JxCat registra sense ERC una proposta per modificar la llei de Presidència

Dies intensos de negociació al Parlament. Junts per Catalunya i ERC han reprès aquest divendres els contactes per abordar el contingut de la declaració parlamentària que restitueix el Govern i rebutja l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Es tracta del primer pas en un esquema de restabliment de les institucions catalanes en el marc de les converses per constituir un nou Govern al país. L'acord entre les dues formacions encara no arriba i, en paral·lel, Junts per Catalunya ha entrat al registre una proposta per modificar la llei de Presidència per incloure la investidura a distància, segons fonts consultades per NacióDigital. Les diferències de criteri són evidents.

"En cas d'absència, malaltia o impediment del candidat o candidata en el moment de presentar el programa de govern i sol·licitar la confiança del ple del Parlament, aquest podrà autoritzar, per majoria absoluta, la celebració del debat d'investidura sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata. En aquest cas, la presentació del programa i la sol·licitud de confiança de la cambra es podrà fer per escrit o per qualsevol altre mitjà previst en el reglament", recalca la proposta.

La reforma de la llei de Presidència, de moment, no compta amb el vist-i-plau d'ERC, que li veu poc recorregut legal i sosté que acabarà impugnada al Tribunal Constitucional (TC). La normativa assenyala que el candidat a la presidència de la Generalitat ha de presentar el programa de Govern "davant del ple", segons apareix en l'article 4.3 de la norma. La modificació va en la línia que, si el cap de cartell no pot ser present davant del ple, es pugui sotmetre igualment a la investidura.

Junts per Catalunya ha inclòs, a banda, una modificació de l'article 35, que ja explorava la via telemàtica per a procediments governamentals. "Tots els òrgans col·legiats previstos en aquesta llei es poden constituir, convocar, celebrar les seves sessions, adoptar acords i remetre actes tant de forma presencial com a distància, llevat que el seu reglament intern reculli expressa i excepcionalment el contrari", recalca la proposta.

"A les sessions que celebrin els òrgans col·legiats a distància, els seus membres podran trobar-se en diferents llocs sempre que s'asseguri per mitjans electrònics, considerant també com els telefònics, i audiovisuals, la identitat dels membres o persones que els supleixin, el contingut de les seves manifestacions, el moment en què aquestes es produeixen, així com la interactivitat i intercomunicació entre ells en temps real i la disponibilitat dels mitjans durant la sessió. Entre d'altres, es consideren inclosos entre els mitjans electrònics vàlids, el correu electrònic, les audioconferències i les videoconferèncles", sosté el document. Una via pensada per governar a distància.

La proposició s'ha entrat a les cinc de la tarda, l'hora en què tanca el registre del Parlament els divendres a la tarda, i es demana que la modificació es faci per lectura única, segons les fonts consultades. S'ha reclamat que s'admeti a tràmit i que es qualifiqui amb caràcter d'urgència, i també que es convoqui un ple per votar-la.
 

Proposició de llei de modificació Llei Presidència by naciodigital on Scribd

Insistència amb Puigdemont

Es tracta d'un moviment que busca permetre que Puigdemont, establert a Brussel·les juntament amb quatre consellers del Govern legítim, pugui ser nomenat pel Parlament. Un dels problemes que existeixen és que l'executiu espanyol ha deixat clar que vetarà qualsevol proposta que "vagi en contra del 155", segons han advertit diversos càrrecs governamentals i alts dirigents del PP a Catalunya.

En paral·lel, ahir la portaveu parlamentària de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, va registrar al Parlament una petició per tal que el president de la cambra, Roger Torrent, posi en marxa la comissió del reglament. Es tracta d'un moviment que tampoc va comptar amb el coneixement previ d'ERC. Els republicans reuneixen demà el consell nacional a Barcelona per abordar l'estat de les negociacions.

Esquema de restitució

Al marge d'això, les dues principals forces de l'independentisme negocient un text que reconeixerà, en principi, la legitimitat de l'executiu que va ser cessat per l'aplicació que va fer Mariano Rajoy de l'article 155, amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras al capdavant, i assenyala la voluntat de recuperar les institucions catalanes, ara governades des de la Moncloa. El document s'hauria de registrar aviat al Parlament i pertocarà la mesa decidir el dia en què el ple es reunirà per validar-lo gràcies als vots de Junts per Catalunya, ERC i la CUP, que segueixen negociant la investidura.

En l'esquema que la candidatura de Puigdemont va traslladar als socis independentistes, la declaració simbòlica és el primer pas dels quatre que inclou el pla que ha de desembocar en la constitució d'un nou executiu. El segon hauria de ser la reforma de la llei de la Presidència, que topa amb els recels d'ERC, mentre que el tercer es basaria en una investidura de Puigdemont a Brussel·les per situar-lo al capdavant de l'anomenat Consell de la República. Un mecanisme que hauria de validar l'Assemblea de Càrrecs Electes, una base de dades que està en mans de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i que no està constituïda. Aquest estadi, però, està en dubte.

El quart pas seria una investidura real al Parlament. En cas que Puigdemont no pogués ser el candidat, s'entronitzaria un altre dirigent de Junts per Catalunya. Els noms que hi ha sobre la taula són els de Jordi Sànchez, president del grup parlamentari i empresonat a Soto del Real; Jordi Turull, conseller de la Presidència i diputat; i Elsa Artadi, portaveu de grup i directora de campanya de Puigdemont.