Oriol Junqueras, aquest dimecres al vespre, a Rubí. Foto: S.C.Les places, quan més dures, millor. I Oriol Junqueras porta a la cartera el programa social de la República Catalana, el catàleg a través del qual la idea mística d'Espanya es transforma en un magma tangible i mesurable d'autoritarisme, deute i insolvència democràtica.
Rubí, amb una estructura social basada en dos sediments migratoris, és un camp per abonar: "No és un problema de catalanitat. És un problema de dignitat i d'igualtat d'oportunitats". I és aleshores quan Junqueras aprofita per baixar a la concreció: "La majoria dels votants que m'han fet alcalde de Sant Vicenç dels Horts són del Madrid i els agrada la Roja!". I ressonen els aplaudiments de les 500 persones que omplen el teatre La Sala.
I les pensions? "És molt probable que la futura República hi faci front més fàcilment que el Regne d'Espanya". Aplaudiments. I els funcionaris? "Assumirem els funcionaris de l'estat, siguin de la Seguretat Social o del que sigui". Més aplaudiments. I, amb l'auditori entregat, pedagogia dura: "I què farem amb un guàrdia civil que es vulgui quedar? Doncs estimar-lo i demanar-li que faci bé la seva feina". I dotzenes de goles empassen saliva, però assenteixen.
Pacíficament, i des de baix
Les lliçons d'història se succeeixen i després dels clavells catalans als fusells espanyols arriben els tigres de paper madrilenys: "Fins a l'últim moment amenaçaran i cridaran... Però després ens reconeixeran. A qui li interessa més que a Espanya que Catalunya es quedi a Europa? Per on exportarien els seus productes, si ens fessin fora?"
La consulta es despatxa en termes vagues ("Us puc donar garantia que votarem? No"), en correspondència amb la conjuntura política, però la determinació no es posa en dubte: "Jo me'n recordo de quan era independentista i no en coneixia cap altre. I no em vaig rendir". Rubí bé val una samarreta de la Roja.
