Junts es desvincula del termini de dos anys per la taula de diàleg

Artadi recorda que no apareix per escrit en l'acord de Govern amb ERC i defensa una avaluació "continuada" de la negociació; posa en dubte que la mesa es torni a reunir després del setembre

Elsa Artadi, portaveu de Junts.
Elsa Artadi, portaveu de Junts. | Junts
30 d'agost de 2021, 13:50
Actualitzat: 14:48h
Elsa Artadi, portaveu de Junts, ha desvinculat aquest dilluns la seva formació del termini de dos anys atorgat a la taula de diàleg amb l'Estat. Artadi, en roda de premsa després de l'executiva del partit que lidera Carles Puigdemont, ha assenyalat que aquest límit temporal no apareix per escrit en l'acord de legislatura rubricat amb ERC, i ha indicat que són "altres" -els republicans i la CUP, que si que el van explicitar- els qui defensen el marge per al mecanisme de negociació amb l'Estat. Artadi ha defensat una "avaluació continuada" de la taula, per bé que ha posat en dubte que hi hagi més reunions a partir del setembre si l'Estat no planteja cap proposta política.

En aquest sentit, Artadi ha carregat contra el PSOE i Podem per "negar" aspectes clau de la taula, com per exemple que s'hi pugui tractar l'autodeterminació i l'amnistia. "Totes les incerteses es mantenen després de l'estiu", ha ressaltat la portaveu de Junts, que ha donat per fet que a la taula només s'hi asseuran membres del Govern en la part catalana, com ja havia avançat el president Pere Aragonès al programa Els Matins de TV3. Els consellers integrants s'acabaran de decidir la setmana vinent. Un cop es posi en marxa el diàleg, ha apuntat Artadi, l'independentisme ha d'exhibir "unitat", sobretot al Congrés, per aprofitar la "debilitat" del PSOE.

Tot i que Aragonès ha indicat que "moltes vegades" s'han sentit "sols" en la demanda d'una sortida negociada al conflicte, ha volgut tancar qualsevol fissura existent amb Junts, malgrat l'evidència de les percepcions diferents sobre l'aproximació al diàleg. "La posició del Govern serà compacta", ha apuntat sobre la relació entre els socis. Tot i això, al llarg de les últimes setmanes s'han expressat visions discrepants amb la taula, com és el cas de la verbalitzada per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, al costat de Torra a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). Puigneró, en el mateix fòrum, va demanar no renunciar a la unilateralitat per tal de no perdre "força" negociadora davant l'Estat. Segons Aragonès, "ningú" aposta pel xoc en el curt termini.

Aragonès ha enviat aquest dilluns un avís a Pedro Sánchez: si no hi ha "avenços", l'acord signat entre ERC i el PSC per situar Sánchez a la Moncloa a canvi de posar en marxa un mecanisme de negociació entre governs pot "saltar pels aires". L'agenda i l'ordre del dia, de fet, s'estan negociant directament amb la Moncloa. En els propers dies s'acabarà de perfilar qui integra les dues delegacions, que patiran canvis respecte el febrer del 2020 perquè només hi haurà membres de l'executiu.

Els consellers de la formació que lidera Carles Puigdemont es van reunir aquest diumenge per preparar les prioritats del nou curs, que també estaran marcades per l'elaboració del pla de Govern, el projecte de pressupostos i també inversions com la de l'aeroport del Prat, pactada a l'agost però encara pendent de concrecions. L'executiu es torna a reunir aquest dimarts en la primera cita després de les vacances, i en els propers dies també s'ha de posar en marxa l'anomenat acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia, del qual ja s'està definint el grup promotor. La intenció d'Aragonès és que aquest acord vagi més enllà de la majoria que defensa una sortida acordada al conflicte i l'amnistia per tots els encausats de la tardor del 2017.

Sense acord global per a les municipals amb el PDECat
Tot i que hi ha veus de Junts que han defensat un acord global amb el PDECat per anar a les eleccions municipals del 2023 -va ser el cas de Joaquim Forn, exconseller d'Interior i veu amb ascendència interna, sobretot a Barcelona-, Artadi ha indicat que aquesta opció no està damunt la taula. "Volem presentar llistes pròpies a tots els municipis de Catalunya, i fer-ho amb la nostra marca. No hem fet tot això per desfer el camí fet", ha assenyalat la portaveu de Junts. El PDECat encara disposa de 150 alcaldes arreu del territori, el futur dels quals encara no està definit.

Pel que fa a l'activitat interna del partit, Artadi ha anunciat que procediran a retornar els préstecs que va fer la militància per la campanya de les eleccions del 14-F. Van ascendir a 1,4 milions d'euros i van servir per compensar la manca de drets electorals, que no els permetia accedir a les bestretes dels partits que en tenen. La secretària de finances de la formació, Teresa Pallarès, i el responsable de pressupostos, Marcel Padrós, han estat els encarregats de comunicar que ja es podran retornar les quantitats.