L'enèsima negociació de l'independentisme evoluciona de manera discreta amb la restitució de Carles Puigdemont com a punt central de les converses. Junts per Catalunya i ERC el mantenen com a únic candidat possible, i s'estudien totes les possibilitats per tal d'aconseguir l'objectiu de fer-li costat al Parlament, encara que sigui de manera simbòlica i minimitzant riscos per a la mesa i per als diputats que estan en llibertat sota fiança. En aquest sentit, les dues formacions exploren una votació a la cambra per erigir-lo com a president legítim de la Generalitat.

Aquesta votació, segons les fonts consultades per NacióDigital, es podria celebrar en un ple específic abans del debat d'investidura, que encara no té la data fixada i que depèn del criteri que apliqui el president de la cambra, Roger Torrent. Es tracta d'un esquema, segons les fonts consultades, que repetiria el que es va fer el 9 de novembre del 2015. Aquell dia es va celebrar un ple en el qual Junts pel Sí i la CUP van aprovar la declaració de sobirania, que apostava per desacatar el Tribunal Constiucional (TC) per avançar cap a la independència. L'aprovació del text es va fer en un ple amb aquesta única qüestió en l'ordre del dia, per bé que just després va arrencar la sessió de la primera investidura fallida d'Artur Mas.

"No podem renunciar a una votació sobre el president, perquè ens vam presentar a les eleccions per això", assenyala un dels dirigents consultats. Altra cosa és que es pugui arribar a celebrar una investidura efectiva de Puigdemont, que topa amb les traves del Tribunal Consitutucional (TC) i que difícilment entrarà en vigor perquè, en cas de produir-se, serà immediatament recorreguda pel govern espanyol. Aquestes circumstàncies són les que obliguen a explorar alternatives formals perquè se celebri una votació -simbòlica- al Parlament i que després se celebri una investidura efectiva.

[blockquote]Una fórmula simbòlica i al marge de la investidura no implicaria desobeir el TC ni comportaria riscos per a la mesa i els electes encausats[/blockquote]
I aquesta, sostenen fonts de la negociació, podria prendre la forma de la votació d'una resolució que erigiria Puigdemont com a president legítim, tal com va ocórrer amb la declaració de sobirania, que formalment era una resolució registrada per Junts pel Sí i la CUP. D'aquesta manera, el president català seria legitimat en una votació a la cambra, però aquesta no tindria forma d'investidura i, per tant, no implicaria desobeir el TC ni comportaria riscos per a la mesa i els electes encausats. Un cop restituït simbòlicament Puigdemont, es podria iniciar la investidura efectiva d'un altre president de la Generalitat, càrrec per al qual guanya força l'expresident de l'ANC i ara diputat de JxCat Jordi Sànchez, malgrat que es troba pres a Soto del Real.
 
De fet, el vicepresident català, Oriol Junqueras, ja recuperava aquest dijous en una entrevista la proposta d'ERC en campanya de combinar una presidència legítima i una d'efectiva, idea que aquesta fórmula permetria satisfer. Al seu torn, en aquesta línia, la secretària general dels republicans, Marta Rovira, també apressava JxCat a presentar la fórmula per a "una investidura efectiva" que serveixi per "nomenar consellers, signar decrets, constituir un Govern" l'endemà mateix. La candidatura presidencial li ha respost immediatament que cal treballar amb "rigor" i sense "debats públics innecessaris".

Converses per formar Govern

Paral·lelament, com va avançar NacióDigital, JxCat i ERC segueixen negociant l'esquelet del nou executiu a constituir just després de la investidura. Les converses estan força avançades i, segons fonts de la negociació, les principals diferències rauen en què els republicans serien partidaris de mantenir força l'estructura de l'anterior legislatura, mentre que la candidatura de Puigdemont aposta per fer més canvis, integrant les competències d'Exteriors al departament de Presidència, creant una nova cartera de Política Digital o fins i tot recuperant la conselleria específica d'Universitats.

Per contra, ERC juga la bandera de restituir al màxim el Govern, malgrat les evidents dificultats arran dels consellers que s'han autodescartat per seguir a causa de la pressió judicial o de l'exili a Brussel·les de quatre d'ells. De fet, els únics que podrien seguir in situ serien Jordi Turull a Presidència, Josep Rull a Territori i Raül Romeva a Exteriors -malgrat les dificultats que comport que li hagin retirat el passaport, cosa que requereix trobar solucions imaginatives, com ara un secretari general fort i amb projecció-, per bé que Lluís Puig s'ha ofert per seguir liderant Cultura a distància.
 
En tot cas, però, fonts coneixedores de la negociació assenyalen que encara no s'està a la fase de triar els noms dels futurs integrants de l'executiu. Hi ha dirigents del PDECat que apareixen en les travesses per liderar el departament de Governació -Miquel Buch, expresident de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), o bé Marc Solsona, diputat i alcalde de Mollerussa-, mentre que d'altres com Albert Batet, proper a Puigdemont, tenen números de liderar alguna conselleria durant la propera legislatura.

[blockquote]Miquel Buch, Marc Solsona i Albert Batet apareixen en les travesses dins de Junts per Catalunya per entrar al futur executiu de la Generalitat[/blockquote]
Així, els republicans argumenten que, malgrat els canvis al capdavant de les conselleries, hi ha nombrosos alts càrrecs als departaments que tan sols porten dos anys en el càrrec i que haurien de poder seguir exercint, afirmen, si se segueix la lògica de la restitució després del 155. No s'oposen a alguns retocs si aquestes s'acorden entre les dues forces, però reneguen d'una reformulació profunda. En aquest sentit, també rebutgen que l'àrea d'Exteriors deixi de tenir rang de conselleria, ja que entenen que en el moment actual ha de tenir més importància, per reobrir les delegacions i batallar per obtenir reconeixement i suport internacional.

D'aquesta manera, ERC preferiria no augmentar el nombre de departaments i, en tot cas, que un dels que es trobava en mans del PDECat ara passi a les seves mans. Això permetria que JxCat tingués la presidència i sis conselleries, i els republicans ostentarien la vicepresidència i sis departaments. El mateix nombre de seients al consell executiu, un aspecte sobre el qual ja hi ha força consens i que respon al fet que les dues formacions quasi van obtenir el mateix nombre de vots el 21-D, amb una diferència de tan sols 12.000 més per a Puigdemont.