El termini per donar resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa el 25% de castellà a totes les aules catalanes s'esgota. Les negociacions entre els partits favorables a la immersió continuen amb l'objectiu de travar una resposta àmplia -sigui de tot l'independentisme o bé incloent-hi, també, PSC i comuns-, però per ara encara no hi ha hagut concrecions. En aquesta situació, Junts, que la setmana passada va proposar un decret al Govern per protegir les direccions de centre davant l'ofensiva judicial, ha assegurat que la resposta als tribunals rebutjarà les quotes, inclourà una "llei ad-hoc", protegirà les direccions dels centres i no tocarà la llei de política lingüística.

El portaveu de Junts, Josep Rius, ha dit que el partit estarà sempre en el consens per protegir l'escola catalana davant les ingerències judicials per part de la justícia espanyola. "Celebrem que s'hagi preparat una resposta en forma de decret i una nova llei ad-hoc, i hem deixat de banda la reforma de la llei de política lingüística. La llei de política lingüística no es toca", ha dit, i ha apuntat que modificar aquesta llei suposava "un risc". 

Rius ha assegurat que la proposta que treballen els partits manté el català com a llengua vehicular i no inclou més castellà, també protegeix les direccions dels centre i deixa en mans del Departament la competència per aprovar els projectes lingüístics. "Tant en el decret com en la nova llei es rebutgen les quotes i la presència de les llengües es determinarà amb criteris pedagògics i per a cada un dels centres educatius", ha detallat Rius. De tota manera, el partit encara no vol donar l'acord per tancat fins que no s'hagi aconseguit blindar tots aquests punts. Junts confia que "en els propers dies" s'arribi a un acord.

De la mateixa manera, està previst que es presenti una iniciativa al Parlament per introduir esmenes a la llei Celaá i des de Junts confien que hi donin suport PSC, ERC i els comuns. Així mateix, ha insistit que la proposta que s'acabi acordant ha de comptar amb el suport de la comunitat educativa.

[h3]"Impunitat política i judicial" a la Monarquia[/h3]
L'executiva de Junts ha abordat també el retorn de Joan Carles I a Espanya i ha constatat que ha pogut tornar a Espanya "sense cap problema legal" i "aplaudit per bona part de la classe política espanyola". "Demostra la impunitat política i judicial de la monarquia a Espanya", ha dit Rius, que ha denunciat que és una institució heredada del franquisme. El retorn de l'Emèrit s'ha produït, ha recordat, amb Pedro Sánchez al govern espanyol, i ha qualificat d'"hipocresia i cinisme" les mostres de rebuig que arriben de la Moncloa. "S'ha rebutjat més d'una vegada obrir comissions d'investigació, sempre amb els vots del PSOE, que no diguin que se senten incòmodes. PSOE i PSC són còmplices de la seva impunitat", ha recordat Rius.  

Junts també ha denunciat els "greus dèficits democràtics" d'Espanya amb el Catalangate i l'operació Catalunya. Rius ha alertat de la "impunitat" am que s'espia dirigents independentistes. "S'han utilitzat les clavegueres per frenar la independència. La preservació de la unitat d'Espanya passa per davant de la democràcia", ha assenyalat Rius, que ha alertat que tot l'Estat és "una claveguera". "No hi ha ningú a Espanya amb ganes de fer net. No ho fa ni el poder judicial ni tampoc el PP i el PSOE", ha indicat.

La reacció del PSOE, diu Junts, demostra que la "degradació de la democràcia a Espanya és irreversible" i ha dit que la destitució de la directora del CNI "no és una resposta", sinó que és "gairebé un insult". Per tot plegat, Rius ha dit, en referència a ERC, que donar estabilitat al govern espanyol o seure en una taula de diàleg seria "blanquejar les clavegueres i banalitzar la guerra bruta".