Els capítols número quatre i cinc de la investidura del futur president de la Generalitat ja s'estan escrivint i, ben aviat, estaran enllestits. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, Junts per Catalunya (JxCat) té previst presentar durant les properes hores Jordi Sànchez -de nou- com a candidat al màxim càrrec del país i, davant les dificultats que sigui escollit, ha pactat amb ERC presentar un "pla D" efectiu per tal que hi hagi Govern abans que acabi el mes d'abril. La reunió del grup parlamentari de JxCat, que se celebrarà aquest dijous a la cambra catalana concidint amb el ple convocat per Roger Torrent, podria servir per oficialitzar el nomenament de Sànchez.

L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) torna a escena, bàsicament, per un motiu: l'admissió a tràmit de la demanda presentada davant del comitè de drets humans de les Nacions Unides, que comporta mesures cautelars. Unes mesures cautelars que, teòricament -i segons la visió de JxCat i la defensa de Sànchez- haurien de comportar que es garantissin els seus drets polítics.

Malgrat això, les esperances sobre el fet que el jutge Pablo Llarena permeti investir el número dos de Puigdemont són més aviat escasses. Les fonts consultades assenyalen que proposar-lo "permetrà posar en evidència que l'Estat incompleix" les resolucions d'organismes internacionals. Un argument més en el dossier que l'independentisme vol impulsar per guanyar la batalla judicial a nivell internacional -més a mig termini-.
 
Sànchez ja va ser candidat a principis de març -ungit directament pel president a l'exili-, però, malgrat comptar amb el suport explícit de JxCat i ERC, no es va poder sotmetre a la investidura. La negativa de Llarena a deixar-lo assistir al ple va tombar els plans i, arribats a aquest punt, les dues forces majoritàries de la cambra van pactar situar Jordi Turull com a cap de cartell. El Tribunal Suprem, un dia abans de la segona votació, va enviar Turull a la presó d'Estremera juntament amb Josep Rull i Raül Romeva. Carme Forcadell i Dolors Bassa també estan engarjolades -a Alcalá Meco- des del 23 de març.

El nom de Puigdemont, empresonat a Neumünster, mai ha estat oficialment descartat de manera definitiva per JxCat malgrat la situació judicial, però les traves existents en ple procés d'extradició compliquen encara més la restitució efectiva. El president a l'exili ha rebut aquest dimecres la visita del seu entorn més immediat -inclosa la seva dona, Marcela Topor-, i sosté que està disposat a seguir "representant" la Generalitat. En aquests termes s'ha expressat Josep Costa, vicepresident primer del Parlament i un dels dirigents que coneix al detall l'estratègia política i judicial.

Debat obert

El gran interrogant, un cop consensuat situar de nou Sànchez al capdavant de la investidura sense confiar gaire en l'èxit de l'operació és qui serà l'escollit o escollida per liderar l'anomenat "pla D". Els diputats, segons fonts parlamentàries, ja saben que al llarg de les properes setmanes han d'estar disponibles per a una investidura efectiva. Correspon a JxCat plantejar el nom que ocuparà la Generalitat, però, perquè això passi, primer cal posar d'acord totes les ànimes de la candidatura i que es pronunciï Puigdemont, líder de la llista però que veu limitats els moviments per l'empresonament.
 
Al llarg dels últims dies ha irromput el nom de Ferran Mascarell, que comptaria amb l'aval de sectors del PDECat i amb el suport tàcit d'Artur Mas. L'expresident del partit segueix estant a sobre de tots i cadascun dels moviments, no sempre d'acord amb l'estratègia traçada per Puigdemont. Un dels problemes de Mascarell és que no és diputat -va anar al número 26 per Barcelona-, i que caldria que hi hagués renúncies per tal que agafés l'escó. Delegat del Govern a Madrid amb l'anterior executiu i conseller en temps de Mas, Mascarell ja va fer costat a l'agrupació d'electors que, finalment, va acabar fent costat -o, directament, integrant-se- en la candidatura de JxCat.

Possible presidenta

En clau de partit, el nom que ha agafat més força en les últimes hores és el de Marta Madrenas, alcaldessa de Girona. Té carnet del PDECat, té bona relació amb Puigdemont i l'Estat ja l'ha posat en el punt de mira: el delegat del govern espanyol, Enric Millo, la va portar a la Fiscalia per "actes vandàlics" a la subdelegació gironina de l'executiu estatal.

Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i també diputat, ha anat perdent opcions progressivament, però el seu nom és un dels fixos en totes les travesses per ser al Govern. També ho és el d'Elsa Artadi, sempre vinculada al futur executiu -també com a presidenta- però que podria acabar quedant-se al grup parlamentari.
 
En aquest debat de noms no hi està convidada ERC, que ja ha deixat clar que acatarà qualsevol nom. Un cop segellat quins departaments del Govern li pertoquen i quin programa ha de guiar l'executiu, els republicans només pressionen perquè la investidura efectiva sigui aviat. El màxim negociar del partit, Pere Aragonès -ungit recentment home fort d'ERC a l'interior-, és qui manté el diàleg amb JxCat, tot i que sense entrar en la qüestió dels noms.

L'únic acord tancat és que ERC donarà suport a un últim intent de Sànchez per ser investit i que, llavors, la candidatura de Puigdemont plantejarà automàticament un altre candidat, el qual serà investit abans de Sant Jordi. Així mateix, el pacte inclou que l'efectivitat no arribarà tan sols pel fet que el quart nom no estigui perseguit per la justícia, sinó que ha de rebre el suport d'una majoria simple dels diputats, és a dir, que JxCat i ERC han de comptar amb els 66 vots per tal que, en segona volta, s'imposi la majoria simple malgrat la previsible abstenció de la CUP.

Les actes de Puigdemont i Comín

Això passa perquè, si la delegació de vot Puigdemont finalment no pot ser efectiva, aquest hauria de deixar l'acta. I amb ell, el conseller de Salut, Toni Comín, qui, malgrat presentar-se en la candidatura dels republicans, s'ha anat allunyant de l'estratègia d'aquesta formació les últimes setmanes. "Comín no serà un impediment", repeteixen des d'ERC, que han parlat amb ell per tal que, si depèn del seu vot per investir un president, també renunciï a l'escó.