Junts i ERC han registrat aquest dijous una sèrie de peticions de compareixença a la comissió d'estudi sobre el deute històric de l'Estat amb Catalunya per tal de rebre explicacions sobre els incompliments del govern espanyol en matèria d'infraestructures. En concret, la iniciativa -que sorgeix del grup parlamentari que lidera Albert Batet i al qual s'hi han sumat els republicans- reclama les explicacions de Raquel Sánchez, ministra de Transports; Maria Eugènia Gay, delegada del govern espanyol a Catalunya; i Pere Macias, coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya. També es reclama la compareixença de l'equip directiu de Renfe i d'Adif, així com Germà Bel, catedràtic i expert en infraestructures, i Joan Amorós, president del lobby Ferrmed.

El govern espanyol va acordar, per aconseguir el suport d'ERC als comptes, inversions per valor de 2.068,1 milions d'euros a Catalunya, però finalment només n'ha executat 739,8 milions, el 35,8%. A l'altre cantó de la balança, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, es queixava que el seu territori tan sols tenia previstos 1.133,9 milions en despesa, malgrat que la factura final s'ha disparat fins als 2.086 milions. De fet, malgrat que la inversió territorialitzada total de l'Estat va augmentar en 638,4 milions, la quantitat que va arribar a Catalunya va caure en 217,4 milions respecte el 2020, mentre que a Madrid creixia en 856,6 milions.

Els altres territoris que han rebut més inversió de l'esperada -tot i que per sota de l'exagerada desviació de Madrid- han estat Castella-la Manxa (+19,8%), La Rioja (+18,2%) i Aragó (+8,6%). En canvi, aquells on l'execució ha estat menys generosa -per bé que no tant com a Catalunya- són Astúries (40,5% del pressupost), Andalusia (41,9%), País Valencià (42,3%) i Cantàbria (50,9%).

[noticiadiari]2/235053[/noticiadiari]
Igualment, Catalunya és el tercer territori amb una despesa més baixa per habitant, de tan sols 95,1 euros per català. Només resta per sota Navarra, amb 75,6 euros però essent un territori foral, i el País Valencià, un altre territori històricament perjudicat per l'Estat, amb 92,7 euros invertits per habitant. Són xifres molt llunyanes als 383,7 euros de Múrcia, els 333,9 euros de l'Aragó i els 307,7 euros de Madrid.

D'aquesta manera, Catalunya tan sols va rebre un 9% del total d'inversions territorialitzades del govern espanyol i el seu sector públic durant el 2021, un percentatge molt per sota del 16,4% del seu pes en la població. La descompensació es veu també en aquest cas respecte Madrid, on hi viu el 14,3% d'espanyols i, en canvi, ha rebut el 25,5% de la inversió estatal de l'any passat, més d'un de cada quatre euros. Igualment perjudicat és el País Valencià, amb un pes poblacional equivalent al 10,7% de l'Estat i on s'hi van destinar el 5,7% d'inversions, segons les dades disponibles.

Bona part de la desviació respecte el pressupost prové de la inversió prevista en la xarxa ferroviària. En concret, Adif només va executar el 23,9% dels 707,4 milions compromesos per a Catalunya, Renfe tan sols el 34,6% dels 262,1 milions i Adif-Alta Velocitat, un 4,6% dels 492,1 milions contemplats als comptes per a l'any passat. D'aquesta manera, entre les tres empreses públiques estatals, tenien pressupostats 1.461,5 milions per a Catalunya, dels quals només s'han gastat 282,2 milions, el 19,3% de la inversió ferroviària acordada i aprovada al país. A Madrid, en canvi, hi van destinar 515,5 milions, un 50,5% més del que preveien els comptes per a Adif i Renfe.