Junts flirteja amb quedar fora del Govern i aboca ERC a una negociació de desgast

Les negociacions per a la investidura de Pere Aragonès i la formació d'un nou Govern a Catalunya s'han tornat encara més fràgils aquesta Setmana Santa. Als avisos de dirigents de renom dins de Junts -Elsa Artadi i Jordi Sànchez, els dos principals integrants de l'equip que conversa amb ERC- sobre la conveniència de quedar-se fora del Govern s'hi ha sumat la destitució exprés de Jaume Alonso-Cuevillas com a membre de la mesa després de posar en dubte la confrontació "simbòlica" com a estratègia vàlida per a l'independentisme en aquesta legislatura. Els negociadors d'ERC i Junts treballen en les últimes hores per posar data als nous contactes en un context enverinat, terreny abonat per a missatges com el de Laura Borràs, presidenta del Parlament, que situa Junts "més lluny" del nou executiu que no pas de formar-ne part. El desgast, engegat el compte enrere de les noves eleccions, impregna les converses.

L'existència de dirigents que aposten inequívocament per quedar-se fora del Govern està acreditada des de l'endemà mateix de les eleccions del 14-F. En les hores posteriors als comicis -33 diputats per als republicans, 32 per a Junts amb 35.000 vots menys- hi havia fonts de la formació que defensaven que ERC provés de governar "en solitari" després de pactar amb la CUP -i els comuns, en aquell moments, objecte de seducció per part d'Aragonès- i que el partit de Puigdemont quedés a l'oposició per construir una "alternativa sòlida". Així s'expressaven veus consultades per NacióDigital, circumscrites en el cercle de Junts provinent del sector més independent i més allunyat de l'herència política del PDECat. Joan Canadell, número tres a la llista electoral, no s'ha amagat que quedar fora del Govern podria ser positiu. El flirteig amb aquesta idea no ha cessat, tampoc després de la investidura fallida de Pere Aragonès.

Malgrat això, fonts governamentals consultades per aquest diari assenyalen que la prioritat continua sent formar part de l'executiu. "Ens interessa", resumeix un d'aquests dirigents. Una altra veu amb responsabilitats assenyala que el projecte de Junts, sense l'argamassa que suposa integrar el Govern, podria patir turbulències. L'executiu, mantenen aquestes fonts, permet fer aparèixer i consolidar lideratges -el més clar és el d'Artadi, cridada a ser vicepresidenta d'Aragonès si es concreta el pacte, al qual ningú s'atreveix a posar data-, una qüestió que a l'oposició és més complexa. Borràs ha preferit quedar-se al Parlament i està pendent del futur judicial de la causa pel presumpte fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i Carles Puigdemont és el líder indiscutible del partit, però no pot ocupar càrrecs efectius a Catalunya.

ERC es prepara per a una negociació que considera complexa, per la "inestabilitat" del soci independentista. Segons el parer dels republicans, els enunciats que arriben de Junts en forma d'una legislatura sense el seu concurs a l'executiu té la categoria de maniobra negociadora. Des de la direcció del partit d'Oriol Junqueras hi veuen un altre "farol", que s'explica en clau de de "divisió" interna. Qui n'ha parlat més clarament en nom d'ERC en les últimes hores ha estat Ernest Maragall, diputat i cap de files a l'Ajuntament de Barcelona. En una entrevista al programa Cafè d'idees de TVE, Maragall ha afirmat que Junts "ara és més un conglomerat que no pas una Convergència, com havien sigut". "Comença a haver-hi una diversitat inestable dins seu", ha afegit el dirigent republicà per posar paraules a les percepcions del seu partit.

En qualsevol cas, el malestar persisteix a Junts perquè no se senten "interpel·lats" per l'acord al qual va arribar ERC amb la CUP per fer president Aragonès, i existeix el dubte de què passarà en cas que la formació de Puigdemont i els republicans arribin a una entesa. Es pot donar l'escenari, interpreten a la sala de màquines de Junts, que la CUP acabi vetant l'acord concret entre els actuals socis de Govern. "És obvi que no defensem el mateix model de país", insisteixen a Junts, on posen en qüestió la viabilitat econòmica de mesures com la renda bàsica universal. L'única línia vermella fixada, en tot cas, és que no hi hagi unes noves eleccions: els de Puigdemont asseguren que, abans que arribar a aquest moment, investiran Aragonès i es quedarien a l'oposició.

Aquesta és una qüestió que ha sobrevolat les converses: evitar de totes totes que es repeteixin els comicis. Sobretot perquè, en circumstàncies complexes, l'independentisme va obtenir una majoria inèdita amb 74 escons i el 52% dels vots. Unes xifres que li han permès disposar de cinc membres dels set que integren la mesa del Parlament, aquests dies en l'ull de l'huracà per la sortida de Cuevillas com un dels secretaris de la cambra. L'advocat de Puigdemont, que hauria tingut números de presidir el Parlament si Borràs hagués decidit formar part del Govern, ha de ser substituït per Aurora Madaula -veu del sector més maximalista de Junts- i, per això, necessita els vots d'ERC.

Segons fonts de la negociació, existeix un acord entre les forces independentistes per fer costat a qualsevol substitució que s'hagi de fer dins la mesa, de manera que Junts veu garantida la possibilitat que Madaula acabi sumant-se a la mesa de la cambra. "No s'entendria el contrari", remarquen al partit. ERC tampoc hi posa objeccions. Veus de la cúpula republicana recorden que la seva formació "complirà els acords" -tot desinflant la via proposada pels comuns amb Lucas Ferro-, però recorda a Junts que s'han de respectar "tots" els pactes, en referència a la investidura d'Aragonès.

El Govern en funcions s'hi posa de perfil  

Cuevillas, que també va formar part de les travesses per ser conseller de Justícia, continuarà per ara com a diputat i no es prodigarà en públic després de tota la polèmica que ha desencadenat la sortida de la mesa. Fonts de Junts, en tot cas, expressen "suport" en privat a l'advocat i assenyalen que es pot tenir la percepció de "no poder discrepar" dins del partit.

Qui s'ha volgut aïllar de tot plegat -de les turbulències a la mesa i de la negociació en general- és el Govern, que aquest dimarts ha evitat pronunciar-se sobre la qüestió. "No opinarem sobre què passa al Parlament", ha determinat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó. La sortida de Cuevillas, segons Borràs, es va decidir després que l'advocat s'abstingués en la votació interna sobre el vot delegat de Lluís Puig, exiliat a Brussel·les, tot i que en aquell moment cap veu de Junts ho va qüestionar públicament. Les seves crítiques a la confrontació simbòlica sí que van generar una onada de malestar a les files del partit de Puigdemont que van derivar en el cessament.