[noticiadiari]2/267356[/noticiadiari]
L'entesa -per la qual el Govern ha demanat explicacions a la Moncloa- inclou una llei orgànica de delegació de competències i recursos per tal que Catalunya pugui gestionar de manera integral la immigració a través de l'article 150.2 de la Constitució. Això vol dir que caldrà negociar el contingut de la norma i, en qualsevol cas, això acabarà impactant en la precampanya. Tan rellevant és per a Junts la carpeta migratòria que, en el transcurs del segon semestre, celebrarà una convenció específica sobre la qüestió. Durant la campanya de les municipals, la primavera del 2023, en ciutats de l'interior de Catalunya -a Manresa, especialment- hi havia quadres locals que insistien davant la direcció nacional que no es podia trigar més a abordar la immigració.
Passades les eleccions, la carpeta ha agafat volada. Especialment, després que els alcaldes de Junts al Maresme compareguessin públicament per reclamar l'expulsió dels migrants multireincidents en situació irregular. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha assenyalat aquest matí a Catalunya Ràdio que el marc ha de ser que la Generalitat pugui decidir què fer en casos com aquests. "Hem de mirar en quines condicions es pot fer fora", ha indicat Turull, que també ha remarcat que no hi ha cap alcalde que estigui "satisfet" de tenir dins del municipi persones que acumulen centenars de delictes. "Què passa en aquests casos? Que es va entrant i sortint dels jutjats, que estan col·lapsats. Hi ha immunitat per una sèrie de gent que no té la sensació que qui la fa la paga", ha reflexionat el secretari general de Junts.
🔴 @jorditurull, al #MatíCatRàdio, sobre el traspàs de les competències d'immigració: "Si s’expulsa o no multireincidents s’ha de poder decidir des de Catalunya. Cap alcalde està content de tenir gent que reincideixi 200 vegades."https://t.co/Xchge7yagy pic.twitter.com/6jS9KBNIfN
— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) January 11, 2024
El partit és reticent a l'hora de clarificar la lletra petita de l'acord -que s'haurà d'anar negociant amb els pas dels mesos i la tramitació parlamentària que se'n derivi-, però en públic assenyala que hi ha aspectes garantits com la documentació o bé els permisos de residència. "És important que la llengua sigui un element d'integració per les persones que arriben al nostre país", ha apuntat Míriam Nogueras, portaveu de Junts a Madrid. Obrir el meló de la immigració, a banda de l'apartat tècnic o econòmic de la qüestió, és també parlar de polítiques d'integració, de llengua, de si hi ha d'haver topalls d'arribada, control de fronteres i altres aspectes.
En aquest sentit, la carpeta migratòria és una de les més delicades del tauler, perquè és utilitzada per Vox -i també per elements com Aliança Catalana, de postulats xenòfobs- com a argument reiterat, especialment a l'hora de vincular l'arribada de nous ciutadans a la delinqüència. En un moment en què Catalunya ha arribat als vuit milions d'habitants, prop d'un 23% -segons les dades del 2021- és nascuda fora del país. Amb els números del juny del 2023, el 17,5% dels cotitzants són d'origen immigrant. D'aquest percentatge, un 28,7% provenen de països de la Unió Europea (UE), mentre que el 71,3% restant ve de fora d'Europa.
[noticiadiari]2/266458[/noticiadiari]
Per a Junts, entrar al detall de la immigració suposa tres qüestions: incidir en carpetes governamentals malgrat no formar part de l'executiu català, una actitud que aspira a fer créixer la seva fiabilitat; obrir un debat de país que no s'ha tingut en l'última dècada; i també assumir el risc que suposa parlar d'un assumpte que trepitja ulls de polls, també per la presència d'actors -Vox, Aliança Catalana- xenòfobs que celebren jugar en un terreny de joc abonat per disseminar les seves consignes. A banda, el partit d'Orriols, en funció de com quedi el quart espai independentista, pot aspirar a xuclar votants de Junts, com va passar a les municipals.
ERC aïllarà el debat migratori del de la seguretat
I, davant de tot això, que té al cap ERC? Els republicans veuen "perillosa" l'estratègia dels seus exsocis perquè pot posar en risc la cohesió social. En cap cas veuen amb mals ulls el traspàs de competències en matèria d'immigració, però sí el fet que Junts, poc després de segellar aquest acord, hagi demanat l'expulsió dels migrants multireincidents, pregonant així la vinculació entre la delinqüència i la immigració. "Estan portant un tema de competències a la derivada reaccionària. I així els ultres van guanyant espai a tot arreu", remarquen fonts del partit consultades per Nació. És per això que, a hores d'ara, els republicans no volen entrar en el joc de situar aquest debat al centre de la discussió política.
No és que defugin de parlar-ne, sinó que reivindiquen -i així s'ha explicat reiteradament des de la conselleria de Drets Socials, capitanejada per Carles Campuzano- que no s'ha de posar els focus en les persones migrades, sinó en què les necessitats bàsiques estiguin cobertes, perquè consideren que només així es pot actuar sobre l'arrel del problema: la pobresa i la desigualtat. "ERC no anirà mai a remolc d'onades reaccionàries en un tema tan delicat i complex com aquest. Ens hi va la construcció del país amb el fonament irrenunciable d'un sol poble", afegeixen fonts del partit, que consideren que és una "profunda irresponsabilitat" que Junts pretengui fer "electoralisme" amb aquesta qüestió.
Ara bé, hi plantaran batalla amb un convenciment clar: aïllant el debat migratori del debat sobre la seguretat. En aquesta tasca s'hi troba implicada també la conselleria d'Interior. En reiterades ocasions el conseller Joan Ignasi Elena, interpel·lat per aquesta qüestió per Vox al Parlament, ha censurat la vinculació entre l'origen de les persones i la inseguretat. Aquesta serà la postura que mantindrà el departament, també davant d'aquesta nova estratègia de Junts. "Els grans partits democràtics no haurien d'imitar els discursos i els titulars de l'extrema dreta, que només generen soroll, però no aporten solucions", apunten fonts d'Interior consultades per aquest diari.
Més enllà de les reflexions internes del partit, diversos representants republicans han dit la seva obertament aquest dijous a les xarxes socials, com el president, Oriol Junqueras: "Abraçar els discursos de l'extrema dreta que criminalitzen les persones migrants, lluny de resoldre les situacions de pobresa i exclusió, posa en risc la cohesió social, un país compartit amb tothom que hi viu i la seva incorporació al projecte nacional. Ens hi juguem molt". El cap de files d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, ha demanat que l'esquerra sigui contundent contra els discursos que vinculen la delinqüència amb pobresa i migració.
Quan queda com a molt un any per les eleccions catalanes, Junts sacseja el tauler elevant la immigració com una de les grans qüestions que marcaran els comicis. Per què, en el fons, la pregunta és: de quina manera s'exercirien les competències un cop en mans de la Generalitat? Això és el que es definirà en el debat parlamentari a Madrid i aquesta és la qüestió que, durant l'última dècada i mentre Catalunya s'acostava als 8 milions d'habitants, no s'ha tractat a primera fila. Un cop fet l'aterratge cap a la gestió de l'autonomia, la carpeta ja és indefugible.
