Junqueras: «ERC i la majoria de CiU sortirem per la independència»

Augura un Onze independentista, tot i que CiU la vegi com un clam per la hisenda pròpia: "Vam votar-hi a favor perquè Mas ens va garantir que n'hi hauria. Que ho compleixi"

Publicat el 13 d’agost de 2012 a les 21:59
Oriol Junqueras, a casa seva, amb la figura d'«El més petit de tots». Foto: B.F.

El doctor en Història del Pensament Econòmic Oriol Junqueras és, des de fa gairebé un any, president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). En aquesta entrevista amb Nació Digital es mostra convençut que "el partit està en una situació molt millor que la que va viure els dies posteriors al 28 de novembre del 2010" i reivindica la necessitat de continuar sumant complicitats, "perquè volem ser la majoria d'aquest país per proclamar la independència". És en aquest context que explica el vot afirmatiu d'ERC a la proposta de concert econòmic formulada per CiU, que també va comptar amb el suport d'ICV.

Ara bé, si CiU té la intenció de convertir aquesta Diada en un clam a favor del pacte fiscal, Junqueras avisa que no se'n sortirà, perquè "la majoria de gent hi anirà a reclamar la independència". Paral·lelament, exhorta Artur Mas a implementar la hisenda pròpia sigui quina sigui l'actitud del govern de Mariano Rajoy, i si ha de tocar els fonaments de l'ordenament jurídic espanyol, "que els toqui".


- Artur Mas ha demanat "mostres explícites d'adhesió" al pacte fiscal, apuntant cap a la Diada. Prèviament, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) l'havia marcat com una Diada independentista. Com ho interpreteu?

- ERC sempre ha participat a la Diada, i sempre ho ha fet demanant la independència. Per tant, ERC tornarà a participar-hi demanant la independència del país. Al mateix temps, no té cap inconvenient en donar tot el suport a l'ANC, i en fer un pas enrere, o al costat, perquè sigui un èxit. Si el president Mas vol convertir la Diada en una jornada a favor del pacte fiscal o del concert econòmic, és una qüestió que depèn d'ell. Ara bé, estic convençut que la majoria de gent hi anirà a reclamar la independència.

- Tradicionalment, CiU no convocava cap manifestació per la Diada.

- Tan de bo que hi hagi molta gent al carrer i molta gent reivindicant més llibertat per al país. Ho celebrem.

- Si el Govern proposés als partits polítics manifestar-se darrere una pancarta pel pacte fiscal, ERC hi seria?

- Hem donat suport al concert econòmic al Parlament perquè el Govern ens ho va demanar i perquè CiU havia guanyat unes eleccions proposant-ho. Atès que va rebre el suport majoritari dels ciutadans del país, ni podíem ni volíem donar-li l'esquena. Però, en tot cas, ERC i la majoria de CiU cridarem "independència" aquest Onze de Setembre.

- Si CiU vol allargar el debat demanant que els ajuntaments aprovin mocions de suport, ERC també s'hi sumarà?

- CiU pot intentar allargar el debat tant com vulgui. Evidentment que al Parlament vam votar a favor del concert econòmic i que, si algú vol presentar una moció als ajuntaments, ERC hi donarà suport. Però som independentistes i aquest pas l'hem fet per acompanyar el Govern. Atès que no vol anar més enllà, i atès que el concert econòmic avança en la construcció nacional, no podem torpedinar la construcció d'aquesta majoria social.

- Com llegiu l'independentisme de Josep Rull?

- Volem la independència i som conscients que, sols, no la proclamarem. Necessitarem que el partit majoritari en aquests moments, CiU, hi doni suport. I cada cop que CiU fa un pas en la línia que creiem correcta, ho celebrem. Però, al mateix temps, d'altres dirigents de la coalició s'han dedicat a desmentir Rull públicament, i en canvi ningú ha desmentit a qui el desmentia. Per tant, estem com sempre.

- En privat també constateu que "estem com sempre"?

- El que és privat, entra dins l'àmbit de la privacitat i hi ha una certa discreció que cal mantenir perquè les converses siguin eficaces. En tot cas, les converses públiques són evidents, diuen el que diuen: que sí però que no, que no però que sí... Ells mateixos es desmenteixen, no som nosaltres qui desmentim Josep Rull, és el senyor Josep Antoni Duran i Lleida. Són ells que s'han d'aclarir sobre què diuen.

- Duran i Lleida feia la reflexió que potser calia deixar descansar la ciutadania durant aquest agost...

- No sé si un país que té més de 800.000 aturats i més de 250.000 aturats sense prestacions, i més de 100.000 famílies sense ingressos, i més de 60.000 famílies que estan a punt de perdre casa seva, es pot permetre el luxe de descansar gaire... La nostra obligació és intentar, constantment, intentar ajudar-los. I la nostra recepta per intentar ajudar-los és ben coneguda. I el president Mas té majoria parlamentària, ara mateix, per convocar un referèndum d'autodeterminació, amb ERC. I, si no, per intentar implementar la hisenda pròpia, amb el suport d'ERC i ICV.

- Però impulsar hisenda propia, comportaria tocar els fonaments de l'ordenament jurídic espanyol.

- Doncs que els toqui! Va ser el president Mas el que va dir que estava disposat a fer una hisenda pròpia tant sí com no. Doncs que ho compleixi! Nosaltres vam votar a favor del concert econòmic, entre d'altres coses, perquè el president Mas ens va dir que, en qualsevol cas, ell garantia que hi hauria una hisenda pròpia. Doncs que ho compleixi.

- Quan dirigents de CDC han picat l'ullet a ERC, Marta Rovira ha respost amb l'oferta d'un "govern de transició", com ja va proposar Joan Puigcercós el 2010. L'estratègia d'ERC no ha evolucionat de llavors ençà?

- L'objectiu continua sent exactament el mateix: la independència.

- Amb l'estratègia del 2010, els resultats van ser força negatius per a ERC.

- Els resultats del 2010 no van ser tan bons com hauríem volgut, evidentment. Però l'objectiu continua sent el mateix, i l'estratègia per aconseguir-lo, també: o una majoria parlamentària, o una majoria social expressada a través d'un referèndum. En quines condicions ERC es plantejaria un acord estable amb algú? Que estiguéssim en un context d'un govern de transició nacional que estigui organitzant un referèndum d'independència. I, si no, no establirem cap acord estable.

- Si no és acord estable, també podria ser puntual.

- Un acord puntual pressupostari per a aquest 2013, per exemple, implica tres àmbits: una agenda nacional clara que inclogui la hisenda pròpia de forma unilateral; un canvi en la política pressupostària, tant en ingressos com en despeses -amb un possible impost sobre els dipòsits bancaris, o sobre les transaccions financeres, o la recuperació de l'impost de successions per als trams més alts de la renda, o l'impost sobre grans superfícies comercials, o un impost sobre el sector energètic nuclear...- i prioritzar la inversió en els àmbits clau per sortir de la crisi: ensenyament, recerca, innovació, internacionalització de l'economia, ajudes als autònoms, a les empreses exportadores, a les infraestructures d'exportació...

- Quin seria el tercer àmbit d'aquest acord puntual?

- Una política clara de garantia de la qualitat democràtica. Demanem que la coalició que dóna suport al Govern, CiU, faci tot el necessari per eliminar qualsevol ombra de dubte sobre el comportament d'algun dels seus dirigents. El país no es pot permetre que hi hagi dubtes sobre el comportament dels seus dirigents. Si hem de fer un pas endavant, ha de posar tanta llum com faci falta per demostrar que no ha fet res.

- Esteu parlant d'Oriol Pujol?

- Parlem de qualsevol persona que sigui sospitosa d'haver fet algun comportament irregular, que hi posin llum per demostrar que no ha sigut així. O bé que, si ho ha fet, es prenguin les mesures necessàries perquè no ho torni a fer.

- En l'hipotètic acord estable, ERC fixaria algun tempo ?

- El més ràpid possible. I com se sabria que l'acord va de veres? Veient que els mecanismes per convocar el referèndum es posen en marxa immediatament. Si es dilaten en el temps, la possibilitat que hi hagi un referèndum perd credibilitat.

- La proposta de l'Associació de Municipis Independentistes (AMI), d'un referèndum municipalista, és una bona via?

- És una via, però n'hi ha de millors. Per exemple, que el Govern convoqui un referèndum d'autodeterminació, o que el Parlament proclami la independència del país. Si el Govern no ho vol fer i la majoria parlamentària tampoc, haurem de buscar alternatives. La de l'AMI n'és una, però no pas la millor.

- És una opinió de partit, la petició feta per Josep Huguet d'eleccions anticipades?

- És una de les opcions. Si el president Mas no és capaç de tirar endavant una Agència Tributària, alguna mesura haurà d'adoptar, perquè hi ha un compromís explícit que ho aconseguirà. Si no ho pot fer, haurà d'adoptar alguna mesura: una podria ser convocar un referèndum d'independència; una altra, si no té coratge per això, seria eleccions anticipades, que des del nostre punt de vista s'haurien d'assemblar el màxim possible a unes eleccions constituents. Que servissin per crear un Parlament que creés la futura Constitució Catalana. Si el govern Mas tampoc no vol aquestes eleccions anticipades i no vol tirar endavant la hisenda pròpia, no comptarà amb el suport d'ERC. I les eleccions es faran quan el president Mas decideixi.

- ERC està preparada per afrontar eleccions anticipades?

- ERC és un partit modest que intenta estar tan preparat per tot tant com sigui possible, i les assumirà com podrà, tan bé com sabem.

- La llista serà la del 2010 canviant Joan Puigcercós per Oriol Junqueras?

- Ho decidiran les bases del partit. Oriol Junqueras està disposat a ser candidat? Sí. I voldria ser-ho? Sí.

- I per sota d'Oriol Junqueras?

- Ho decidiran les bases del partit. ERC escull els seus candidats a través d'un mecanisme de participació democràtica en què participen tots els seus militants, i voldríem que fos un procés el més obert possible, on hi participessin militants, simpatitzants, amics...

- A les eleccions espanyoles, l'actual direcció va apostar per un candidat a Girona, Quim Torra, que no va acabar podent ser el cap de llista... La nova direcció d'ERC no podrà intervenir tampoc en la futura llista al Parlament?

- La direcció va donar suport als candidats que hi havia en aquell moment. Una possibilitat hauria estat Quim Torra, que hauria sigut una molt bona opció, i una altra possibilitat era Teresa Jordà, que havia sigut escollida per l'estructura del partit per ser la número 1 del partit i va acabar sent també la número 1 de la candidatura. Però la direcció del partit està molt contenta amb l'elecció de Teresa Jordà, com ho hauria estat amb l'elecció de Quim Torra.

- Si ERC es planteja donar suport a CiU en un procés constitutiu, l'actual grup parlamentari republicà té ben poques simpaties amb els dirigents de CiU.

- No crec que CiU es plantegi l'elaboració de les seves llistes en funció de les simpaties que els seus futurs diputats tinguin amb els diputats d'altres grups parlamentaris. Si no ho fan ells, tampoc no ho farem nosaltres. De fet, no crec que hi hagi cap partit del món que decideixi les seves llistes en funció d'això. ERC ha arribat a molts acords amb molta gent diferent. Fa tres setmanes, el grup parlamentari d'ERC va arribar a un acord amb el de CiU i el d'ICV-EUiA sobre el concert econòmic.

- Acabades les eleccions del 2010, al vostre blog personal vau fer un apunt titulat "Després de l'hivern, vindrà la primavera", en què paràveu molt de sumar. Noteu que sumeu?

- Efectivament, després de l'hivern ha vingut la primavera, i és evident que el partit està en una situació molt millor que la que va viure els dies posteriors al 28 de novembre del 2010. Parlava de la importància de sumar, i ho continuo mantenint, perquè volem ser la majoria d'aquest país per proclamar la independència. I amb qui hem de sumar? Amb qui vulgui sumar, perquè si sumem amb algú que no vol sumar, no serveix de res. I ho hem demostrat a bastament: jo personalment al Parlament Europeu, sumant amb Ramon Tremosa (CiU) i Raül Romeva (ICV), aquí a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, amb un acord també amb CiU i ICV; amb l'acord sobre el concert econòmic amb CiU i ICV; a les últimes eleccions espanyoles, amb Reagrupament i Catalunya Sí...

- Malgrat la voluntat de sumar, les enquestes apuntent que ERC creix, però sense arribar als 23 diputats del 2003. Què li falta a ERC?

- A ERC li falten moltes coses, al president del partit segur que també n'hi falten moltes, les circumstàncies externes també són molt diferents...

- Us proposeu captar el votant maragallista del PSC?

- Pot ser que aquest votant no sigui explícitament independentista, i que una aposta explícitament independentista com ERC potser no el convenci. En la mesura que entengui que el país ha canviat i que les circumstàncies fan més evident que mai que l'única sortida per resoldre els problemes dels catalans és que pugui decidir què fa amb els seus impostos i amb tot, pot ser que llavors voti ERC. A nosaltres ens agradaria molt. Però, en tot cas, no deixarem de dir el que hem dit per intentar guanyar votants. Si els ciutadans de Catalunya es resignen a deixar-se arrossegar cap a la misèria, o decideixen fer un pas endavant i sortir de l'Estat espanyol i sortir d'aquesta situació d'expoli, depèn exclusivament d'ells.

- Durant tota l'entrevista, doneu molta càrrega de responsabilitat als ciutadans de Catalunya.

- És que són ciutadans de Catalunya els que, amb el seu vot, decideixen qui governa i qui no! I si decideixen que estan decebuts amb les polítiques que han fet els partits que van votar, doncs que canviïn el seu vot. Estem en un sistema democràtic en el qual, en última instància, les decisions les pren el ciutadà amb el seu vot.

- Però en aquests quatre anys, els polítics han d'administrar aquest vot.

- Sí, però durant aquests quatre anys, hi ha d'altres eleccions. I portem una ràfega en què CiU les guanya totes: catalanes, municipals i espanyoles. Per tant, els ciutadans avalen la gestió de CiU. Qui decidirà el proper Parlament? Els ciutadans, no? No hi haurà pas un sorteig d'escons!

- Opteu, doncs, per una via gradualista, enfront a la més unilateral de SI?

- És que si tinguéssim majoria absoluta, seríem unilaterals! Però són els ciutadans de Catalunya els que han donat 62 diputats a CiU i 10 a ERC.