Una de les propostes de resolució en solitari presentades per ERC en aquest debat de política general era especialment curta, amb només quatre línies: "El Parlament insta el Govern a avançar cap a una  resolució democràtica del conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol, mitjançant l'impuls del procés de negociació articulat a través d'una taula de diàleg i negociació política entre ambdós governs". El text ha rebut l'abstenció de Junts, soci a l'executiu català, però ha comptat amb el suport del PSC i dels comuns, implicats com els republicans en la taula de diàleg, represa el 15 de setembre. En la proposta d'En Comú Podem sobre la mesa, Junts hi ha votat en contra.

En aquesta taula no hi ha el partit de Carles Puigdemont, que continua denunciant un veto de la Moncloa als noms que va proposar per ser-hi: Jordi Puigneró, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Míriam Nogueras. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va descartar incloure membres d'ERC i de Junts que no formessin part del Govern, i això va derivar en la primera gran crisi de l'executiu català. Els socialistes i els comuns, en canvi, sí que han votat a favor perquè formen part de l'organisme, malgrat que difereixen d'ERC en la defensa de l'autodeterminació i de l'amnistia.

En el mateix debat, el Parlament ha rebutjat la proposta de la CUP de "dur a terme un referèndum d'autodeterminació" abans no acabi aquesta legislatura, és a dir, abans del 2025. Malgrat les reunions d'última hora celebrades a les dependències de la cambra entre ERC, Junts i els anticapitalistes, no s'ha arribat a cap entesa i s'ha constatat la divisió independentista a l'hora de definir els futurs passos del procés. Els dos socis de Govern, de fet, s'han queixat en privat els últims dies pel fet d'haver conegut la proposta per la premsa i pel fet de no haver-la pogut tractar abans del debat. L'abstenció d'ERC i el vot contrari de Junts han fet que la proposta estrella dels anticapitalistes naufragués al Parlament.

Segons fonts coneixedores de les negociacions, els tres grups han intentat trobar un consens perquè la proposta presentada per ERC i Junts sobre l'autodeterminació i l'amnistia sumés el referèndum proposat per la CUP. Els republicans demanaven o bé ser "més flexibles" i no fixar cap termini o bé canviar el "dur a terme" per un altre verb com "impulsar" o "treballar" en aquesta direcció. Els anticapitalistes s'obrien a fer canvis, però des de Junts la reclamació era que s'especifiqués que l'1-O és vàlid i que només pot ser substituït per un referèndum acordat amb l'Estat. Finalment, s'ha imposat el desacord, que s'ha estès a altres propostes presentades per la majoria de la investidura a les portes de la negociació dels pressupostos per al 2022.

Al llarg de les últimes hores, en relació a la tramitació de la proposta sobre el referèndum, Junts ha traslladat el malestar a la CUP, perquè la votació del text pot posar en problemes legals la mesa de la cambra, ara liderada per Laura Borràs. En l'anterior legislatura, Junts va ser molt crítica amb el paper de Roger Torrent com a president perquè havia "renunciat" a defensar la "sobirania" del Parlament amb decisions com la no-publicació de textos aprovats o bé la retirada de l'escó de l'expresident Quim Torra. La formació sosté que no té sentit posar en risc la mesa per una votació que no prosperarà i en la qual l'independentisme hi ha votat dividit.

[h3]Puigdemont, reivindicat per l'independentisme[/h3]
La figura de Carles Puigdemont també ha estat protagonista en les votacions d'aquesta tarda. Després de la seva detenció i posterior alliberament a Sardenya i a les portes de la seva declaració davant de la justícia italiana el proper dilluns, els partits independentistes han reivindicat la figura de l'expresident de la Generalitat. ERC i Junts van presentar conjuntament una proposta de resolució en la qual denuncien la "persecució política" que pateix l'expresident per part de l'Estat espanyol i reivindiquen el seu llegat i la tasca al capdavant del Consell per la República. 

El text denuncia que tant Puigdemont com els exiliats "han estat perseguits per operacions de l'Estat en les quals hi han participat diverses instàncies judicials i policials" i la vulneració de drets que pateixen. També subratlla els revessos que ha patit el Suprem amb la negativa d'Alemanya, Bèlgica i Itàlia a l'empresonament del líder de Junts i exigeix que "cessin les ingerències del govern de l'Estat davant les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional". Encara que els republicans es van mostrar recelosos del paper exercit pel Consell de la República, en la proposició acordada signen la seva "legitimitat" per impulsar el procés d'independència a l'exterior.