La investidura d'Aragonès s'enreda

Un gest il·lustra la contradicció que supura en l'independentisme després de la primera sessió del debat d'investidura de Pere Aragonès, una investidura fallida, perquè el candidat a la presidència no ha sumat els suports suficients per fer el salt immediat al Palau de la Generalitat. Just després del discurs inicial d'Aragonès d'aquest divendres, només els diputats d'ERC ha acompanyat el seu cap de files amb un aplaudiment sonor. El grup parlamentari de Junts ha esquivat transmetre complicitat. A la primera fila de l'auditori del Parlament, però, al conseller de Territori, Damià Calvet, se li ha escapat un aplaudiment automàtic, discret, ràpidament frenat. És un gest anecdòtic, que retrata com dins de Junts no totes les veus -especialment les que han assumit responsabilitats al Govern- avalen amb el mateix entusiasme un pols de llarg recorregut per a la investidura. De moment, l'abstenció del partit de Puigdemont evita que Aragonès s'hagi convertit aquest divendres en el 132è president de la Generalitat. Els 42 "sí" són un registre insuficient.

Dimarts, en la segona sessió del debat, l'aspirant d'ERC probablement tampoc podrà ser elegit, perquè tot apunta que no disposarà de més vots a favor que en contra. El posicionament de Junts no es preveu que transiti de l'abstenció al suport afirmatiu si no hi ha un canvi de 180 graus. Així ho transmet la tendresa de les negociacions entre els dos principals partits independentistes -des de dimecres a la tarda no s'ha produït cap contacte formal entre negociadors i ni tan sols s'han intercanviat propostes de l'estructura del futur executiu-, però també el to dels discursos d'ERC i Junts al Parlament, que ha evocat la distància entre formacions. Albert Batet, veu a la cambra del partit de Carles Puigdemont, ha concretat el desacord quan ha demanat a Aragonès que renunciï a la segona votació del debat fins que l'acord estigui més cuinat. Un missatge per descartar una negociació a l'esprint abans de dimarts. Aragonès s'hi ha negat i pretén tornar a comparèixer al Parlament. Pels republicans, la negativa de Junts és "incomprensible" i sona a "excusa", tal com ha verbalitzat Marta Vilalta.

Què distancia ERC i Junts que expliqui una investidura fallida? Al marge de les "malfiances" perennes entre socis -que el candidat ha demanat "superar"-, la falta d'entesa radica en la manera de com s'ha de pilotar la nova etapa del procés. Junts reclama que aquest lideratge s'exerceixi des del Consell per la República, un ens presidit per Puigdemont i que té una cúpula que gravita cap a Junts. Batet hi ha entrat al detall quan ha plantejat que l'estratègia independentista s'ha de "bifurcar", amb un acció coordinada de la Generalitat i l'exili, i el comandament en mans del Consell per la República. I, al capdavant, Puigdemont. ERC, en canvi, demana una "reformulació" de l'organisme impulsat per Waterloo i proposa, amb la CUP, que s'integri en una "taula de direcció estratègica" més àmplia. Aragonès ha matisat el poder que Junts vol per al Consell i ha insistit a respectar el valor de les institucions: "La legitimitat del president de la Generalitat s'ha de defensar".

I el debat entre les forces independentistes s'ha enredat en una revisió del passat, un passat de retrets i xocs. Junts no s'ha estat de recordar que, el gener del 2018, ERC no va respectar la "legitimitat" de Puigdemont quan va renunciar a investir-lo de forma telemàtica i ha requerit a Aragonès que aclareixi si considera "viu" el mandat de l'1 d'octubre, després d'acordar un nou referèndum amb la CUP de formulació inconcreta. Des que ha escoltat el candidat republicà, la cúpula de Junts s'ha carregat de raons per no moure's de l'abstenció. I qui ho ha deixat més clar no era al Parlament. Jordi Sànchez, secretari general de la formació de Puigdemont, ho ha sintetitzat amb un tuit, en què ha lamentat el "poc interès" per "buscar complicitats" amb els seus socis. A Junts no ha passat per alt que Aragonès només hagi citat Puigdemont en una referència descriptiva de l'exili -sense contingut polític-, que hagi tornat a estendre la mà als comuns i que hagi utilitzat frases de Pasqual Maragall per cloure el seu discurs a la cambra.

Junts diu no tenir pressa, perquè persegueix un "bon acord" que permeti obrir la "legislatura del 52%"

El discurs del candidat, preparat amb el seu col·laborador Arnau Albert i l'equip habitual de Calàbria -Sergi Sabrià, Marta Vilalta i Josep Maria Jové també hi han participat-, ha tingut gestos escadussers amb Junts, s'ha empeltat de polítiques d'esquerres i també de referències a la "Generalitat republicana". Hi ha hagut espai per a Francesc Layret i Josep Irla, també per a Joan Fuster i Paco Candel, així com per a Josep Benet i Josep Fontana. Fins i tot per a Karl Marx. Un "fil roig republicà" que comandarà l'esperit del govern d'Aragonès que, de moment, serveix per disposar només d'un acord amb la CUP que els anticapitalistes defineixen com "de mínims" per obrir una legislatura de "conflicte". Junts diu no tenir pressa, perquè persegueix un "bon acord" que permeti obrir la "legislatura del 52%". Un mandat que ha de tenir "conseqüències polítiques que Batet no ha volgut o sabut descriure. La CUP i Junts, amb els papers intercanviats.

Aragonès, com ha deixat clar en totes les seves intervencions, s'ajustarà al camí que ERC ha traçat des que el 2017 va entendre que l'independentisme s'havia de muscular per a un nou embat i negociar amb l'Estat. En síntesi, defensa de l'autodeterminació i l'amnistia com a eixos de la proposta que s'ha de traslladar a la taula de diàleg. I, en el mentrestant, polítiques d'intervenció pública per comandar la reconstrucció, i superar la crisi sanitària, social i econòmica.

La taula de diàleg, la "negociació més difícil"

En la carpeta nacional, l'aspirant a la presidència planteja reprendre "sense més demora" la mesa de negociació pactada amb Pedro Sánchez, malgrat que, fins ara, no hagi estat un mecanisme capaç de dotar de solucions el conflicte. També ha proposat posar en marxa un Acord Nacional per l'Autodeterminació i l'Amnistia que serveixi per recuperar la unitat estratègica perduda l'octubre del 2017. La pandèmia, ha apuntat, no ha ajudat, i un "any llarg de clima preelectoral", tampoc ha servit per destensar la situació. "Segurament és la negociació més difícil que ha fet mai la Generalitat de Catalunya. Perquè, de fet, el Govern mai fins ara ha estat en disposició de negociar un referèndum d'autodeterminació amb el govern de l'Estat", ha verbalitzat Aragonès, mostrant-se comprensiu amb les "desconfiances" de Junts i la CUP cap a la Moncloa.

Els comuns i el PSC coincideixen a definir la discussió entre ERC i Junts per formar el Govern com una aliança del "passat" destinada al "fracàs"

En matèria social i econòmica, el candidat ha instat l'independentisme a ser diligent per bastir un Govern que atengui les urgències de la pandèmia, motiu de milers de morts i de dades d'atur disparades. El dirigent d'ERC ha deixat clar que la seva idea és vincular la gestió dels fons europeus a la creació d'un comissionat -adscrit a Presidència- com a motor de la reconstrucció, i s'ha compromès a mobilitzar 700 milions en els primers 100 dies de funcionament del nou executiu. Un executiu que tindrà, si es concreta el que vol Aragonès, tres noves conselleries: Acció Climàtica, Universitats i Recerca, i Feminismes.

Les referències a les polítiques d'esquerres i al feminisme, així com les prioritats en el combat a l'emergència climàtica, han estat insuficients per seduir els comuns que, com el PSC, s'han oposat a la investidura d'Aragonès. Jéssica Albiach ha fet un discurs sensiblement diferent al de Salvador Illa, però ha coincidit amb el cap de files socialista a l'hora de definir la futura entesa amb Junts -i també amb la CUP- com una repetició d'una aliança del "passat" sense "res diferent" i condemnada al "fracàs". Illa, això sí, ha estat molt més dur amb el pacte d'ERC amb els "antisistema". Per l'exministre de Sanitat, Aragonès serà un "ostatge" de la CUP. Illa s'ofereix com a alternativa, però no disposa de cap suport per teixir una majoria diferent a la cambra, perquè fins i tot Albiach ha volgut remarcar tot allò que serpara En Comú Podem d'aquest PSC.

No hi ha majoria diferent, doncs, a la que pot teixir l'independentisme. Ho saben també PP, Ciutadans i Vox, actors secundaris en el debat maratonià d'aquest divendres. L'extrema dreta s'ha estrenat amb un discurs carregat de discriminació que molts diputats han evitat escoltar. La majoria independentista del 52% dels vots, però, encara no té president que li permeti desplegar-se. Aragonès ha constatat que suarà l'arribada a Palau. "La gent d'ERC, a la inversa, sempre hi hem estat", ha dit Aragonès al grup parlamentari de Junts, en la seva intervenció final, tot recordant el suport del seu partit a les investidures d'Artur Mas i Carles Puigdemont. ERC ha esperat des dels anys 30 per tornar a comandar la Generalitat i haurà de fer una mica més de paciència. Als passadissos del Parlament no s'hi intuïen acords ràpids. Penitència de Setmana Santa.