26
d'abril
de
2022, 09:14
Actualitzat:
11:22h
El president d'ERC, Oriol Junqueras, considera que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que fins ara no s'ha pronunciat sobre l'escàndol, té "avui o demà una ocasió excel·lent" per començar a assumir responsabilitats pel cas d'espionatge polític a l'independentisme. El líder dels republicans ha fixat el dijous com l'horitzó per saber si el govern espanyol està disposat o no a forçar dimissions i ha recordat que l'any 1995 Felipe González va trigar 15 dies en fer caure l'aleshores vicepresident Narcís Serra i tot va acabar en unes eleccions anticipades. "Estem segurs que el govern espanyol acabarà assumint ara també la responsabilitat", ha dit en una entrevista a Els Matins de TV3, on ha recordat que també Unides Podem està exigint dimissions per l'escàndol.
És dijous quan el Congrés ha de votar el decret de mesures per pal·liar l'impacte econòmic de la guerra d'Ucraïna i quan es visibilitzarà si ERC vota en contra -com ha amenaçat en cas que no es produeixin dimissions- o bé s'absté. La jornada servirà per valorar fins a quin punt es pot marcar un punt d'inflexió en la majoria que fins ara ha garantit l'estabilitat a Sánchez. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va advertir aquest dilluns que la seva voluntat és arribar "fins al final" a l'hora de depurar responsabilitats.
Junqueras ha considerat "igual de greu" que l'espionatge s'hagi produït per part del CNI amb autorització judicial, com publica aquest dimarts El País. En tot cas, el dirigent republicà ha posat en dubte la "credibilitat" de la font que proporciona la informació perquè considera que el CNI "ha espiat massivament" i no de forma puntual. "Si diu que han espiat poc, qui ha espiat tota la resta?", ha deixat caure. A més ha assenyalat que de poc serveix una investigació interna del CNI si qui va espiar és el propi CNI. "De què serviria si són ells mateixos els que han espiat?", ha preguntat.
Junqueras ha argumentat que el govern espanyol ha d'assumir responsabilitats tant si va ordenar l'espionatge com si no va el va ordenar i el va permetre com si no sabia que s'estava produint, ja que això suposaria evidenciar que "no controlen els seus serveis secrets". Amb tot, no ha concretat qui exactament hauria de dimitir i ha situat la pressió d'aquesta decisió sobre el govern espanyol, que és, segons l'independentisme, qui coneix com i qui ha fet l'espionatge. Ha recordat, en aquest sentit, que no només han estat espiades les 65 persones acreditades per Citizen Lab, sinó també totes aquelles que han interlocutat amb els espiats.
El líder d'ERC ha deixat clar que el vot al Congrés al decret de dijous anirà supeditat a la reacció que tingui el govern espanyol en les properes hores. Amb tot, ha refermat l'aposta d'ERC per la via negociada i la taula de diàleg. "Ens permet acumular capital polític a ulls de la comunitat internacional", ha defensat tot assenyalant que és una mala carta de presentació que la resta de països sàpiguen que l'Estat "contraespia" la part que s'asseu a negociar. "Ells sí que perden capital polític i, com més triguin a respondre, menys capital polític els queda", ha sentenciat.
En la mateixa línia s'ha expressat el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que ha assenyalat que en les properes 48 hores hi ha compareixences al Senat i al Congrés perquè el govern espanyol assumeixi responsabilitats. En cas contrari, amenacen de votar en contra del decret del dijous: "L'únic idioma que entén el PSOE es tombar-li l'agenda legislativa". El dirigent ha admès que votar en contra del decret "pot ser lesiu per a un partit d'esquerres", però "molt més lesiu és en democràcia espiar a qui no t'agrada". Rufián ha demanat que la pressió se centri en com respondrà el PSOE. "Si no els agradem, que ho diguin. Si són tan valents i tan xulos, que diguin que volen pactar i governar amb el PP", ha sentenciat.
Sobre la comissió de secrets, Rufián ha insistit que "és fals" que no es constitueixi per "vetos creuats" entre el PP i els independentistes i que aquesta és només "la versió del PSOE per no convocar-la". En tot cas, ha denunciat que aquesta "no serveix de res" perquè ni hi ha càmeres ni es pot revelar el que el director del CNI expliqui.
Dels CDR a la detenció de Carles Puigdemont
El CNI ha admès que va utilitzar el programa d'espionatge israelià que només poden adquirir estats, Pegasus, per espiar persones de l'entorn independentista català, però ha subratllat que ho va fer sempre de manera individualitzada i amb autorització judicial, segons publica l'edició en paper del rotatiu madrileny El País en l'edició d'aquest dimarts. Fonts del servei d'intel·ligència espanyol no revelen ni a qui van espiar ni quan, però desconfien de la investigació de Citizen Lab que va destapar el presumpte espionatge a almenys 65 independentistes amb Pegasus. Asseguren, en canvi, que molts dels que figuren a la llista no van ser espiats mai pel centre.
Les mateixes fonts sí que admeten que els líders d'associacions independentistes catalanes han estat objecte informatiu del CNI els darrers anys, en virtut del mandat legal que li atribueix la potestat de prevenir i evitar qualsevol amenaça a la integritat territorial d'Espanya, segons recorda el rotatiu.
A més, les fonts del CNI admeten que l'ens va adquirir Pegasus a mitjans de la dècada passada per uns sis milions. També corroboren que s'ha utilitzat per espiar càrrecs públics independentistes i expliquen que, en concret, se'ls ha infectat mòbils particulars que es van utilitzar per contactar amb "grups de caràcter violent com els Comitès de Defensa de la República (CDR)". Totes les escoltes, afegeixen, es van fer amb autorització judicial.
Una altra de les escoltes en què suposadament s'hauria utilitzat Pegasus, afegeix el diari, és la que va dur a la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya el març del 2018. El CNI tenia controlat el mòbil d'un dels acompanyants de l'expresident i això li va permetre seguir el vehicle.
És dijous quan el Congrés ha de votar el decret de mesures per pal·liar l'impacte econòmic de la guerra d'Ucraïna i quan es visibilitzarà si ERC vota en contra -com ha amenaçat en cas que no es produeixin dimissions- o bé s'absté. La jornada servirà per valorar fins a quin punt es pot marcar un punt d'inflexió en la majoria que fins ara ha garantit l'estabilitat a Sánchez. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va advertir aquest dilluns que la seva voluntat és arribar "fins al final" a l'hora de depurar responsabilitats.
Junqueras ha considerat "igual de greu" que l'espionatge s'hagi produït per part del CNI amb autorització judicial, com publica aquest dimarts El País. En tot cas, el dirigent republicà ha posat en dubte la "credibilitat" de la font que proporciona la informació perquè considera que el CNI "ha espiat massivament" i no de forma puntual. "Si diu que han espiat poc, qui ha espiat tota la resta?", ha deixat caure. A més ha assenyalat que de poc serveix una investigació interna del CNI si qui va espiar és el propi CNI. "De què serviria si són ells mateixos els que han espiat?", ha preguntat.
Junqueras ha argumentat que el govern espanyol ha d'assumir responsabilitats tant si va ordenar l'espionatge com si no va el va ordenar i el va permetre com si no sabia que s'estava produint, ja que això suposaria evidenciar que "no controlen els seus serveis secrets". Amb tot, no ha concretat qui exactament hauria de dimitir i ha situat la pressió d'aquesta decisió sobre el govern espanyol, que és, segons l'independentisme, qui coneix com i qui ha fet l'espionatge. Ha recordat, en aquest sentit, que no només han estat espiades les 65 persones acreditades per Citizen Lab, sinó també totes aquelles que han interlocutat amb els espiats.
El líder d'ERC ha deixat clar que el vot al Congrés al decret de dijous anirà supeditat a la reacció que tingui el govern espanyol en les properes hores. Amb tot, ha refermat l'aposta d'ERC per la via negociada i la taula de diàleg. "Ens permet acumular capital polític a ulls de la comunitat internacional", ha defensat tot assenyalant que és una mala carta de presentació que la resta de països sàpiguen que l'Estat "contraespia" la part que s'asseu a negociar. "Ells sí que perden capital polític i, com més triguin a respondre, menys capital polític els queda", ha sentenciat.
En la mateixa línia s'ha expressat el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que ha assenyalat que en les properes 48 hores hi ha compareixences al Senat i al Congrés perquè el govern espanyol assumeixi responsabilitats. En cas contrari, amenacen de votar en contra del decret del dijous: "L'únic idioma que entén el PSOE es tombar-li l'agenda legislativa". El dirigent ha admès que votar en contra del decret "pot ser lesiu per a un partit d'esquerres", però "molt més lesiu és en democràcia espiar a qui no t'agrada". Rufián ha demanat que la pressió se centri en com respondrà el PSOE. "Si no els agradem, que ho diguin. Si són tan valents i tan xulos, que diguin que volen pactar i governar amb el PP", ha sentenciat.
Sobre la comissió de secrets, Rufián ha insistit que "és fals" que no es constitueixi per "vetos creuats" entre el PP i els independentistes i que aquesta és només "la versió del PSOE per no convocar-la". En tot cas, ha denunciat que aquesta "no serveix de res" perquè ni hi ha càmeres ni es pot revelar el que el director del CNI expliqui.
Dels CDR a la detenció de Carles Puigdemont
El CNI ha admès que va utilitzar el programa d'espionatge israelià que només poden adquirir estats, Pegasus, per espiar persones de l'entorn independentista català, però ha subratllat que ho va fer sempre de manera individualitzada i amb autorització judicial, segons publica l'edició en paper del rotatiu madrileny El País en l'edició d'aquest dimarts. Fonts del servei d'intel·ligència espanyol no revelen ni a qui van espiar ni quan, però desconfien de la investigació de Citizen Lab que va destapar el presumpte espionatge a almenys 65 independentistes amb Pegasus. Asseguren, en canvi, que molts dels que figuren a la llista no van ser espiats mai pel centre.
Les mateixes fonts sí que admeten que els líders d'associacions independentistes catalanes han estat objecte informatiu del CNI els darrers anys, en virtut del mandat legal que li atribueix la potestat de prevenir i evitar qualsevol amenaça a la integritat territorial d'Espanya, segons recorda el rotatiu.
A més, les fonts del CNI admeten que l'ens va adquirir Pegasus a mitjans de la dècada passada per uns sis milions. També corroboren que s'ha utilitzat per espiar càrrecs públics independentistes i expliquen que, en concret, se'ls ha infectat mòbils particulars que es van utilitzar per contactar amb "grups de caràcter violent com els Comitès de Defensa de la República (CDR)". Totes les escoltes, afegeixen, es van fer amb autorització judicial.
Una altra de les escoltes en què suposadament s'hauria utilitzat Pegasus, afegeix el diari, és la que va dur a la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya el març del 2018. El CNI tenia controlat el mòbil d'un dels acompanyants de l'expresident i això li va permetre seguir el vehicle.