Junts pel Sí havia encetat l'acte cugatenc amb altes dosis de "sucre catalanista": que si urnes del 9-N, que si poemes, que si l'Èric Vergés dels Catarres, que si la Isona Passola... Tot molt estàndard, tot molt allunyat del míting d'aquest dissabte a Martorell (el Baix Llobregat). Fins que Junqueras ha pujat a l'escenari i ha trencat la baralla.
En un primer moment, Junqueras ha seguit el to habitual de l'acte, apel·lant a les generacions passades i, sobretot, a la que va haver de viure el franquisme: "Després d'haver viscut una esperança gegantina, van viure sense cap esperança, convençuts que no protagonitzarien cap gran victòria. Però van assegurar la continuïtat de la cadena. Van viure no per guanyar ells, sinó per permetre que alguna generació successiva tingués l'oportunitat de guanyar. I vosaltres sou aquesta generació, la que pensaven els nostres avis, besavis... Sobre les espatlles de la gent que estem aquí descansa una responsabilitat força original. No és la responsabilitat de la resistència a ultrança, sinó la responsabilitat de guanyar!".
Junqueras, fins aquí, havia aconseguit tocar la fibra de molts. Però no era aquest el missatge que el republicà volia donar als cugatencs, que passaven alegrement un matí de diumenge com qui surt a fer el vermut, amb el diari sota el braç. L'Ara i La Vanguardia rivalitzaven sota el braç de molts honorables pares de família, amb un lleuger avantatge del primer.
Davant d'aquest tipus de públic, Junqueras llavors ha imprès un gir argumental al guió: "Amb la nostra victòria podem donar sentit a l'esforç dels que ens han precedit. Però no som només descendents dels que ja han viscut aquí, sinó també dels que, sense haver viscut mai a Catalunya, van transmetre als seus successors, a la gent d'aquest país, els valors de llibertat. Perquè els seus avis són els nostres avis! En aquest nosaltres que cada vegada volem més ampli, tots som nosaltres!"
L'auditori cugatenc ha aplaudit, sí. Però no ha vibrat. De fet, en acabar el míting, hi havia assistents que no acabaven d'estar d'acord amb el to "doctoral" de Junqueras. No tant en el fons, sinó en la forma. Venien a vibrar, a cridar, a picar de mans, a esgargamellar-se cridant "independència". I s'han trobat amb un missatge de calat que requeria ser transmès amb serenor per poder ser paït amb calma. El nou país ja ho té, això. Ho està canviant tot.
Totes les notícies de Junts pel Sí de les eleccions del 27-S
Totes les notícies de les eleccions al Parlament 2015 27-S
Enquestòmetre: tots els sondejos de les eleccions del 27-S
Perfils: qui és qui a Junts pel Sí
Gràfic interactiu: totes les llistes del 27-S per demarcacions
