12
de juliol
de
2021, 14:25
Actualitzat:
14:25h
A les eleccions municipals del 2019, el PDECat hi va concórrer sota el paraigua de Junts per Catalunya, la marca que havia aixoplugat la candidatura liderada per Carles Puigdemont a les catalanes del 21 de desembre del 2017. El fet que Marta Pascal registrés el nom a instàncies del partit postconvergent va aixecar ampolles de portes endins, especialment amb els independents més propers a Puigdemont, i el conflicte és en l'origen del procés que va portar l'expresident a separar-se del PDECat. Anys després, les dues formacions encaren de manera molt diferent les municipals del 2023: els postconvergents, ara liderats per Àngels Chacón, aspiren a un "reconeixement mutu" al territori -així ho verbalitzava aquest dissabte a NacióDigital-, però Junts descarta cap acord global i té les portes obertes per sumar membres del PDECat.
Així ho ha clarificat aquest dilluns la portaveu de la formació, Elsa Artadi, en una roda de premsa després de la reunió de l'executiva a Cànoves i Samalús, al Montseny. Artadi ha indicat que aniran "cas per cas" -és a dir, municipi per municipi- i que estaran encantats de rebre regidors i alcaldes que encara no han fet el pas cap a Junts. Els postconvergents mantenen més de 150 municipis, però a les files de la formació que lidera Jordi Sànchez es dona per fet que acabaran canviant de sigles de cara a les municipals, sobretot perquè el PDECat no és al Govern -tampoc al Parlament- i aquest pot ser un factor diferencial. En municipis petits, regidors i alcaldes de la formació de Chacón ja han fet saber a la direcció que el millor és arribar a acords previs per no perdre quota de poder, el mateix que passaria en ciutats rellevants.
En tot cas, Artadi ha indicat que en cap cas aniran a les eleccions amb una marca que no sigui la de Junts -serà la primera vegada que el partit de Puigdemont afronta en solitari unes municipals i aspira a repetir les quasi 400 alcaldies obtingudes en l'anterior convocatòria amb ajuda del PDECat-, i que també estan oberts a sumar persones que en aquest moment no militin en cap formació política. L'objectiu de Junts és ser el partit que més candidatures presenti a les municipals, en dura pugna amb ERC. En aquests comicis, a banda, el PSC hi anirà amb trajectòria ascendent, especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona, on els de Puigdemont bastiran una estratègia diferenciada. És un dels forats negres de la seva base electoral.
Chacón ha comparegut en roda de premsa a la seu del PDECat i ha redoblat les crítiques contra Sànchez per, segons ella, tancar la porta a qualsevol acord. Hi ha municipis en què el xoc està servit, com és el cas d'Igualada, Mollerussa o Reus, al capdavant de les quals hi ha alcaldes -Marc Castells, Marc Solsona i Carles Pellicer- que s'han destacat en el xoc amb Junts, també durant la negociació que va fracassar l'estiu passat. Al marge d'aquests, però, hi ha partida, i es començarà a jugar ara.
Els dirigents de Junts tenen previst reunir-se fins les set de la tarda, moment en el qual tornaran cap a casa després d'una jornada intensiva de reunions. El dia 24 de juliol es reunirà per primera vegada el consell nacional de la formació, l'òrgan més important entre congressos, que està presidit per Anna Erra, alcaldessa de Vic i vicepresidenta de la formació. Tot i que fa unes setmanes hi havia un caldo de cultiu mogut pel paper de Sànchez com a secretari general, a la cúpula descarten que al consell nacional hi hagi propostes de resolució crítiques amb la seva tasca com a líder orgànic del partit.
Així ho ha clarificat aquest dilluns la portaveu de la formació, Elsa Artadi, en una roda de premsa després de la reunió de l'executiva a Cànoves i Samalús, al Montseny. Artadi ha indicat que aniran "cas per cas" -és a dir, municipi per municipi- i que estaran encantats de rebre regidors i alcaldes que encara no han fet el pas cap a Junts. Els postconvergents mantenen més de 150 municipis, però a les files de la formació que lidera Jordi Sànchez es dona per fet que acabaran canviant de sigles de cara a les municipals, sobretot perquè el PDECat no és al Govern -tampoc al Parlament- i aquest pot ser un factor diferencial. En municipis petits, regidors i alcaldes de la formació de Chacón ja han fet saber a la direcció que el millor és arribar a acords previs per no perdre quota de poder, el mateix que passaria en ciutats rellevants.
En tot cas, Artadi ha indicat que en cap cas aniran a les eleccions amb una marca que no sigui la de Junts -serà la primera vegada que el partit de Puigdemont afronta en solitari unes municipals i aspira a repetir les quasi 400 alcaldies obtingudes en l'anterior convocatòria amb ajuda del PDECat-, i que també estan oberts a sumar persones que en aquest moment no militin en cap formació política. L'objectiu de Junts és ser el partit que més candidatures presenti a les municipals, en dura pugna amb ERC. En aquests comicis, a banda, el PSC hi anirà amb trajectòria ascendent, especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona, on els de Puigdemont bastiran una estratègia diferenciada. És un dels forats negres de la seva base electoral.
Chacón ha comparegut en roda de premsa a la seu del PDECat i ha redoblat les crítiques contra Sànchez per, segons ella, tancar la porta a qualsevol acord. Hi ha municipis en què el xoc està servit, com és el cas d'Igualada, Mollerussa o Reus, al capdavant de les quals hi ha alcaldes -Marc Castells, Marc Solsona i Carles Pellicer- que s'han destacat en el xoc amb Junts, també durant la negociació que va fracassar l'estiu passat. Al marge d'aquests, però, hi ha partida, i es començarà a jugar ara.
Els dirigents de Junts tenen previst reunir-se fins les set de la tarda, moment en el qual tornaran cap a casa després d'una jornada intensiva de reunions. El dia 24 de juliol es reunirà per primera vegada el consell nacional de la formació, l'òrgan més important entre congressos, que està presidit per Anna Erra, alcaldessa de Vic i vicepresidenta de la formació. Tot i que fa unes setmanes hi havia un caldo de cultiu mogut pel paper de Sànchez com a secretari general, a la cúpula descarten que al consell nacional hi hagi propostes de resolució crítiques amb la seva tasca com a líder orgànic del partit.