Oriol Junqueras ha lamentat els retrets "injustos, poc rigorosos i poc precisos" per part dels oponents a liderar ERC després del congrés del 15 de novembre. En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio aquest dilluns, l'expresident del partit ha defensat el paper que va exercir l'octubre del 2017 davant les crítiques rebudes en els últims dies: "No vaig faltar a cap de les meves obligacions", ha defensat.
Junqueras s'ha referit a la seva presència al Departament d'Economia en l'escorcoll de la Guàrdia Civil dies abans del referèndum, a la vegada que ha reivindicat que després de la DUI va ser "l'únic conseller" que va estar present a la seu de la conselleria i també al Parlament. No ha volgut pronunciar-se sobre si estava a Montserrat en aquells dies, però sí que ha assegurat que una de les seves tasques va ser aconseguir suports internacionals. Junqueras ha posat especial èmfasi a aconseguir el posicionament de Donald Tusk, en aquells moments president del Consell Europeu. Per què no vol donar més detalls de tot plegat? "Hi ha coses que no s'han d'explicar, perquè tornarem a fer un referèndum i necessitarem molts suports i consensos que no es poden cremar".
Pel que fa al partit, ha admès que no està en el "millor moment de la història", però s'ha mostrat disposat a assumir el repte de liderar un nou projecte. A la vegada, ha lamentat que existissin dues ànimes a ERC, en referència a les discrepàncies amb Marta Rovira. Junqueras no s'ha pronunciat sobre el seu vot en el pacte amb el PSC per investir Salvador Illa, però ha assegurat que no va intentar mantenir càrrecs del partit al Govern ni que va participar de la decisió d'avançar les eleccions.
Junqueras ha insistit a desmarcar-se de la trama B del partit: "Hi ha captures de grups de WhatsApp on es diu que jo no en sabia res". De la mateixa manera, ha demanat no centrar-se en el "fangar" i en el "retret perpetu" i abordar quin ha de ser el nou projecte per a ERC i per al país. L'expresident d'ERC també ha negat que el ninot de Sant Vicenç dels Horts sorgís de la direcció municipal, com havia dit Ernest Maragall.
Les precandidatures a presidir ERC
Les precandidatures registrades són Militància Decidim (Oriol Junqueras i Elisenda Alamany), Nova Esquerra Nacional (Xavier Godàs i Alba Camps), Foc Nou (Helena Solà i Alfred Bosch) i Recuperem ERC (Xavier Martínez i Àngel Ruiz). Les dues primeres són sorgides de l'actual direcció i les últimes són crítiques amb els pactes amb el PSC. Són els tàndems que formen els candidats a la presidència i a la secretaria general. Tenen fins al 15 de novembre per recollir uns 400 avals cadascuna, el 5% de la militància. Només si aconsegueixen aquest nombre seran proclamades oficialment candidatures.
Què defensa la candidatura de Junqueras?
Militància Decidim considera que Junqueras ha estat apartat dels òrgans de decisió del partit en els últims anys i que ara ha de reconduir ERC després dels últims retrocessos electorals, de qui responsabilitzen Rovira, els membres del Govern de Pere Aragonès, i, per extensió, bona part de la candidatura Nova Esquerra Nacional. Es distancien amb claredat de les accions comunicatives més polèmiques.
L'equip de l'expresident republicà té la mirada posada en eixamplar la base i fer d'Esquerra un "partit gran". Sobre els pactes amb el PSC, Junqueras no s'ha expressat amb claredat, si bé la resta de candidatures el responsabilitzen d'acords com els de les diputacions o a Barcelona, fins i tot d'esquena a una part de la direcció, i l'acusen de voler mantenir els seus afins dins l'executiu de Salvador Illa.