15
de març
de
2021, 17:35
Actualitzat:
18:14h
Una de les qüestions que hi ha damunt la taula de la negociació oberta entre ERC, Junts i la CUP és la situació dels diputats independentistes investigats per la justícia o bé pendents de judici per alguna causa vinculada al procés. Elsa Artadi, portaveu de la formació que lidera Carles Puigdemont, ha assegurat aquest matí, després de la reunió de l'executiva del partit, que existeix un "preacord" per un "decàleg" pensat per reformar el reglament del Parlament davant dels casos susceptibles d'esclatar aquesta legislatura. És viu en el record el precedent de Quim Torra, que va perdre l'acta de diputat quan encara no havia estat inhabilitat en ferm pel Tribunal Suprem. Aquest decàleg sobrevolarà la primera reunió de la nova mesa, aquest dimarts a les 9.
Quins són els nou dirigents investigats? Roger Torrent, expresident del Parlament, i Eusebi Campdepadrós, secretari de la mesa en l'anterior legislatura, van veure fa unes setmanes com la Fiscalia els obria un procediment per haver desobeït les directrius del Tribunal Constitucional (TC). Meritxell Serret afronta una declaració del dia 8 d'abril al Suprem després d'haver tornat de l'exili, on ha afrontat ordres de detenció enviades per Pablo Llarena, mentre que Lluís Puig continua a Brussel·les, pendent de les qüestions prejudicials que ha enviat el Suprem al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per esclarir l'abast de les euroordres i el marge de Bèlgica per tombar-les. La justícia belga, en tot cas, va denegar la seva extradició de manera ferma a principis del 2020.
Pau Juvillà, membre de la mesa i representant de la CUP, té pendent un procés per desobediència, mentre que Dolors Sabater, cap de files dels anticapitalistes, està imputada per suspendre la llicència urbanística a una constructora a favor d’una entitat cultural quan era alcaldessa de Badalona. Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, d'ERC, són protagonistes per la causa oberta al jutjat d'instrucció número 13 sobre el referèndum, fet que els va portar a ser detinguts el 20 de setembre del 2017. El termini per obrir la vista oral s'ha anat allargant, però s'asseuran al banc dels acusats aquesta legislatura.
També hi ha un cas específic, que és el de Laura Borràs, la nova presidenta de la cambra i candidata de Junts a la Generalitat. Està investigada pel Tribunal Suprem per un presumpte cas de fraccionament de contractes mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (TC). La causa passarà ara a dependre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Borràs insisteix en la seva innocència i aquest diumenge, en una entrevista a TV3 conduïda per Vicent Sanchis -el seu rol va ser criticat a xarxes per dirigents de Junts-, va assenyalar que no era culpable en cap cas.
El "límit" que consta en aquest preacord, segons ha determinat Artadi, és la sentència "ferma". Introduir aquestes modificacions incloses en el decàleg que negocien Junts, ERC i la CUP passa per una reforma del reglament del Parlament. "Fins aquell moment, la presumpció d'innocència s'ha de preservar", ha apuntat la portaveu del partit de Puigdemont. Borràs va indicar en el seu discurs d'acceptació com a presidenta de la cambra que no pensava acceptar "ingerències" d'altres poders.
El que està al centre del debat és, en concret, l'article 25.4 del reglament del Parlament: "En els casos en què l'acusació sigui per delictes vinculats a la corrupció, la mesa del Parlament, una vegada sigui ferm l'acte d'obertura del judici oral i en tingui coneixement, ha d'acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata. Si es plantegen dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d'incompatibilitats aplicable al llarg de la suspensió, cal el dictamen de la comissió de l'Estatut dels Diputats". Aquest punt, per tant, és susceptible de ser canviat.
Quins són els nou dirigents investigats? Roger Torrent, expresident del Parlament, i Eusebi Campdepadrós, secretari de la mesa en l'anterior legislatura, van veure fa unes setmanes com la Fiscalia els obria un procediment per haver desobeït les directrius del Tribunal Constitucional (TC). Meritxell Serret afronta una declaració del dia 8 d'abril al Suprem després d'haver tornat de l'exili, on ha afrontat ordres de detenció enviades per Pablo Llarena, mentre que Lluís Puig continua a Brussel·les, pendent de les qüestions prejudicials que ha enviat el Suprem al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per esclarir l'abast de les euroordres i el marge de Bèlgica per tombar-les. La justícia belga, en tot cas, va denegar la seva extradició de manera ferma a principis del 2020.
Pau Juvillà, membre de la mesa i representant de la CUP, té pendent un procés per desobediència, mentre que Dolors Sabater, cap de files dels anticapitalistes, està imputada per suspendre la llicència urbanística a una constructora a favor d’una entitat cultural quan era alcaldessa de Badalona. Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, d'ERC, són protagonistes per la causa oberta al jutjat d'instrucció número 13 sobre el referèndum, fet que els va portar a ser detinguts el 20 de setembre del 2017. El termini per obrir la vista oral s'ha anat allargant, però s'asseuran al banc dels acusats aquesta legislatura.
També hi ha un cas específic, que és el de Laura Borràs, la nova presidenta de la cambra i candidata de Junts a la Generalitat. Està investigada pel Tribunal Suprem per un presumpte cas de fraccionament de contractes mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (TC). La causa passarà ara a dependre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Borràs insisteix en la seva innocència i aquest diumenge, en una entrevista a TV3 conduïda per Vicent Sanchis -el seu rol va ser criticat a xarxes per dirigents de Junts-, va assenyalar que no era culpable en cap cas.
El "límit" que consta en aquest preacord, segons ha determinat Artadi, és la sentència "ferma". Introduir aquestes modificacions incloses en el decàleg que negocien Junts, ERC i la CUP passa per una reforma del reglament del Parlament. "Fins aquell moment, la presumpció d'innocència s'ha de preservar", ha apuntat la portaveu del partit de Puigdemont. Borràs va indicar en el seu discurs d'acceptació com a presidenta de la cambra que no pensava acceptar "ingerències" d'altres poders.
El que està al centre del debat és, en concret, l'article 25.4 del reglament del Parlament: "En els casos en què l'acusació sigui per delictes vinculats a la corrupció, la mesa del Parlament, una vegada sigui ferm l'acte d'obertura del judici oral i en tingui coneixement, ha d'acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata. Si es plantegen dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d'incompatibilitats aplicable al llarg de la suspensió, cal el dictamen de la comissió de l'Estatut dels Diputats". Aquest punt, per tant, és susceptible de ser canviat.