El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha assegurat que va ser "enormement injust" suspendre Eduard Pujol de militància per un cas de presumpte assetjament sexual. En una entrevista al programa El Món a RAC1, Sànchez ha indicat que va prendre la decisió l'octubre del 2020 després d'un informe per escrit en el qual es detallaven males conductes de Pujol relacionades amb dones del partit, i ha apuntat que, en aquell context i amb la mateixa informació, ara adoptaria la mateixa decisió. En tot cas, ha admès que se'l va deixar "als peus dels cavalls". També ha indicat que va demanar que no es fes publicitat de la suspensió, però que aquest extrem no es va complir perquè se'n va informar a través d'una roda de premsa protagonitzada per Elsa Artadi, ara fora de la política. 

Quan Sànchez va tenir coneixement de les presumptes conductes de l'exportaveu parlamentari, es va posar en contacte amb el secretari d'organització del partit, David Saldoni, per tal que se suspengués cautelarment Pujol de militància. També se'l va desposseir del càrrec de cara visible al Parlament. En aquests moments, però, l'exdirigent de Junts -el va fitxar Carles Puigdemont per la llista del 21-D del 2017, on va aterrar des de la direcció de RAC1- ja ha estat restituït de militància, informació que Sànchez va aportar públicament perquè així ho havia pactat amb Pujol.

El secretari general de Junts no ha volgut fer públic qui va elaborar l'informe que va servir com a base per la suspensió de Pujol, però de de l'entorn del partit sempre s'ha situat Artadi i Aurora Madaula, membre de la direcció i de la mesa del Parlament, com les dues veus que més van pressionar perquè se l'apartés. "En l'informe per escrit no hi havia dubtes sobre una cosa que sembla que no s'ha produït", ha apuntat Sànchez. Les dues dones que asseguraven haver estat assetjades per l'exportaveu parlamentari de Junts es troben a les portes del judici per calúmnies -en un cas- i per difamació i amenaces, en l'altre. El jutge, en el primer cas, sosté es va aprofitar que Pujol era diputat per sotmetre'l a "accions de pressió i difamació" i per "imputar-li falsament actes d'agressió".