El primer gran decret de la legislatura corre perill. El motiu? Junts ja ha traslladat al PSOE -així ho ha avançat La Vanguardia- que hi votarà en contra perquè "posa en perill" l'amnistia, com assenyala la formació que comanda Míriam Nogueras a Madrid. El partit ja ha traslladat als socialistes la negativa. L'encarregat de fer-ho va ser el secretari general, Jordi Turull, que es va citar a Barcelona amb el número tres del PSOE, Santos Cerdán. Els dos dirigents, que mantenen una relació fluïda des de la negociació de la investidura, són els encarregats de desbrossar el camí de les discrepàncies que puguin anar sorgint a Madrid, i en aquesta ocasió existeix la possibilitat seriosa que es trenqui la majoria que sustenta Pedro Sánchez.
Quin és el principal problema que detecta Junts? Bàsicament, que en el decret s'hi consigna una reforma de la llei d'enjudiciament criminal (Lecrim) que pot posar entrebancs a l'aplicació de l'amnistia. La norma ve de la passada legislatura i es fa en resposta a una directiva europea. "No és cap mesura ad-hoc per l'amnistia", remarcaven la setmana passada fonts del govern espanyol. El decret té un nom que li permet passar desapercebut. És el reial decret 6/2023, de 19 de desembre, de mesures urgents per a l'execució del pla de recuperació, transformació i resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge. Aquesta norma modifica, en l'article 103, la llei d'enjudiciament civil i li afegeix un nou article, el 43 bis, que regula les qüestions prejudicials. Una qüestió que pot ser clau per l'amnistia.
Ara com ara, quan un tribunal ha d'aplicar una llei i té dubtes sobre si encaixa en el dret europeu, pot preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) com s'ha d'interpretar la legislació. És una circumstància que ja es va produir, per exemple, quan el magistrat Pablo Llarena tenia dubtes sobre les euroordrees emeses contra els dirigents independentistes que no han estat jutjats. En el cas de l'amnistia, si un tribunal l'ha d'aplicar i no té clar si respecta la normativa comunitària, pot presentar aquesta pregunta prejudicial, ben argumentada, i deixar en suspens el procediment en qüestió fins que el TJUE no es pronunciï.
D'on venen les inquietuds? Qui ja maniobra per deixar en suspens l'amnistia fins que es pronuncï Europa és el jutge de Tsunami Democràtic, Manuel García Castellón, amb una acusació per terrorisme molt vinculada al dret europeu. D'aquesta manera, pretén poder involucrar la justícia comunitària en l'aplicació de la llei d'amnistia un cop aquesta s'aprovi al Congrés, de cara a l'abril. Això li permetria deixar en suspens tot el procediment: ni aplicar l'amnistia ni tampoc continuar la investigació. També es dona per fet que el Tribunal Suprem preguntarà a Europa sobre l'amnistia, en el marc de la causa del procés i pel que fa al delicte de malversació.
El PSOE encara veu marge per l'acord
Les votacions de la setmana vinent són el primer gran test d'estrès de la majoria de la investidura després de l'arribada de Sánchez a la Moncloa. Els socialistes necessiten tots els suports -ERC, Junts, PNB, Bildu, BNG i Podem, a banda de Sumar, integrant del govern espanyol- per tirar endavant les mesures legislatives. Fonts del PSOE consultades per l'ACN, en tot cas, assenyalen que encara hi ha marge per l'acord amb el partit de Carles Puigdemont, que tot i haver investit Sánchez sempre intenta marcar distàncies. Els socialistes assenyalen que "continuaran parlant" amb Junts i recorden que en l'anterior legislatura, també sense majoria absoluta, es van anar "acostumant" a aquest tipus de negociacions al Congrés.