsules, ara que hi han càpsules de cafè, vostès se les van gastar i com se les van gastar que van deixar la cafetera ben buida", va tancar Rivera amb aquell to murri caracterísitic mentre s'agafava les solapes de l'americana.
Entrats en matèria, i tacat l'hemicicle de marro, el pistoler del Parlament, l'ecosocialista Joan Boada, va repassar la trista història del cafè català. "M’ha donat la sensació al final que la senyora Senserrich sembla que feia una campanya d’en Juan Valdés, se’n recorda?, aquell del cafè de Saimaza, no, no sé quin cafè era. Bé, cafè de Colòmbia, cafè de Colòmbia, no?, perquè entre la tassa, el cafè, el tipus de cafè i ara el senyor Rivera, que és més jove i ja utilitza les càpsules, ell, jo no vull pas ser diferent, miri, jo també vull continuar amb el tema del cafè,(...), perquè els catalans bevem malta", va relatar amb aquell to gironí de l'experimentat diputat.
Però els socialistes també els agrada fer un cafetó, així la portaveu adjunta en matèria econòmica dels socialistes, Rocío Martínez Sampere, va servir al seva dosi. Per la contundent diputada, no hi ha cafè per repartir perquè segons els seus números "Catalunya ha regalat la tassa" perquè CiU va votar a favor de la Llei que permet de facto la intervenció de Catalunya.
Finalment, Pere Aragonès, impulsor de la moció i colgat de les metàfores, va certificar qui va guanyar la batalla al·legòrica. Pel diputat independentista, Juan Valdés, el mite del cafè, se'n va endur la palma davant el mariner Popeye. "No entraré en metàfores cafeteres, abans en fèiem de marineres, no?", va cloure un Aragonés tip del cafè que serveixen a Catalunya, acrònim de carregat, amarg, fort i espès.
