L'accés al padró ha obert una escletxa formal a la política catalana. Així, quan aquest dimarts s'ha presentat al Parlament un text que demanava a les forces polítiques que renovessin el seu compromís amb unes normes ja existents, que marquen que s'ha d'empadronar qualsevol veí a qualsevol municipi de Catalunya, els grups de dretes han decidit desmarcar-se de l'acord. Tant Junts com el PP havien estat convidats a refermar el suport a la idea de l'empadronament universal, en un moment en què l'extrema dreta ha fet bandera de retallar o complicar l'accés a drets bàsics a alguns col·lectius. Finalment, però, la proximitat de les eleccions municipals del 2027 (els discursos d'uns i altres estan focalitzats en la immigració i la seguretat) ha incidit en una postura que tensiona els seus argumentaris locals. 

Així, el document del "Pacte pel padró a Catalunya" ha comptat amb la signatura del PSC, ERC, Comuns i CUP, a més de l'adhesió de més de 200 entitats del país que també l'han validat. És la culminació d'un procés que s'havia presentat en societat a principis d'abril i que havia demanat als partits que fessin un pas endavant en la defensa dels drets bàsics.

El text, impulsat per les entitats socials que fa anys que adverteixen de les complicacions creixents per empadronar-se en alguns municipis, demanava essencialment refermar uns principis bàsics en matèria de padró. "És imprescindible reafirmar el compromís del Parlament de Catalunya amb l'accés a tots els drets bàsics per a totes les persones, sense cap mena de discriminació, assegurant que en cap cas es dificulta i obstaculitza l'alta al padró municipal", diu l'escrit. En essència, el pacte pretén ser un breu compendi —té sis punts— de consensos de mínims.

També s'hi recorda que el padró serveix a l'administració per conèixer la població real de cada municipi. Per això hi ha instruccions de l'Estat que remarquen que cal registrar tothom, fins i tot les persones que viuen "en un banc" o "en una cova". A més, el text sosté que tots els veïns tenen l'obligació d'inscriure's als registres municipals, i a banda hi ha la qüestió dels drets que estan en joc. Les persones a qui no se'ls permet empadronar-se no tenen garantida l'opció d'apuntar els fills a l'escola que els pertocaria, o tenir un seguiment mèdic apropiat, o accedir a prestacions socials a les quals tindrien dret. Testimonis afectats per la manca d'accés al padró han detallat a Nació aquestes mancances, que van des de l'àmbit sanitari fins a la mobilitat.

La llunyania de Junts (amb nota discordant)

Malgrat que una majoria parlamentària s'hi hagi posat bé, els més de dos mesos de negociació encapçalada per la Xarxa d'Entitats pel Padró no han estat suficients per poder comptar també amb Junts a la signatura final. Si bé el PP va mantenir-se més al marge des de l'inici, amb la formació juntaire hi ha hagut converses intenses. De fet, els impulsors del "Pacte pel padró a Catalunya" han assegurat haver fet diversos "esforços" per integrar el partit que lidera Carles Puigdemont a la foto final.

Tanmateix, des de Junts han emès un comunicat en què primer indiquen que no estan en contra de cap dels drets fonamentals que es recullen en el text, però en què també justifiquen la seva decisió de mantenir-se'n a part: "Aquest pacte no aborda amb profunditat qüestions fonamentals per una gestió de padró que sigui coherent amb les eines i recursos que té el país ara mateix". 

El posicionament de Junts fa equilibris perquè l'empadronament és una carpeta sensible per al nou rumb de la formació, que intenta frenar un possible ascens de la xenòfoba Aliança Catalana. Tant és així que els juntaires ja treballen en una proposta per prohibir el padró a les persones que viuen ocupant un pis, tal com es va saber l'any passat. Això, però, infringeix directament el primer punt del document que avui s'ha presentat al Parlament: "Totes les persones residents a Catalunya han de tenir accés al padró del municipi on viuen sense cap mena de discriminació i independentment de la seva situació administrativa, habitacional, o de tinença de títols de propietat o lloguer", s'afirma. De fet, la restricció del padró a les persones que viuen ocupant ja és una realitat a alguns municipis que governa Junts. És el cas de Martorell, amb un govern municipal que està sent investigat pels jutjats per possibles vulneracions de drets fonamentals, tal com va explicar aquest diari.

Des de les entitats socials han expressat que en altres ocasions, com quan es van impulsar acords antifeixistes o contra els discursos d'odi, sí que es va poder comptar amb Junts, però que aquesta vegada han estat inaccessibles. Un dels arguments de Junts és que faltava integrar-hi les entitats municipalistes. Els membres de les entitats han insistit que els han comunicat que fa temps que hi parlen, i que continuaran mantenint-hi el contacte, però que aquest acord era un altre tipus de posicionament, que buscava lligar la política parlamentària i la societat civil. "Creiem que si no estan és perquè no han volgut", ha rematat Maria Creixell, de la Coordinadora Obrim fronteres.

Els dubtes sobre la matèria els evidencia que un sector de Junts, el moviment MESCat, que compta entre d'altres amb el diputat al Parlament Agustí Colomines o amb Toni Comín, s'ha desmarcat del posicionament del partit i ha mostrat el suport públic a la iniciativa. L'acord pel padró és "un manifest bàsic que entronca amb la reivindicació dels drets humans bàsics dels quals se'n deriven drets socials", han defensat des de MESCat, que es presenta en coalició amb Junts i hi manté un acord de col·laboració estable. 

El pes de les eleccions municipals cap a la dreta

La clau d'aquests moviments recelosos de Junts, però, és la preparació de les eleccions municipals del 2027. Amb la certesa que els debats sobre immigració o ocupacions ocuparan un paper rellevant en els pròxims debats electorals, el partit de Puigdemont ha optat per endurir alguns plantejaments. En el mateix sentit, el PP ja fa temps que ha mostrat la voluntat de competir amb Vox, des del bàndol espanyolista. Així, ja no es tracta d'aplicar una política de deixar fer a cada govern municipal segons li funcioni -les polítiques restrictives pel que fa al padró fa temps que són una realitat a diversos ajuntaments des de fa temps- sinó que ara s'ha obert una nova etapa: abanderar les limitacions al padró com un segell de partit. Les formacions d'extrema dreta fa temps que ho fan obertament, i ara Junts comença a dibuixar les intencions d'integrar-ho.

Un compromís amb una comissió de seguiment

Mentrestant, l'acord al Parlament deixa deures també a les formacions que l'han signat: PSC, ERC, Comuns i CUP. I els encamina cap a ser més pulcres en les seves polítiques d'empadronament. Això afecta especialment els grups municipals socialistes, que en diverses ocasions han donat suport a iniciatives restrictives en l'àmbit municipal. Ara, amb el text signat per les forces parlamentàries es planteja la creació d'una comissió de seguiment que comptarà amb els partits, però també amb les entitats socials per revisar com avancen aquests compromisos i com es pot ajudar els ajuntaments que es vegin superats a gestionar-ne els tràmits.