Què sabem (i què no) de la investigació interna a ERC per les accions de falsa bandera

El partit, que fa unes setmanes demanava ampliar la recerca sobre els cartells de Maragall, carpeta que continua monopolitzant el pols entre Rovira i Junqueras, congela ara les perquisicions fins després del congrés

Una pausa durant una executiva nacional d'ERC
Una pausa durant una executiva nacional d'ERC | Europa Press
17 d'octubre de 2024, 08:15
Actualitzat: 8:23h

En la pugna interna a ERC s'ha arribat a un grau de complexitat i pugna tan alt que la veritat, o la percepció de la veritat, és un concepte que a primera vista costa de discernir. Els militants, que hauran de votar la futura direcció el 30 de novembre, es troben immersos en un exercici constant per desgranar qui sona més creïble en una cursa impregnada per la polèmica de les accions de falsa bandera de les quals encara no se'n coneixen tots els detalls. Tothom exigeix proves, i no sempre es presenten.

En un clima de filtracions i retrets creuats, aquest dimecres la direcció del partit, encara liderada per Marta Rovira, ha emès un comunicat demanant "respecte i responsabilitat" a totes les persones implicades en el 30è congrés nacional, només després del qual es reprendrà la recerca sobre els cartells contra l'Alzheimer, tal com ha confirmat Catalunya Ràdio aquest dijous al matí. Aquesta setmana, però, s'ha tornat a veure tenyida per l'afer dels germans Maragall. Què sabem i què no d'aquesta polèmica? Qui en són els responsables? Quin ha estat el paper de Junqueras i Rovira en tot el serial? Què passa amb altres actuacions similars?

Investigació interna

L'1 de juliol una informació del diari Ara destapava que els cartells contra l'Alzheimer amb la imatge dels germans Maragall, apareguts durant la campanya de les municipals del 2023 -en les quals es presentava Ernest Maragall a l'alcaldia de Barcelona- van sortir de les files d'ERC. En aquell moment el partit va activar la comissió d'ètica, conformada per Rovira i set persones més del partit, que iniciarien la investigació a partir del testimoni de múltiples persones. El responsable de redactar l'informe seria l'encarregat de compliment, Xavier Mombiela

El consell nacional "més dolorós"

El 12 de juliol Rovira va posar fi a sis anys d'exili. Després d'un breu dinar amb els pares, va encapçalar presencialment l'executiva nacional del partit que abordaria la investigació interna sobre els cartells. Segons membres de la direcció consultats, no es va poder veure físicament l'informe, sinó que només van escoltar les explicacions de Rovira i Mombiela. Ho titllen d'"anomalia" en comparació a altres casos. L'entorn de Rovira ho nega i assegura que sí que es va deixar veure, però que no se'n van repartir còpies, com és "habitual".

Tot seguit, Rovira va exposar les conclusions de l'informe davant del consell nacional del partit: es proposa expulsar un militant i expedientar tres altres càrrecs. Són Tolo Moya, Marc Colomer, Sergi Sabrià i el militant de l'Anoia responsable dels cartells. També es relaten algunes parts de l'informe. Els consellers nacionals no tenen accés al document. "Va ser un dels consells nacionals més dolorosos de la història d'ERC. Hi havia consellers nacionals plorant perquè veien l'informe suficient, però alhora no volien rebatre Rovira, que acabava de tornar de l'exili", explica un dels presents. 

Què diu l'informe?

Pocs dies després d'aquella executiva, alguns membres van demanar veure físicament l'informe. Així es va permetre. Es tracta d'un document d'unes dotze pàgines. Segons fonts que hi han tingut accés, es recullen declaracions i no proves. S'hi consigna que una persona apunta que Junqueras era coneixedor dels cartells molt abans que sortís a la premsa. "Si ho sabia, per què no el van citar a declarar en la investigació interna?", apunten des de l'entorn de l'expresident republicà.

Així mateix, quatre veus "anònimes", per por a "represàlies", apunten que Tolo Moya, exdircom del partit, en va tenir la idea. No la iniciativa concreta sobre els cartells de l'Alzheimer, sinó de mesclar la figura de Maragall amb algun element per atacar la seva edat i així aconseguir generar rèdits i suports a les municipals. L'execució final seria del militant de l'Anoia. Moya, allunyat del partit, preveu emprendre accions legals contra ERC. Assegura que encara no ha vist l'informe.

En 12 pàgines el document apunta moltes altres coses, però encara no han sortit a la llum. Quin va ser el paper de Rovira? Com se suposa que se'n va assabentar Junqueras? Qui li va dir? Com? Tot plegat encara està pendent de resoldre.

La comissió de garanties retorna l'informe

Davant tots aquests buits, la comissió de garanties del partit, formada per cinc juristes i encarregada de valorar si s'apliquen o no les sancions proposades, va retornar fa unes setmanes l'informe a la comissió d'ètica per trobar-lo poc precís i va demanar una ampliació de la investigació. Segons els estatuts del partit, una investigació d'aquestes característiques es pot allargar com a molt tres mesos, amb una pròrroga de sis.

En aquests moments, la direcció ha optat per estendre la investigació. Per tant, l'informe inicial que posa a la diana Junqueras i Moya, no és encara concloent. A hores d'ara, la direcció no sap donar una data de quan es presentarà un informe ampliat.

Ninot de Junqueras

Més enllà dels cartells, aquest dimarts Maragall va apuntar en una entrevista a RAC1 que el ninot que va sortir penjat en un pont de Sant Vicenç dels Horts amb la cara de Junqueras quan ell era a la presó, amb el missatge "podreix-te a la presó", prové de l'entorn de l'expresident del partit. L'exalcaldessa republicana del municipi i cap de files del partit, Maite Aymerich, ho ha negat aquest dimecres, també en una entrevista a la mateixa emissora. Concretament, ha demanat que s'aturin de fer acusacions sense proves i ha apuntat que si ella ho aconsegueix acreditar, demostrarà que la idea neix de la direcció del partit.