Les defenses del vicepresident català, Oriol Junqueras, i el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, per una banda i, per l'altra, de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l'exsecretària de la cambra Anna Simó, han maniobrat per mirar de treure els seus clients de la presó. Els seus advocats han presentat aquest dimarts sengles recursos al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, per bé que tenen poques possibilitats de prosperar.

En el cas de Junqueras i Romeva, subratlla que van defensar la independència per vies legals i no violentes. "El projecte polític independentista és legal i d'acord amb el dret internacional dels estats democràtics. Negar l'espai polític independentista és negar la jurisprudència del propi Tribunal Constitucional", resumeix el recurs. El mateix document nega que puguin imputar-se a Junqueras i Romeva els delictes de malversació i rebel·lió: el primer perquè assegura que no es van dedicar fons públics al referèndum, i el segon perquè en cap moment del procés sobiranista hi ha hagut un "alçament violent".

Igualment, l'advocat, Andreu Van den Eynde, critica Llarena per la seva suposada falta de neutralitat i per basar la interlocutòria de processament en acusacions no demostrades i lamenta el desenvolupament del període d'instrucció, la judicialització de la política i la criminalització de l'independentisme, així com la "falta de garanties i drets" dels processats. En un escrit de 24 pàgines pels dos polítics empresonats, el lletrat assegura que estan vivint un "calvari immerescut" i que s'han vulnerat els seus drets polítics.

Jutjat competent

Per començar, l'advocat reitera que el Suprem no té competències per jutjar aquest cas, i critica que la causa s'hagi repartit també amb l'Audiència Nacional espanyola, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona. Així, critica que les normes de repartiment del Suprem no siguin "objectives ni predeterminades" i que hi hagi hagut un "relaxament de la competència" de cada tribunal sense precedents. En el mateix sentit, critica les "investigacions extraprocessals" de la fiscalia, o la "causa general" del Jutjat d'Instrucció 13, que remet els indicis que troba al Suprem.

El text és molt dur contra Llarena, a qui acusa d'actuar de forma "inquisitiva" i d'orientar el procediment judicial cap a la "confirmació de tesis de culpabilitat preconcebudes". Així, recrimina que el jutge valori els silencis dels investigats en la seva contra així com la seva proclamació d'innocència. De fet, considera que la interlocutòria de processament sembla més una "sentència definitiva que una interlocutòria provisional".

Clar biaix de Llarena

Per a Junqueras i Romeva, la instrucció ha tingut un "clar biaix" a favor de les acusacions, ja que, per exemple, no s'han respost alguns recursos de les defenses, com un presentat contra una interlocutòria de l'11 de desembre, i en canvi s'ha fet una "àgil conformació de les evidències de càrrec". En el mateix sentit, critica Llarena per fer una "delegació acrítica de la investigació en la policia judicial", la Guàrdia Civil, que presenta informes amb "valoracions subjectives, evidents errors de traducció o transcripció i sempre en perjudici dels investigats".

Els atestats de la Guàrdia Civil, Llarena els considera "pericials d'intel·ligència", diu la defensa, i els fets que relaten els instructors d'aquests atestats no han estat corroborats per ells mateixos davant del tribunal, però s'accepten com a certs. De fet, Llarena ha denegat l'interrogatori d'aquests guàrdies civils i s'han denegat diligències de les defenses "clarament pertinents".

Neutralitat absent

Per això, la neutralitat del jutge instructor, amb el deure de consignar tant el que perjudica com el que beneficia l'investigat, "brilla per la seva absència", i posa diversos exemples. També recrimina que les acusacions polemitzin amb els interrogats o que fins i tot el mateix Llarena es mostrés "ofès" per algunes declaracions dels investigats, com quan Jordi Turull va recriminar que es filtressin a la premsa les resolucions judicials.

Llarena basa l'acusació per rebel·lió amb la suposada violència del 20 de setembre i l'1 d'octubre, però la defensa de Junqueras i Romeva creu que fa una "interpretació totalment esbiaixada" dels fets d'aquells dos dies. Sobre el 20 de setembre, l'advocat posa de rellevància la paradoxa que es produís un escorcoll, segons Llarena, per investigar la preparació de l'1-O mentre el jutge que va ordenar l'escorcoll negava que fos per aquest motiu. Sobre els fets de l'1-O l'advocat hi passa molt ràpid per sobre per assegurar que la gent va "protegir el seu vot de manera pacífica".

El paper de Romeva

De Romeva, a més, concreta que el relat de la interlocutòria del jutge el deixa "desconnectat de la dinàmica rebel" i el vincula al vot per internet i a la difusió internacional del procés, cosa que encara fa menys viable acusar-lo de rebel·lió, segons el seu advocat.

Sobre la malversació de fons públics, el recurs assenyala que el jutge només es basa en interpretacions de la Guàrdia Civil, sense cap prova, i que la Intervenció de la Generalitat va dir el 31 de gener que no s'havia gastat cap euro públic en el referèndum i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ho va dir públicament al Congrés de Diputats el 7 de febrer.

El cas de Forcadell i Simó

Al seu torn, la defensa de Carme Forcadell i Anna Simó ha recorregut la interlocutòria de processament de Llarena en què el jutge envia a judici a Forcadell pel delicte de rebel·lió i a Simó per un delicte de desobediència.

En l'escrit, s'argumenta que totes dues van actuar sempre complint el reglament de la cambra i emparades per la "llibertat d'expressió" i la "inviolabilitat parlamentària". En el cas de Forcadell, el recurs rebat els arguments del jutge per defensar que la presidenta del Parlament "no va actuar amb violència", tal i com requereix el delicte de rebel·lió. A més, subratlla que la causa no s'hauria d'instruir al Suprem (perquè hi ha processats que no estan aforats) i que, en tot cas, s'hauria de donar trasllat al TSJC.

Recurs a la interlocutòria de divendres

El jutge Llarena va processar Forcadell i Simó divendres, juntament amb 23 investigats més a la causa oberta al Tribunal Suprem. La interlocutòria es pot recórrer i l'advocada de totes dues, Olga Arderiu, ja ha fet el pas. En els recursos, la lletrada demana a Llarena que arxivi la causa contra les dues. 

Als recursos, la defensa argumenta que tots els fets que s'investiguen van passar a Catalunya i que, per tant, el Suprem no és el tribunal competent per jutjar-los i demana a Llarena que derivi la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A més, assenyala que a la causa hi hagi investigats que no són aforats. 

Vulneració de drets

En el recurs, l'advocada de la defensa exposa també motius pels quals consideren que Llarena està vulnerant el dret a la tutela judicial efectiva, a la defensa i a un procediment amb garanties. Per això, creu que hauria de ser un únic tribunal el que instruís tota la causa oberta pel procés (ara hi ha un jutjat de Barcelona, el Suprem i l'Audiència Nacional) 

Al recurs també s'exposa que, segons la defensa de Forcadell i Simó, el delicte de rebel·lió no existeix, ja que a la interlocutòria "no es descriu cap alçament violent i públic", requisit detallat al Codi Penal per parlar de rebel·lió. Així mateix, afirma que els actes que van protagonitzar les processades van ser "absolutament pacífics", posant de manifest que en algunes manifestacions es van aglomerar més de dos milions de persones "sense que es produís ni un sol incident". 

Argumenta també que defensar la independència de Catalunya és un dret "emparat per la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica" i diuen que no hi va haver cap "alçament violent" quan es va aprovar la declaració d'independència. 

Una declaració d'independència sense efectes jurídics 

Al recurs, s'especifica que la declaració d'independència contenia una part dispositiva que al·ludia a construir una república catalana. Però que aquest apartat "no es va votar" i que no va tenir "cap efecte jurídic". "L'objectiu era exclusivament i en tot moment iniciar una via de negociació amb l'Estat", argumenta la defensa, que també diu que mai es va pensar en usar la violència per aconseguir la independència. 

A més, en el cas de Forcadell, nega que hagi comès el delicte de rebel·lió, que titlla "d'inexistent". A més, com a presidenta del Parlament argumenta que no tenia "potestat per limitar el debat" ja que el Parlament és un "òrgan suprem". També diu que l'actuació de totes dues processades "va complir en tot moment amb el reglament de la cambra". 

A més, considera que si Carme Forcadell ha d'anar a judici ha de ser només pel delicte de desobediència, com la resta de membres de la Mesa processats. Al·lega que l'Estatut d'Autonomia atorga a totes dues "inviolabilitat parlamentària" i que, per això, "no poden ser perseguides penalment".