29
de març
de
2021, 12:35
Actualitzat:
13:48h
Pere Aragonès tampoc serà investit aquest dimarts. Junts, tal com ha decidit aquest dilluns al matí l'executiva del partit, no es mourà de l'abstenció i bloquejarà, com ja va fer divendres passat, la tria del candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat. La decisió, que es plasmarà en la votació prevista per demà després del segon debat protagonitzat per Aragonès, arriba després de reunions no presencials celebrades entre dissabte i diumenge. En aquestes trobades, segons les fonts consultades per NacióDigital, no s'hi han registrat avenços en la línia del que defensava Junts, és a dir, a l'hora d'afermar un pacte estable de legislatura amb els republicans, que sí que tenen tancat el suport de la CUP. L'abstenció de Junts implicarà que es posi en marxa el compte enrere de dos mesos per evitar la convocatòria de noves eleccions. Si la setmana passada Jordi Sànchez, secretari general de la formació de Carles Puigdemont, assenyalava que l'acord era qüestió de "dies o setmanes", ara es dona pràcticament per fet que, si arriba, serà una carpeta que s'arrossegarà durant setmanes.
"Tothom ha considerat que no ens havíem de moure de l'abstenció", ha ressaltat Elsa Artadi, portaveu de Junts, en la roda de premsa posterior a l'executiva ampliada, que ha incorporat els membres del grup parlamentari, els dirigents governamentals que no són membres de la cúpula i també càrrecs territorials. Artadi ha volgut clarificar que no volen esgotar els dos mesos de termini i ha indicat que la prioritat és ara "refer confiances". "Volem donar el sí a Pere Aragonès", ha ressaltat l'exconsellera. Per ara, no s'ha pactat el pla de Govern i tampoc el seu disseny i el repartiment de les conselleries. "Jo no parlaria d'esculls, sinó de feina que s'ha de concretar i d'avançar", ha indicat. Entre aquestes carpetes que s'han de tancar hi ha la de l'acció política al Congrés.
Tot i que hi ha hagut veus que, sempre en privat, han apuntat la possibilitat de quedar fora del Govern, Artadi ha indicat que la prioritat és bastir un acord de legislatura que els permeti formar part de l'executiu. "Hi hauria altres opcions, com un acord d'investidura i allà us deixem, però això no està sobre la taula", ha assenyalat la portaveu de Junts, que es troba en quarentena per haver tingut contacte estret amb un positiu de coronavirus. En la mateixa situació està Albert Batet, president del grup parlamentari, de manera que cap dels dos podrà ser a la segona volta de la investidura. Els substituirà Gemma Geis, que és la portaveu parlamentària de la formació. El debat de dimarts, segons Artadi, seria estalviable i la prioritat hauria de ser "negociar".
Des de les eleccions del 14-F s'han celebrat una quinzena de trobades formals entre ERC i Junts, a banda dels cafès paral·lels, en els quals sí que s'ha abordat, amb més o menys concreció, l'estructura del futur Govern i també les travesses dels noms que l'integraran. Però, de moment, no n'hi ha hagut prou per superar les desconfiances. De propostes formals de repartiment de conselleries, això sí, no n'hi ha cap sobre la taula. Junts argumenta que només establint les bases de la legislatura al detall, inclosa la carpeta de Madrid i què fer quan el diàleg naufragui, es pot procedir a formar un executiu estable que aguanti els propers quatre anys. ERC argumenta que les diferències no són "insalvables", però el cert és que una d'elles, el Consell per la República, toca el moll de l'os perquè circumscriu Puigdemont.
El nucli que explica el desacord és la figura de la presidència de la Generalitat. Quim Torra sempre va situar-se voluntàriament a l'ombra de Puigdemont -en el debat parlamentari que el va portar a Palau va assegurar que la seva prioritat seria investir-lo-, i mai va ocupar el seu despatx. Aragonès aposta per exercir amb totes les funcions la litúrgia del càrrec, guanyador com se sent del duel a les urnes. L'única trobada entre el candidat d'ERC i el líder a l'exili la legislatura passada va estar farcida de retrets per part de Puigdemont, que li va traslladar aquestes paraules recollides en el segon volum de les memòries: "Vull que sàpigues que em sento menyspreat per vosaltres. No em reconeixeu el lideratge, quan nosaltres us reconeixem el vostre. És inexplicable, el que esteu fent". La situació no ha variat gaire en els últims compassos del procés.
En privat, ERC acusa Junts de tenir "mal perdre", mentre que el partit de Puigdemont insisteix que es volen "carregar" el seu principal lideratge. En la conferència de Jordi Sànchez de dimarts, per exemple, un dels comentaris que es podien escoltar en boca dels dirigents de Junts és que se'ls estava "bandejant", perquè els republicans ja tenien l'acord tancat amb la CUP. "Se'ls deu haver espatllat la calculadora", han repetit en petits cercles els últims dies, en referència a la necessitat que té Aragonès de sumar els 32 escons de Junts per ser investit. "Els ho posem fàcil per negociar. Hi som sempre", responien les veus d'ERC davant de la posició frontista de Junts. A la seu del carrer Calàbria continuen sense trobar una raó de pes a l'abstenció.
El partit de Puigdemont, però, recorda que és el candidat republicà qui ha de liderar les negociacions i arribar a Palau, i insisteix que el resultat no li dona carta blanca per menystenir-los en les converses. "Anem directes a repetir els errors de l'anterior legislatura si no hi ha un acord estable", ressona des de la sala de màquines de Junts. Qui lidera les converses és Sànchez, que ha apostat inequívocament per la discreció com a divisa. De fet, fonts coneixedores dels contactes insisteixen que, en un altre context -és a dir, si la negociació s'hagués fet a través dels mitjans de comunicació-, ja hauria "saltat tot pels aires". Un senyal que exemplifica com Junts vol controlar la situació és que qualsevol acord no serà sotmès a la consideració de les bases, sinó que decidirà la direcció executiva. En la de dijous passat, que va certificar l'abstenció, s'hi va registrar debat intern. Després dels discursos abrandats dels darrers dies, com el de Batet al Parlament, una eventual consulta a les bases seria d'alt voltatge.
Proposta de reformulació
El matí ha estat marcat per la proposta del Consell per la República de reformular els seus òrgans de governança i, d'aquesta manera, acollir la "direcció col·legiada" que l'independentisme aspira a bastir per no repetir els errors de l'última legislatura. En aquest sentit, segons ha fet públic a través d'una declaració de quatre pàgines, l'entitat convoca Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Marta Rovira, els anticapitalistes i els responsables de l'ANC i Òmnium Cultural per debatre la qüestió amb urgència. L'organisme estarà representat pel seu vicepresident, Toni Comín, exconseller de Salut com a representant d'ERC i ara a l'Eurocambra com a representant de Junts.
"Creiem que el Consell ha estat des del seu naixement -i ha de continuar sent- part de la solució, mai una part del problema. I que, per tant, la seva existència no només no hauria de ser un obstacle, sinó que hauria de facilitar el consens estratègic de tots aquells actors que tenen la constitució de la República com a objectiu prioritari", remarca l'organisme liderat per Puigdemont, que demana "lleialtat" i "confiança" a l'hora d'inserir la nova "direcció col·legiada" -un estat major del procés que apareix en l'acord signat per ERC i la CUP- dins l'estructura establerta a Waterloo. En aquest sentit, l'organisme està obert a modificar el seu reglament per modificar la governança. "Creiem que el Consell és la institució republicana des de la qual s'han d'acordar les estratègies per fer efectiu allò a quèens vam comprometre a partir del resultat del referèndum", sostenen.
L'entitat aprofita per reivindicar la seva "legitimitat", que en aquesta negociació s'ha posat en dubte especialment per part d'ERC. L'exconsellera Meritxell Serret, exiliada fins fa unes setmanes a Brussel·les, assenyalava en una entrevista a NacióDigital que el Consell havia tingut un "biaix partidista". L'organisme assegura que la seva "legitimitat fundacional" emana de l'1-O, i que és per aquest motiu que s'ha anat creant a l'entorn de Puigdemont, que és qui presidia la Generalitat en aquell moment, i d'altres consellers com és el cas de Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí. La segona "legitimitat" que reivindica el Consell és la seva "transversalitat", mentre que la tercera és la "naturalesa democràtica". Al desembre es va constituir l'Assemblea de Representants i està previst que, al juny, aquesta assemblea esculli el president del Consell.
"És un ens que actua de manera sobirana i sense dependència de l'Estat espanyol ni de la seva política; com a institució autoconstituïda, no té cap limitació derivada de les lleis espanyolesi, pel fet que les seves persones jurídiques instrumentals estan a l'exili, està fora de l'abast de l'acció repressora de l'estat espanyol", assenyala el comunicat. "Avui el Consell és l'espai des d'on posen bases de la sobiranització de la societat catalana i sobretot on es parla, es debat i es treballa en la preparació de tot allò que considerem imprescindible per guanyar la confrontació inevitable amb l'estat espanyol. És a dir, per reprendre amb èxit el camí que ens van forçar a interrompre el dia 27 d'octubre de 2017", manté el document, en referència a la declaració d'independència fallida.
Escull negociador
El Consell és el nucli de la discrepància i durant la setmana passada, tot i que ERC va entregar dimecres una proposta per escrit de dues pàgines a Junts, no es va registrar cap avenç en aquest carpeta. Junts aposta perquè el Consell, actualment liderat per l'expresident de la Generalitat i líder del seu partit, es converteixi en l'organisme que lideri el procés. Es tracta, en essència, d'una "bifurcació", en paraules d'Albert Batet: el Govern gestionaria el dia a dia i el Consell s'encarregaria de preparar el nou embat amb l'Estat. ERC prefereix parlar de crear una nova direcció col·legiada i, com a molt, de "reformular" l'entitat -privada- establerta a Brussel·les. L'ANC, amb matisos diferents, també s'obria aquest cap de setmana a una modificació del funcionament de l'ens. El Consell ja formava part de l'acord de legislatura del 2018 que va portar Torra a Palau, però no s'ha desplegat en els termes que estava pactat en el seu disseny.
Els republicans, tot i validar l'entitat que dirigeix Puigdemont com a organisme d'acció internacional en el pacte de legislatura que va permetre la investidura de l'anterior president, no hi han destinat mai figures de primera línia. Marta Rovira, exiliada a Suïssa, no s'hi ha integrat mai malgrat que se l'havia convidada a ser-ne vicepresidenta. Abans de la campanya electoral, els republicans van reclamar que es congelés el Consell amb l'argument que se l'havia d'allunyar de la lluita "partidista". Era una manera de referir-se al fet que Puigdemont no només és líder de Junts, sinó que també va liderar la llista del 14-F. En precampanya va presentar el seu full de ruta, fet que va provocar que ERC es despengés de la segona trobada de l'Assemblea de Representants.
Qui mana al Consell?
L'anomenat consell de govern està presidit per Carles Puigdemont i amb Toni Comín com a director. També en formen part Clara Ponsatí -eurodiputada de Junts, com els altres dos dirigents-, Lluís Puig -exconseller de Cultura i diputat de Junts-, Toni Castellà -portaveu polític de Demòcrates i a les llistes de Junts el 14-F-, Elisenda Paluzie -presidenta de l'ANC-, Guillem Fuster -responsable de Poble Lliure, organització integrada dins la CUP-, Isaac Peraire -vicesecretari general d'ERC-, Neus Torbisco Casals -doctora en Dret i representant d'Òmnium-, Aurora Madaula -representant d'Acció per la República i diputada de Junts-, Carme Garcia -exdirigent d'ICV- i Lluís Llach -cantautor i exdiputat de Junts pel Sí durant la legislatura de l'1-O-. Torbisco ja va ser convidada en la seva condició de jurista per Puigdemont a formar-ne part abans que Òmnium entrés formalment al Consell i la designés com la seva representant.
Al consell de govern ampliat també hi ha Enric Folch -representant de Solidaritat Catalana-, Jordi Pessarrodona -representant d'Independentistes d'Esquerres- i Josep Serra -representant de Moviment d'Esquerres-. Aquestes tres organitzacions van fer costat a la candidatura de Junts a les últimes eleccions, que va liderar Puigdemont com a número u simbòlic al costat de Laura Borràs, candidata efectiva a la Generalitat. La llista va quedar tercera, per darrere del PSC -guanyador de les eleccions- i d'ERC, que va obtenir només un escó i 35.000 vots més que Junts el 14-F.
"Tothom ha considerat que no ens havíem de moure de l'abstenció", ha ressaltat Elsa Artadi, portaveu de Junts, en la roda de premsa posterior a l'executiva ampliada, que ha incorporat els membres del grup parlamentari, els dirigents governamentals que no són membres de la cúpula i també càrrecs territorials. Artadi ha volgut clarificar que no volen esgotar els dos mesos de termini i ha indicat que la prioritat és ara "refer confiances". "Volem donar el sí a Pere Aragonès", ha ressaltat l'exconsellera. Per ara, no s'ha pactat el pla de Govern i tampoc el seu disseny i el repartiment de les conselleries. "Jo no parlaria d'esculls, sinó de feina que s'ha de concretar i d'avançar", ha indicat. Entre aquestes carpetes que s'han de tancar hi ha la de l'acció política al Congrés.
Tot i que hi ha hagut veus que, sempre en privat, han apuntat la possibilitat de quedar fora del Govern, Artadi ha indicat que la prioritat és bastir un acord de legislatura que els permeti formar part de l'executiu. "Hi hauria altres opcions, com un acord d'investidura i allà us deixem, però això no està sobre la taula", ha assenyalat la portaveu de Junts, que es troba en quarentena per haver tingut contacte estret amb un positiu de coronavirus. En la mateixa situació està Albert Batet, president del grup parlamentari, de manera que cap dels dos podrà ser a la segona volta de la investidura. Els substituirà Gemma Geis, que és la portaveu parlamentària de la formació. El debat de dimarts, segons Artadi, seria estalviable i la prioritat hauria de ser "negociar".
Des de les eleccions del 14-F s'han celebrat una quinzena de trobades formals entre ERC i Junts, a banda dels cafès paral·lels, en els quals sí que s'ha abordat, amb més o menys concreció, l'estructura del futur Govern i també les travesses dels noms que l'integraran. Però, de moment, no n'hi ha hagut prou per superar les desconfiances. De propostes formals de repartiment de conselleries, això sí, no n'hi ha cap sobre la taula. Junts argumenta que només establint les bases de la legislatura al detall, inclosa la carpeta de Madrid i què fer quan el diàleg naufragui, es pot procedir a formar un executiu estable que aguanti els propers quatre anys. ERC argumenta que les diferències no són "insalvables", però el cert és que una d'elles, el Consell per la República, toca el moll de l'os perquè circumscriu Puigdemont.
El nucli que explica el desacord és la figura de la presidència de la Generalitat. Quim Torra sempre va situar-se voluntàriament a l'ombra de Puigdemont -en el debat parlamentari que el va portar a Palau va assegurar que la seva prioritat seria investir-lo-, i mai va ocupar el seu despatx. Aragonès aposta per exercir amb totes les funcions la litúrgia del càrrec, guanyador com se sent del duel a les urnes. L'única trobada entre el candidat d'ERC i el líder a l'exili la legislatura passada va estar farcida de retrets per part de Puigdemont, que li va traslladar aquestes paraules recollides en el segon volum de les memòries: "Vull que sàpigues que em sento menyspreat per vosaltres. No em reconeixeu el lideratge, quan nosaltres us reconeixem el vostre. És inexplicable, el que esteu fent". La situació no ha variat gaire en els últims compassos del procés.
En privat, ERC acusa Junts de tenir "mal perdre", mentre que el partit de Puigdemont insisteix que es volen "carregar" el seu principal lideratge. En la conferència de Jordi Sànchez de dimarts, per exemple, un dels comentaris que es podien escoltar en boca dels dirigents de Junts és que se'ls estava "bandejant", perquè els republicans ja tenien l'acord tancat amb la CUP. "Se'ls deu haver espatllat la calculadora", han repetit en petits cercles els últims dies, en referència a la necessitat que té Aragonès de sumar els 32 escons de Junts per ser investit. "Els ho posem fàcil per negociar. Hi som sempre", responien les veus d'ERC davant de la posició frontista de Junts. A la seu del carrer Calàbria continuen sense trobar una raó de pes a l'abstenció.
El partit de Puigdemont, però, recorda que és el candidat republicà qui ha de liderar les negociacions i arribar a Palau, i insisteix que el resultat no li dona carta blanca per menystenir-los en les converses. "Anem directes a repetir els errors de l'anterior legislatura si no hi ha un acord estable", ressona des de la sala de màquines de Junts. Qui lidera les converses és Sànchez, que ha apostat inequívocament per la discreció com a divisa. De fet, fonts coneixedores dels contactes insisteixen que, en un altre context -és a dir, si la negociació s'hagués fet a través dels mitjans de comunicació-, ja hauria "saltat tot pels aires". Un senyal que exemplifica com Junts vol controlar la situació és que qualsevol acord no serà sotmès a la consideració de les bases, sinó que decidirà la direcció executiva. En la de dijous passat, que va certificar l'abstenció, s'hi va registrar debat intern. Després dels discursos abrandats dels darrers dies, com el de Batet al Parlament, una eventual consulta a les bases seria d'alt voltatge.
Proposta de reformulació
El matí ha estat marcat per la proposta del Consell per la República de reformular els seus òrgans de governança i, d'aquesta manera, acollir la "direcció col·legiada" que l'independentisme aspira a bastir per no repetir els errors de l'última legislatura. En aquest sentit, segons ha fet públic a través d'una declaració de quatre pàgines, l'entitat convoca Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Marta Rovira, els anticapitalistes i els responsables de l'ANC i Òmnium Cultural per debatre la qüestió amb urgència. L'organisme estarà representat pel seu vicepresident, Toni Comín, exconseller de Salut com a representant d'ERC i ara a l'Eurocambra com a representant de Junts.
"Creiem que el Consell ha estat des del seu naixement -i ha de continuar sent- part de la solució, mai una part del problema. I que, per tant, la seva existència no només no hauria de ser un obstacle, sinó que hauria de facilitar el consens estratègic de tots aquells actors que tenen la constitució de la República com a objectiu prioritari", remarca l'organisme liderat per Puigdemont, que demana "lleialtat" i "confiança" a l'hora d'inserir la nova "direcció col·legiada" -un estat major del procés que apareix en l'acord signat per ERC i la CUP- dins l'estructura establerta a Waterloo. En aquest sentit, l'organisme està obert a modificar el seu reglament per modificar la governança. "Creiem que el Consell és la institució republicana des de la qual s'han d'acordar les estratègies per fer efectiu allò a quèens vam comprometre a partir del resultat del referèndum", sostenen.
L'entitat aprofita per reivindicar la seva "legitimitat", que en aquesta negociació s'ha posat en dubte especialment per part d'ERC. L'exconsellera Meritxell Serret, exiliada fins fa unes setmanes a Brussel·les, assenyalava en una entrevista a NacióDigital que el Consell havia tingut un "biaix partidista". L'organisme assegura que la seva "legitimitat fundacional" emana de l'1-O, i que és per aquest motiu que s'ha anat creant a l'entorn de Puigdemont, que és qui presidia la Generalitat en aquell moment, i d'altres consellers com és el cas de Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí. La segona "legitimitat" que reivindica el Consell és la seva "transversalitat", mentre que la tercera és la "naturalesa democràtica". Al desembre es va constituir l'Assemblea de Representants i està previst que, al juny, aquesta assemblea esculli el president del Consell.
"És un ens que actua de manera sobirana i sense dependència de l'Estat espanyol ni de la seva política; com a institució autoconstituïda, no té cap limitació derivada de les lleis espanyolesi, pel fet que les seves persones jurídiques instrumentals estan a l'exili, està fora de l'abast de l'acció repressora de l'estat espanyol", assenyala el comunicat. "Avui el Consell és l'espai des d'on posen bases de la sobiranització de la societat catalana i sobretot on es parla, es debat i es treballa en la preparació de tot allò que considerem imprescindible per guanyar la confrontació inevitable amb l'estat espanyol. És a dir, per reprendre amb èxit el camí que ens van forçar a interrompre el dia 27 d'octubre de 2017", manté el document, en referència a la declaració d'independència fallida.
Escull negociador
El Consell és el nucli de la discrepància i durant la setmana passada, tot i que ERC va entregar dimecres una proposta per escrit de dues pàgines a Junts, no es va registrar cap avenç en aquest carpeta. Junts aposta perquè el Consell, actualment liderat per l'expresident de la Generalitat i líder del seu partit, es converteixi en l'organisme que lideri el procés. Es tracta, en essència, d'una "bifurcació", en paraules d'Albert Batet: el Govern gestionaria el dia a dia i el Consell s'encarregaria de preparar el nou embat amb l'Estat. ERC prefereix parlar de crear una nova direcció col·legiada i, com a molt, de "reformular" l'entitat -privada- establerta a Brussel·les. L'ANC, amb matisos diferents, també s'obria aquest cap de setmana a una modificació del funcionament de l'ens. El Consell ja formava part de l'acord de legislatura del 2018 que va portar Torra a Palau, però no s'ha desplegat en els termes que estava pactat en el seu disseny.
Els republicans, tot i validar l'entitat que dirigeix Puigdemont com a organisme d'acció internacional en el pacte de legislatura que va permetre la investidura de l'anterior president, no hi han destinat mai figures de primera línia. Marta Rovira, exiliada a Suïssa, no s'hi ha integrat mai malgrat que se l'havia convidada a ser-ne vicepresidenta. Abans de la campanya electoral, els republicans van reclamar que es congelés el Consell amb l'argument que se l'havia d'allunyar de la lluita "partidista". Era una manera de referir-se al fet que Puigdemont no només és líder de Junts, sinó que també va liderar la llista del 14-F. En precampanya va presentar el seu full de ruta, fet que va provocar que ERC es despengés de la segona trobada de l'Assemblea de Representants.
Qui mana al Consell?
L'anomenat consell de govern està presidit per Carles Puigdemont i amb Toni Comín com a director. També en formen part Clara Ponsatí -eurodiputada de Junts, com els altres dos dirigents-, Lluís Puig -exconseller de Cultura i diputat de Junts-, Toni Castellà -portaveu polític de Demòcrates i a les llistes de Junts el 14-F-, Elisenda Paluzie -presidenta de l'ANC-, Guillem Fuster -responsable de Poble Lliure, organització integrada dins la CUP-, Isaac Peraire -vicesecretari general d'ERC-, Neus Torbisco Casals -doctora en Dret i representant d'Òmnium-, Aurora Madaula -representant d'Acció per la República i diputada de Junts-, Carme Garcia -exdirigent d'ICV- i Lluís Llach -cantautor i exdiputat de Junts pel Sí durant la legislatura de l'1-O-. Torbisco ja va ser convidada en la seva condició de jurista per Puigdemont a formar-ne part abans que Òmnium entrés formalment al Consell i la designés com la seva representant.
Al consell de govern ampliat també hi ha Enric Folch -representant de Solidaritat Catalana-, Jordi Pessarrodona -representant d'Independentistes d'Esquerres- i Josep Serra -representant de Moviment d'Esquerres-. Aquestes tres organitzacions van fer costat a la candidatura de Junts a les últimes eleccions, que va liderar Puigdemont com a número u simbòlic al costat de Laura Borràs, candidata efectiva a la Generalitat. La llista va quedar tercera, per darrere del PSC -guanyador de les eleccions- i d'ERC, que va obtenir només un escó i 35.000 vots més que Junts el 14-F.
Declaració Política 29 M by Naciodigital on Scribd